Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Reneix el moviment feminista francès

Amb la mirada fixada a l’Estat espanyol, el moviment feminista francès comença a teixir una xarxa entre diverses organitzacions feministes. Com a resultat, el passat cap de setmana va haver-hi mobilitzacions arreu del territori amb una elevada participació en comparació als anys anteriors. Un dels punts neuràlgics del moviment és Tolosa de Llenguadoc, amb gran participació de les dones migrades


Irene García i Noa Tendero
| @La_Directa

Els passats 24 i 25 de novembre, una onada de manifestacions feministes prenia els carrers del territori francès enmig de les fortes mobilitzacions de les armilles grogues. Es calcula que en total unes 50.000 persones van sortir al carrer amb reivindicacions feministes, una xifra que contrasta amb la de l’any passat. París ha passat de 2.000 a 30.000 manifestants, segons les organitzadores. Altres ciutats mobilitzades han sigut Lió, amb 1.500 persones; Marsella, amb 1.500; Rennes, amb 950; Nantes amb 850; o Tolosa de Llenguadoc amb 650.

Com a precedent, el 23 de novembre al migdia es convocava una acampada a la plaça Saint-Étienne, de Tolosa de Llenguadoc. Emparades sota el col·lectiu convocant Le Camp des Femmes, hi ha diverses organitzacions i assemblees feministes de Tolosa. L’objectiu era denunciar que ni la Llei en contra de les violències sexistes i sexuals ni la Llei en contra de les violències conjugals s’estan aplicant en la seva integritat. “La conseqüència d’això és que les dones que acaben denunciant violència conjugal a casa seva estan obligades a marxar”, explica Elisa Vilches, membre del col·lectiu feminista Nati Yarza.

Acampada a la plaça Saint-Étienne, de Tolosa de Llenguadoc, organitzada per Le Camp des femmes / Nous Toutes

 

A partir del moment en què es troben al carrer, l’Estat francès està obligat a proporcionar-los protecció i alberg durant catorze dies i catorze nits, mentre se’ls busca una residència, la qual pot ser temporal o permanent: “El que demanem ara mateix és que es compleixi aquesta llei, que no s’està complint. Després d’aquest termini temporal, les dones es troben dormint al carrer, a vegades fins i tot amb canalla menor d’edat. Aquesta situació s’ha convertit en una situació dramàtica, sobretot en les situacions vulnerables”, reivindiquen des del campament.

La convocatòria, que va començar amb la intenció d’acampar de manera indefinida fins que la Prefectura no els donés cita per tractar aquestes qüestions, va finalitzar el passat dissabte 24. “El cert és que teníem dues exigències fonamentals: per un costat la sol·licitud d’una reunió formal amb la Prefectura per abordar la problemàtica concreta del compliment del dispositiu de garantia per a les dones víctimes de violència conjugal; l’altra, garantir que, fins a la data d’aquesta trobada, totes les dones que dormen al carrer estiguessin allotjades. La primera la vam aconseguir, la segona no”. La data que va donar la Prefectura per a la reunió és el pròxim 4 de desembre i les activistes asseguren “continuarem amb la mobilització des d’aquell dia fins que s’abordi una solució real”. Seguint l’exemple de la iniciativa, altres ciutats com Lió o Bordeus tenen previst sumar-s’hi.

Han sortgit iniciatives com Nous Toutes, per tal de fer una crida a la manifestació del passat 24-N a París, o Toutes en Grève, un conjunt d’assemblees a escala estatal per tal de coordinar el 8 de març

El 2017, a l’Estat francès, 130 dones van ser assassinades per la seva parella o exparella, aproximadament una cada tres dies. Cada any, vora 225.000 dones són víctimes de violències conjugals, segons un informe de l’Assemblea Nacional del 2018, i una de cada tres ha estat assetjada o agredida sexualment al treball, segons l’Observatori d’Assetjament Sexual.

Recentment es viu un creixement del moviment feminista assembleari, que ja als anys 70, sorgit en gran part del moviment estudiantil, prenia força. L’Estat francès avança molt a poc a poc cap a la igualtat de gènere. El procés d’institucionalització de les associacions, sorgides ja fa quatre dècades, ha sigut part del motiu de l’atomització: “el feminisme es va institucionalitzar i va passar a obtenir petites subvencions que fa que entre els tan diversos grups feministes hi hagi fins i tot males relacions”, tal com explica Vilches.

Es mira a través de la frontera pirinenca, es pren com a exemple, i es tracta de teixir aliances amb el moviment de l’Estat espanyol. De moment, han anat sorgint iniciatives com Nous Toutes, per tal de fer una crida a la manifestació del passat 24-N a París, o Toutes en Grève, conjunt d’assemblees a escala estatal per tal de coordinar el 8 de març.