Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L’exèrcit colombià pretén silenciar una comunitat camperola en resistència mitjançant la persecució judicial

El procés de resistència de la Comunitat de Pau de San José de Apartadó, una petita comunitat camperola que ha sabut teixir xarxes de solidaritat en l'àmbit nacional i internacional, permet entendre les dinàmiques revictimitzadores de l’Estat colombià i el potencial de l’autonomia camperola. Urabà, la regió on es troben, ha estat una de les zones més colpejades per un llarg conflicte armat que encara no ha acabat

La Comunitat de Pau de San José de Apartadó ha aconseguit frenar la detenció del seu representant legal, Germán Graciano. Tenia una ordre de captura emesa pel Jutjat Segon d’Apartadó que el condemnava a cinc dies d’arrest i a pagar cinc salaris mínims. La brigada 17 de l’exèrcit colombià havia denunciat la Comunitat de Pau per presumpta violació dels “drets fonamentals a l’honra”, “al bon nom” i “a la intimitat” del personal militar. La sentència del 28 de setembre obligava la comunitat a retractar-se del que porten denunciant en els seus més de 21 anys de trajectòria: que l’exèrcit colombià manté vincles amb els grups paramilitars de la zona.

Gildardo Tuberquia calcula que dels més de 300 assassinats que s’han donat a l’àrea de San José de Apartadó des del 1997, un 80% han estat perpetrats per militars i paramilitars, davant el 20% que seria responsabilitat la insurgència de les FARC-EP

Gildardo Tuberquia, membre del Consell Intern -l’expressió d’autogovern de la comunitat-, calcula que dels més de 300 assassinats que s’han donat a l’àrea de San José de Apartadó des del 1997, un 80% han estat perpetrats per militars i paramilitars, davant el 20% que seria responsabilitat la insurgència de les FARC-EP, les quals van signar l’acord de pau el passat 24 de novembre del 2016. A la Comunitat de Pau no entenen els paramilitars com un tercer actor armat, sinó com el braç còmplice de la força pública de l’Estat, empresaris i terratinents. Aquesta concepció prové de les seves pròpies vivències. Potser el millor, o el pitjor exemple és la massacre del 21 de febrer de 2005, quan en una operació coordinada entre paramilitars i militars de la brigada 17 van ser assassinades vuit persones, entre elles tres menors d’edat. No hi ha ningú a la Comunitat que no recordi o conegui aquell dia. I també recorden l’assassinat a mans de les mateixes unitats de l’exèrcit de Mileidy David, de tan sols tres anys, el març del 2003.

Aquestes ferides no han cicatritzat encara, entre altres coses, perquè la impunitat en els casos és d’un 99% segons ens explica Tuberquia. I és amb aquestes ferides obertes que la brigada 17 de l’exèrcit colombià ha denunciat la Comunitat de Pau, canviant els rols per complet, considerant-se víctimes. És per això que aquesta Comunitat es negava a retractar-se, assumint les conseqüències que se’n poguessin derivar. Era una qüestió de dignitat. Així com ho va ser declarar-se en ruptura amb l’Estat i la justícia colombiana després dels fets del 2005. Però aquesta sentència emesa per un jutjat d’una ciutat de província, Apartadó, obria una perillosíssima possibilitat d’assentar jurisprudència i que els victimaris (els agressors) poguessin exigir proves judicials quan els moviments socials i populars fan denúncies públiques i denuncien les vulneracions de l’exèrcit.

La brigada 17 té un historial tacat de complicitats amb el paramilitarisme de la regió, fins al punt que un dels seus generals més emblemàtics, Rito Alejo del Río, conegut com el pacificador d’Urabà, va estar condemnat a presó per coordinar l’Operación Génesis, una operació militar i paramilitar que va desplaçar unes 4000 persones del departament del Chocó el 1997.

Entre els anys 2003 i 2006 va tenir lloc un procés de desmobilització de l’estructura paramilitar més gran que hi ha hagut a Colòmbia, les Autodefensas Unidas de Colombia (AUC) amb un fort caràcter contrainsurgent i de defensa de grans projectes econòmics. Fou durament qüestionada i criticada en el seu moment com una falsa desmobilització. Deu anys després, les muntanyes de San José de Apartadó estan controlades per les Autodefensas Gaitanistas de Colòmbia (AGC), herència de les AUC. Tot i que les tropes de l’exèrcit presumeixen de grans operatius contra ells, la Comunitat de Pau s’ha cansat de denunciar en comunicats públics exemples concrets com la presència de tropes armades irregulars a finques de camperols. Vuit mesos després de denunciar-ho, les tropes seguien al mateix indret. I reparteixen pamflets a tot el territori per legitimar la seva presència.

Des de la firma de l’acord de pau entre FARC-EP i el govern colombià, el degoteig d’assassinats de líders socials no ha cessat: des del Gener del 2016 a l’agost d’aquest any es parla de 343 persones

Des de la firma de l’acord de pau entre FARC-EP i el govern colombià, el degoteig d’assassinats de líders socials no ha cessat: des del Gener del 2016 a l’agost d’aquest any es parla de 343 persones. L’estadística es torna impossible d’actualitzar i les diferents organitzacions i organismes parlen de xifres diferents, però totes igual d’escandaloses. Només en els dies que portem de desembre podríem parlar de l’assassinat de dos indígenes awa al departament de Nariño i un governador indígena nasa al nord del Cauca, persones que participaven de lluites en defensa del territori.

És per tot això que pren valor que una petita comunitat de menys de 500 persones hagi aconseguit que la Cort Interamericana de Drets Humans es pronunciés en la seva defensa en nombroses ocasions i, en aquest cas, obligués a declarar la nul·litat de la sanció que se’ls imposava. Perquè, de la mateixa manera que hi havia un risc que es creés una jurisprudència criminalitzadora amb les camperoles i organitzacions socials a tot Colòmbia, també les victòries s’han de sentir compartides.