Ara fa quasi dos anys es feia públic el primer esborrany amb una nova proposta de lluita activa dins dels centres penitenciaris des de la presó d’Estremera (Madrid VII), amb la publicació i difusió d’un comunicat i una taula reivindicativa amb dotze punts per denunciar les situacions que, segons un dels impulsors de la proposta –el pres Toni Chavero–, “en major mesura atempten contra la nostra dignitat i la nostra vida”. Aquesta primera proposta, oberta a debat i suggeriments per part de la comunitat anticarcerària, se sustentava amb dejunis mensuals i la comunicació continua amb els grups de suport i la direcció de les presons, per denunciar les constants vulneracions de drets fonamentals que pateixen diàriament les persones preses. Tot i les dificultats de transmissió d’informació i comunicació entre presos, ja són més d’una quarantena els interns que s’han sumat a aquesta proposta de lluita activa, que realitzen dejunis simbòlics mensuals i denuncien judicialment –i a través dels grups de suport– qualsevol abús o discriminació que pateixen o del qual són testimonis.
Emmarcada dins d’aquesta campanya, el pres José Ángel Martins Mendoza Peque, des de la presó d’Albocàsser (Castelló II), llançava a principis d’aquest any la proposta d’engegar una vaga de fam, amb data d’inici el primer de maig –que tingues una durada de cinc a quinze dies– amb l’objectiu d’iniciar una primera acció coordinada entre tots els presos que participen en la proposta i el carrer i així visibilitzar els dotze punts de la taula reivindicativa tant dins com fora dels murs. Finalment, en aquesta vaga de fam han participat més d’una vintena de presos –dels quaranta que figuren actualment a la llista– de diferents centres penitenciaris a l’Estat espanyol, i també s’han realitzat nombroses accions de solidaritat i agitació per visibilitzar la vaga als carrers de diferents ciutats. Abans d’iniciar-se es van organitzar jornades anticarceràries i d’enviament de correspondència a ciutats com Granada, Valladolid, Palència, Santander o Lleida, i també concentracions solidàries davant les presons, a Valladolid o València, durant la vaga de fam. A Barcelona, a banda dels parlaments que el col·lectiu Clivella va realitzar en un acte organitzat per la CNT durant la celebració del Primer de Maig, també es va realitzar una acció en la qual una quarantena de persones van tallar l’avinguda Meridiana durant uns minuts, i dues d’elles es van penjar del pont de Sarajevo, per tal de mostrar solidaritat i fer visible la vaga de fam que s’estava donant aquells dies dins dels centres penitenciaris.
La ‘Directa’ ha enviat un exemplar de la revista a la quarantena de presos que van participar en el reportatge sobre la mobilització carcerària, però no es té constància que hagi arribat a cap d’ells
Per l’elaboració del reportatge “Revifa la lluita dins dels murs”, publicat en el número 451 de la Directa, el 4 d’abril– contactàvem per carta a la quarantena de presos en lluita activa actualment. Aquests testimonis ens ajudaven a muntar el relat que explicava la proposta de lluita, a l’hora que es visibilitzaven experiències de vulneració de drets fonamentals que pateix la població reclusa durant el seu dia a dia. Tot i que es va fer l’enviament d’aquesta edició a tots els presos entrevistats –actualment privats de llibertat en onze centres penitenciaris ubicats a diferents punts de l’Estat espanyol– de moment no tenim constància de què cap pres hagi rebut la publicació. Institucions Penitenciaries tampoc ha retornat cap exemplar ni ha explicat els motius pels quals no ha arribat la correspondència als presos, fet que xoca frontalment amb el dret a la llibertat de premsa, que és un dret constitucional per a tothom i que, per tant, hauria de ser respectat també dins dels centres penitenciaris.
Tot i que aquesta primera acció coordinada entre els presos en lluita activa no ha sigut massiva pel que fa a la participació, tant els presos com els grups de suport valoren l’experiència positivament. Des del col·lectiu de suport Tokata consideren “molt postitiu que s’haja donat un inici de creació d’un espai de lluita que aplegue a totes les persones que estem disposades a enfrontar-nos al sistema penal, a manera d’autodefensa, i després de molt de temps s’haja creat un diàleg conscient entre totes les parts” per proposar “l’espai de lluita que està tirant endavant ara mateix”.
“Està clar que no aconseguirem l’abolició de les presons, de moment, però si cada any ens hi anem sumant més presos, estic segur que aconseguirem que es compleixen els nostres drets dins de les presons. I si no ho gaudim nosaltres, almenys que es respecten els drets de les futures generacions que hi entren”, explica un dels vaguistes per carta
Des de dins de la presó de Villena, Toni Chavero –mitjançant correspondència– també valora positivament l’acció i reconeix que “en els últims tres anys s’ha incrementat la consciència anticarcerària, la comprensió de l’empresa-presó i inclús l’esperit de lluita, tant dins com fora dels murs”, i destaca que, per ell, “el fet de no sentir-nos sols aquí dins no té preu”. Tot i la valoració positiva de la vaga, envia un missatge clar a la resta d’interns adherits a la llista de presos en lluita activa per tal que es pronuncien en l’àmbit personal i es fiquen en contacte amb els grups de suport explicant el que van fent: “és necessari que tots ens definim i pronunciem personalment per veure quins presos estem en lluita activa i quins no, per així poder continuar amb veracitat la proposta coordinada”. José Ángel Martins, que ha sigut traslladat recentment a la presó de Puerto III en represalia per la seua participació en la proposta de lluita, considera que “tot i que hem sigut pocs per les expectatives que teníem, hem d’estar orgullosos del que hem fet. Hem sigut fidels als nostres ideals llibertaris i la nostra dignitat continua en alça”, per la qual cosa proposa l’inici d’una altra vaga de fam coordinada pel pròxim 1 d’octubre. Martins conclou la carta afirmant que “està clar que no aconseguirem l’abolició de les presons, de moment, però si cada any ens hi anem sumant més presos, estic segur que aconseguirem que es compleixen els nostres drets dins de les presons. I si no ho gaudim nosaltres, almenys que es respecten els drets de les futures generacions que hi entren”.
Continuen sense respectar-se els drets dels malalts crònics
Tot i que segons el Reglament Penitenciari (RP), mitjançant els articles 104.4 i 196, es valora “la conveniència de classificar en tercer grau, per raons humanitàries i de dignitat, a les persones malaltes molt greus amb malalties incurables que es troben complint una pena privativa de llibertat”, aquest dret –que forma part de les dotze reivindicacions de la taula dels presos en lluita– es continua incomplint sistemàticament per part de les Institucions Penitenciaries. Un clar exemple és la situació que actualment està patint actualment el pres Francisco Chamorro, malalt de càncer i VHC dins de la presó de Castelló I que, tot i el reconeixement mèdic de la seua malaltia, no se li concedeix l’excarceració. Rosa Giménez, mare de Chamorro, denuncia que “dins de la presó no li donen el seu tractament i els tracten com animals. Això no és un lloc on curar-se d’un càncer. Jo estic patint per la vida del meu fill, i no pararé fins a aconseguir l’excarceració”. Per aquest motiu, s’ha convocat una manifestació davant del centre penitenciari Castelló I el dissabte 23 de maig a les 11 del matí.
També Carmen Badia Lachos, malalta de càncer i actualment interna a la macropresó de Zuera (Saragossa) –de moment és l’única dona que s’ha sumat a la proposta de lluita activa– relata en una carta adreçada al grup de suport de preses de Lleida que han començat les represalies contra ella pel fet de participar en l’acció de la vaga de fam. En aquesta missiva, Badia denuncia que no l’han visitat els metges des del seu trasllat a aquest centre penitenciari, ara fa tres mesos, i li han reduït el suport sanitari de 24 hores que rebia, que ha passat a ser només de 15. Mentrestant, el seu estat de salut torna a empitjorar i gairebé no pot dormir pels efectes secundaris de la quimioteràpia.
