Quinze anys després, els Fets de Castellar tornen a ser actualitat. Els jutjats de Sabadell van ser l’escenari aquest dijous 28 de juny d’una vista oral on s’acusava a Cristian i Juan Ramon, dos joves d’ideologia neonazi, d’un presumpte delicte de desordres públics. En la mateixa causa també estaven imputats en Ponç i en Roger, dos veïns de Castellar del Vallès que s’haurien encarat amb agents de la Guàrdia Civil per la seva passivitat davant dels ultres –moltes entitats del poble van acusar l’institut armat de ser còmplices dels neonazis. Tots quatre van quedar absolts, ja que el jutjat i la fiscalia va considerar que després de quinze anys els fets haurien prescrit.
Setmanes enrere l’Ajuntament de Castellar del Vallès, amb els vots favorables del PSC, ERC, CDC i Decidim, havia signat un document on demanaven al jutjat d’absolució dels joves antifeixistes del poble i on apuntaven que la versió dels fets descrita per la Guàrdia Civil no era imparcial. Tots els neonazis encausats per aquells fets, doncs, haurien quedat absolts, ja que anys enrere va quedar exculpat un jove anomenat Abraham a qui nombrosos testimonis assenyalaven com el principal agressor. El balanç de tres nits d’aldarulls d’aquella festa major es va saldar també amb un veí de 55 anys ferit de gravetat a l’ull per l’impacte d’una bala de goma disparada pels antiavalots de la Benemérita.
Els ‘Fets de Castellar’
Els anomenats Fets de Castellar van començar el primer dia de festa major del poble, l’11 de setembre de 2003, quan un centenar de caps-rapats, molts de Castellar del Vallès, però també d’arreu de la comarca del Vallès Occidental, van boicotejar un concert a l’aire lliure tirant una pluja de pedres i pots de fum a l’escenari i al públic.
La brigada antidisturbis de la Guàrdia Civil va carregar amb cops de porra, gasos lacrimògens i pilotes de goma contra el jovent del poble que protestava multitudinàriament contra la presència neonazi
Durant dues nits, la brigada antidisturbis de la Guàrdia Civil va carregar amb cops de porra, gasos lacrimògens i pilotes de goma contra el jovent del poble que protestava multitudinàriament contra la presència impune de dotzenes de neonazis que estaven causant disturbis i intimidant i la brutalitat policial del cos armat.
El concert, de Van de Vinatxo, Pomada i Brams, es va suspendre i el públic assistent va haver d’esperar –per recomanació de la policia– més d’una hora a abandonar la plaça tot presenciant l’espectacle feixista dels agressors. No es va produir cap identificació dels neonazis presents per part de la Policia Municipal i la Guàrdia Civil. Hores abans, un veí va ser apallissat per caps-rapats fins a deixar-lo inconscient al costat del Camp de Futbol Pepín Valls.
Convertir víctimes en botxins
L’endemà, el 12 de setembre de 2003, durant el concert jove de Festa Major, uns cap-rapats van increpar i encarar-se a uns joves al bar del concert. Un dels skins neonazis va treure una navalla. La Guàrdia Civil, present, va intervenir ràpidament a cops de porra contra els joves protegint els cap-rapats. Un grup nombrós de joves, indignades, va demanar explicacions als agents per la seva actuació. Aquests van respondre amb més cops de porra, entre crits de “Viva la Guàrdia Civil” per part dels neonazis, deixant una quinzena de contusionades.
Amb els informes mèdics, les agredides van realitzar una denúncia conjunta contra la Guàrdia Civil. La resposta de la benemèrita va ser la detenció uns dies després de dos d’aquests joves agredits, que també van ser citats a judici i absolts aquest 28 de juny
Amb els informes mèdics, les agredides van realitzar una denúncia conjunta contra la Guàrdia Civil. La resposta de la benemèrita va ser la detenció uns dies després de dos d’aquests joves agredits, en Ponç i en Roger, suposats “independentistes” segons l’atestat de l’institut armat, acusant-los de generar disturbis i agressions.
Aquell 2003, altres episodis de violència neonazi van colpejar la població: la casa llogada d’una família migrada, insultada durant setmanes, va ser atacada amb un còctel molotov, així com l’habitatge d’una família peruana. La presència al carrer de caps-rapats neonazis va ser una constant, sobretot de l’òrbita de les joventuts catalanes d’Alianza por la Unidad Nacional –un partit difunt liderat pel falangista Ricardo Sáenz de Ynestrillas fill– i del partit neofeixista Movimiento Social Republicano (MSR), liderat per Juan Antonio Llopart, que per aquelles dates va veure com li tancaven la neonazi llibreria Kalki, a Barcelona, i l’editorial Nueva República, a Molins de Rei, que comandava.
