Si el context d’una pandèmia mundial és complex aquí, tot i les estructures de gestió, recursos i graus importants de comoditat (per a algunes), no és difícil imaginar que Palestina està travessant un moment molt dur.
Israel fa més de setanta anys que sistematitza la vulneració dels drets humans i se’n lucra, incomplint resolucions de l’ONU i del dret internacional. Els esforços reiterats per expulsar les palestines de les seves terres per annexionar-se territori (intencions colonials demostrades amb les restriccions de moviments, les expropiacions i la construcció de més de 100 assentaments il·legals a Cisjordània que acullen més de 413.000 colons) han debilitat el sistema i la infraestructura sanitària palestina, fent-los encara més vulnerables davant la pandèmia. Inicialment, Israel no va publicar directrius sobre coronavirus en àrab, sinó només en hebreu, i no difonia ni donava accés a publicacions adequades.
Després de tretze anys de duríssim bloqueig, la Franja de Gaza només té 63 respiradors artificials i 78 places de cures intensives per a dos milions de residents. Com a potència que controla els punts fronterers i de venda, Israel hauria de proporcionar material sanitari per cobrir les necessitats essencials de la població civil de Gaza, però, en lloc d’això, organitzacions de defensa dels drets humans denuncien que estan havent-hi restriccions i condicions dures que dificulten l’entrada de subministraments mèdics.
El 26 de març, l’exèrcit israelià confiscava i destruïa a la comunitat de Khirbet Ibziq (vall del Jordà) materials i tendes que s’estaven utilitzant per construir un hospital de campanya i habitatges d’emergència. Tampoc s’han aturat les demolicions de cases ni l’atac per part de colons a persones i propietats palestines. Israel continua construint assentaments il·legals en territori palestí ocupat i transferint-hi població. També a Cisjordània, l’exèrcit israelià segueix abocant treballadores palestines a punts de control concorreguts, impossibilitant les mesures de distanciament físic necessàries per frenar els contagis. Aquests fets, sumats a la desinformació, la poca infraestructura sanitària i el control i la violència militar, estan condemnant les comunitats palestines a convertir-se en brots d’infecció.
Les autoritats penitenciàries israelianes no han protegit adequadament els més de 5.000 presoners polítics palestins del brot epidèmic
Les autoritats penitenciàries israelianes no han protegit adequadament els més de 5.000 presoners polítics palestins d’aquest brot. Organitzacions com Addameer denuncien les vulneracions flagrants que es donen dins les presons israelianes des de fa dècades i que no s’hi impedirien els contagis: cel·les aglomerades, condicions higièniques pobres, poca ventilació, negació a la higiene personal, desnutrició, presència d’altres malalties, etc. Tanmateix, les detencions no s’han aturat, ni les detencions a menors de quinze anys: a finals d’abril, 185 nens palestins seguien detinguts.
Israel es lucra d’exportar aquestes tècniques de repressió, vigilància massiva i crims de guerra a la resta de governs del món sota l’etiqueta garant de “provat en combat”. La responsabilitat de la comunitat internacional passa per la denúncia dels fets, reconeixent la realitat opressiva de la població palestina i negant-nos a tractar Israel com un estat democràtic. És per això que les campanyes de boicot, desinversions i sancions (BDS) que pressionen Israel per respectar els drets palestins són més importants que mai i cal pressionar les nostres institucions administratives i polítiques per frenar les complicitats existents amb aquest estat.
Des del grup BDS i la Coalició Prou Complicitat amb Israel, i en col·laboració amb grups de solidaritat amb Palestina de tot Europa, s’està portant a terme una campanya per generar Espais Lliures d’Apartheid Israelià (ELAI). Aquesta demana a persones i entitats prendre posició i solidaritzar-se amb el poble palestí, fent que els espais on participem o consumim no s’influenciïn pel règim israelià i no contribueixin al seu manteniment. Com? Tallant relacions amb les institucions públiques o representants oficials (incloent-hi esdeveniments i artistes finançades per institucions o lobbys) de l’estat israelià i no comprant béns ni serveis d’empreses israelianes o internacionals que es beneficien de l’ocupació militar de Palestina.
Es vol crear una xarxa d’espais comercials, culturals, polítics, esportius, acadèmics i socials que es neguin a donar suport o mantenir l’equidistància amb el sistema colonial israelià, però també posar la reflexió al centre de com aconseguir espais que es vinculin amb les lluites antiracistes, així com en contra de qualsevol altre tipus de discriminació.
