Precaristas proposa un recorregut per la Gran Canària menys publicitada a través dels ulls de Ruymán Rodríguez, portaveu de la Federación Anarquista de Gran Canària (FAGC) i membre del Sindicat d’Inquilines (SIGC). L’estiu del 2017, les documentalistes del col·lectiu audiovisual Inèrcia Docs van acompanyar-lo durant tres setmanes càmera en mà per conèixer alguns dels projectes d’habitatge que han impulsat al llarg d’aquests anys, així com per a entrevistar a algunes de les veïnes que en formaven part. Comunitats d’habitatge –integrades per famílies– fetes realitats a través d’okupacions massives o bé en finques adquirides a través de cessions semiinformals amb la propietat (d’aquí el terme precarista), però sempre defensades amb l’acció sindical de barri. Experiments d’habitatge de matriu anarquista que han donat resposta a l’escàs paper de les administracions insulars, a l’hora que han intentat aglutinar i expandir un moviment popular a través de la cobertura de necessitats bàsiques.
Un sindicat popular que tot i que avui dia està autodissolt, conserva encara tots els sostres alliberats durant aquests anys, que han servit per a reallotjar a més de mil persones en situació de precarietat (la majoria provinents de trajectòries d’atur crònic, sensellarisme, dones maltractades amb fills a càrrec, migrants sense papers…) en una illa amb indicadors molt elevats de desnonaments, atur i pobresa.
Alhora, Precaristas és una oportunitat per a veure els èxits i fracassos de projectes com La Comunidad Esperanza, El Refugio, Barracones del Conde, La Ilusión o el mateix Sindicat, explicats per Rodríguez i per les veïnes entrevistades. També per debatre sobre la viabilitat d’un model resolutiu per a satisfer necessitats, la capacitat d’autoorganització de tasques mitjançant assemblees i comissions de gestió o els riscos de l’assistencialisme o de ser utilitzades com una agència immobiliària.
El projecte Precaristas
“En un context de despossessió i desregularització que afecta el dret a l’habitatge, tan sols els sindicats de barri, grups d’habitatge i col·lectius autoorganitzats que floreixen i operen a l’Estat espanyol estan donant una resposta efectiva a la necessitat de tenir sostre”, defensen les documentalistes. Per això, afegeixen, volen que el missatge pugui arribar a tota mena de públic: “el sensibilitzat, però també el que no està molt polititzat, com les nostres mares, pares o àvies, perquè aquest problema social, que ens afecta o afectarà tard o d’hora a totes, pugui trobar resposta en la capacitat d’autorganitzar-nos col·lectivament”.
El relat central es construeix a través d’un acostament íntim a les famílies entrevistades des de les seves llars i es complementa amb les veus de diferents actors polítics, empresarials, acadèmics i juristes de l’illa
Amb un llenguatge audiovisual híbrid, a cavall entre el gènere periodístic, documental i experimental, el relat central es construeix a través d’un acostament íntim a les famílies entrevistades des de les seves llars i es complementa amb les veus de diferents actors polítics, empresarials, acadèmics i juristes de l’illa. En la narrativa també hi ha espai per a una incursió en la dimensió turística de Gran Canària (34% del PIB), explorant l’impacte que té en l’habitatge aquest monocultiu econòmic.
Produït de forma autogestionada i finançat a través de la plataforma de micromecenatge Verkami, Precaristas s’ha gestat i ha desenvolupat tot el procés de producció i difusió amb el suport d’editorials com Col·lectiu Bauma, mitjans de comunicació com la Directa i també artistes que participen en la banda sonora. Entre ells, destaquen el grup de rap Resiliència o Sílvia Tomàs Trio, grup que ha compost ‘La Esperanza’, tema inèdit que tanca el documental en homenatge a aquesta comunitat d’habitatge, que enguany ha complert el seu cinquè aniversari. El documental s’estrenarà dijous 13 de desembre a les 20.00 h als Cinemes Girona i l’endemà a La Cinètika de Sant Andreu de Palomar, on també hi haurà un petit concert de Sílvia Tomàs. Ambdues estrenes comptaran amb la presència de Ruymán Rodríguez de la FAGC i d’Azu Martín i Isabel Saavedra del SIGC.
