Fa quatre anys que treballa com a infermera al Centre d’Atenció Primària (CAP) Maragall de Barcelona, però abans va passar-ne trenta en un hospital. Des d’un autobús que porta les vaguistes fins al Departament de Salut on s’hi han concentrat des de les onze del matí, Montse Canal conversa amb la Directa sobre l’atenció primària. Ella, com tantes altres professionals, forma part de la plataforma Rebel·lió Atenció Primària, que amb el paraigua de la CGT ha cridat a la vaga dels CAP, també convocada per Metges de Catalunya, durant tota la setmana. El que vertebra la mobilització és l’exigència de més pressupost per tal de millorar l’atenció bàsica que afecta el conjunt de la ciutadania. Canal denuncia que els professionals d’infermeria han quedat invisibilitzats perquè el sindicat propi SATSE, així com CCOO i UGT, no ha donat suport a la vaga.
La darrera aturada d’atenció primària va ser el 2011, arran de les retallades. Què ha canviat?
Aleshores vam acabar acceptant les retallades, enteníem la situació, però pensàvem que amb la millora de la situació econòmica, milloraria la situació a primària. No només no ha millorat, sinó, que encara ha empitjorat més. Cada vegada es destina menys pressupost a l’atenció primària, tot i que des del Departament sempre es diu que es vol potenciar.
Quin paper té l’atenció primària en el conjunt del sistema sanitari?
L’atenció primària és la porta d’entrada de qualsevol usuari amb qualsevol problema de salut. A més, ajudem a resoldre temes que pertanyen als especialistes per evitar que hi hagi més llista d’espera als hospitals o a les consultes especialitzades. Si no se’ns donen els recursos per fer-ho, cada vegada la situació és més complicada.
Les retallades van agreujar la situació, però creus que sempre hi ha hagut poc pressupost per a l’atenció primària?
“Sempre hi ha hagut una infravaloració en el si del pressupost. Sempre hi ha hagut més diners cap als hospitals. Si volem ser la porta d’entrada i ser puntals, s’ha de revertir aquesta situació”
Sí, sempre hi ha hagut una infravaloració en el si del pressupost. Sempre hi ha hagut més diners cap als hospitals. Si volem ser la porta d’entrada i ser puntals, s’ha de revertir aquesta situació. Tenim un sistema punter, de referència a Espanya i a molts llocs d’Europa, però això no treu que calgui una millora.
Una de les principals reivindicacions que feu és un increment de facultatius. Com afecta aquesta mancança en el dia a dia?
La pèrdua de personal de metges és semblant a la d’infermeria. Això es tradueix en el fet que no se substitueixen les baixes, tampoc les vacances al 100%, ni la reducció de jornada, i ens hem de repartir entre tots els pacients. Durant aquest temps, s’han perdut facultatius, tant metges com infermers. La situació varia molt en funció del dia. El dilluns és un dia molt fort, perquè el cap de setmana el CAP ha estat tancat. Tot i així, és important assenyalar que el ciutadà té molt bona relació amb el seu equip d’atenció primària: metge, infermer, treballador social. Penso que coneixem tot el recorregut del conciutadà i tenim una implicació i relació de confiança mútua. En el dia a dia, degut també al poc temps de visita, anem amb demores. Jo a vegades vaig amb retards d’una hora. Els meus pacients ho accepten i ho saben, perquè quan entren jo els dedico el temps necessari, el que crec convenient. Això però, crea una tensió de treball per a tothom. Et sap greu perquè a vegades has de dir a gent de certa edat que vingui a una propera visita per continuar, perquè no tens el temps suficient.
Només teniu deu minuts per visita…
Des del vessant d’infermeria tenim un paper fonamental sobre canvis d’hàbits de salut, educació sanitària, preventiva, cures complexes que necessiten molt temps, que vénen derivades de l’hospital. Amb deu minuts no tens el temps suficient per fer una atenció adequada.
Com repercuteix la manca de temps sobre la vostra feina?
“Nosaltres que som un equip petit i d’acord amb la piràmide generacional cada vegada tenim més crònics i atenció domiciliària. A infermeria ens pesa molt tot això”
Et crea estrès, arribes a casa fora d’hores, menges de qualsevol manera i has de compaginar-ho amb els pacients. L’usuari normalment, a causa de la confiança que ens té, accepta el trencaclosques que intentem encaixar. El nombre de visites és el que és i s’hi afegeixen les visites espontànies, aquell pacient que ve al CAP amb un problema de salut important que s’ha de resoldre en aquell moment. Amb la qual cosa se’t sumen més visites i quan s’acaben els pacients assignats ens posen visites a la mateixa hora. Nosaltres que som un equip petit i d’acord amb la piràmide generacional cada vegada tenim més crònics i atenció domiciliària. A infermeria ens pesa molt tot això. Fora del nostre horari laboral, hem d’anar a fer visites a domicili. L’agenda la tenim completa, només fem un dia de domiciliària; hi hem d’anar fora d’horari.
Al teu CAP, quina situació viviu?
Som un equip i entre nosaltres hi ha molt bona relació. Intentem ajudar-nos entre tots i anar resolent els problemes. Treballem tot a l’una. Vull destacar que també són importants les tasques de la treballadora social i dels administratius. La vaga és de tots. Totes les feines de l’equip són igual d’importants.
També hi sumeu la demanda de recuperar poder adquisitiu.
Hem perdut el 30% de poder adquisitiu des del 2010. Estem reclamant que les pagues que se’ns deuen del 2013 i 2014 es facin efectives. També volem recuperar uns dies de lleure personal. Tenim una paga única d’acord amb els objectius, però tot i que els assolim, només en cobrem un 50%. Aquestes són les més rellevants. Però si no hi ha més pressupost per a primària, tot això és inviable. Només així es podran millor les condicions econòmiques dels professionals i augmentar la plantilla que hem perdut.
Com s’ha encaixat aquesta vaga entre usuàries?
“Els usuaris veuen que les nostres reivindicacions són justes, perquè la salut és una cosa important per a tothom. Ells ho viuen, viuen l’espera, s’adonen que anem demorats, veuen com anem escopetejats a domicili”
Avui és el segon dia de vaga i el feedback dels usuaris és súper positiu. Ara som a l’autobús i la gent ens dona suport; veuen just que reclamem una millora a la primària. Ho entenen. Veuen que les nostres reivindicacions són justes, perquè la salut és una cosa important per a tothom. Ells ho viuen, viuen l’espera, s’adonen que anem demorats, veuen com anem escopetejats a domicili, fora d’horari…. Són molt conscients de la situació.
Per què ara?
Ja hem visitat diverses vegades el Departament de Salut i l’ICS per expressar el nostre malestar, però no hem rebut cap resposta viable. Per això hem decidit que era el moment de visibilitzar-ho. Ens ha costat fer-la perquè sabem que la salut és un tema que toca molt la pell, però els usuaris ho entenen.
En quin punt es troben les negociacions amb el Departament?
De moment estem enrocats i fins que l’ICS i el Departament no vegin que cal augmentar el pressupost, no podrem disminuir el nombre de visites per professional i augmentar el temps. La nostra reivindicació és aquesta: diuen que l’atenció primària és el puntal més bàsic, per tant, han de destinar-hi més pressupost. Actualment està per sota del que recomana l’OMS, un 12% menys. Fins que no entenguin això, és difícil. És una reivindicació de tots els membres sanitaris i administratius.
