La identitat i l’expressió de gènere és, encara avui, un calaix estanc on les persones hem de situar-nos. Vols roba de nen o nena? Vas al lavabo de dones o homes? Tries H o D en els formularis? Aquest etiquetatge i aquesta classificació constants els vivim i traspassem a noves generacions. Encara que no vulguem. Però què passa amb les criatures que no se senten identificades amb el gènere atorgat? O que mostren altres expressions de gènere? O que s’interessen per ambdós gèneres o per expressions més enllà del binarisme?
El curtmetratge Cua de sirena parla dels gèneres i la seva expressió durant vuit minuts a través d’una història sense diàlegs que s’adreça a totes les criatures, sense importar la seva edat o l’origen. “La peça és fruit de la necessitat d’elaborar materials audiovisuals per a criatures que abordin la diversitat sexual i de gènere, i va sorgir de dues experiències: una tesi sobre crossdressing elaborada des de l’antropologia i el cas real d’un escarni a un nen que va anar disfressat a l’escola vestit de sirena”, explica la directora del film.
Que el/la protagonista sigui una sirena no és casual: “La hibridació entre el món animal i el món humà ens ajuda a explicar altres històries, ens permet moure’ns entre éssers que ens generen nous aprenentatges, i en especial el mite de la sirena, que es mou entre dos mons i pot adquirir ambdues formes”, matisa Alba Barbé i Serra.
La peça és fruit de la necessitat d’elaborar materials audiovisuals per a criatures que abordin la diversitat sexual i de gènere, i va sorgir del cas real d’un escarni a un nen que va anar disfressat a l’escola vestit de sirena
La peça audiovisual és l’evolució d’un llibre homònim que havia tingut molt bona acollida i que l’autora va publicar juntament amb Sara Carro i Joan Turu en l’apartat de les il·lustracions. Ha estat produïda per ActuaVallès i Ca l’Enredus i, amb el suport de l’Ajuntament de Sabadell i la Generalitat de Catalunya, s’ha pogut portar endavant, realitzada amb el recurs de l’stop motion, “una tècnica manual i modelable” que representa, per a l’autora, “l’al·legoria de la manufactura i la industrialització que pateixen els cossos, el gènere i la sexualitat en la nostra era capitalista”. Una proposta ideal per veure al costat de les criatures més properes i fer-se un do it yourself del propi gènere.
