Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Abundància, opacitat i escàndols

La junta de Societat Civil Catalana va viure una crisi a finals de 2018 per les incompatibilitats entre càrrecs de la seva direcció i d’una empresa privada que s’embutxacava la meitat del seu pressupost

| Arxiu

Un dels enigmes que envoltava Societat Civil Catalana des de la seva creació eren les seves fonts de finançament. L’associació ha posat de manifest des del primer dia el seu potencial econòmic amb una pomposa posada en escena en grans esdeveniments i abundant propaganda en grans mitjans de comunicació, però mai ha volgut aclarir d’on treu els diners, argumentant que es nodreix de les aportacions de persones associades i de donacions privades, les quals no té l’obligació de fer públiques.

L’únic cop que SCC va publicar part dels seus comptes va ser l’any 2014, corresponents al primer exercici de l’associació espanyolista. Des de llavors i fins avui, SCC mai més ha tornat a fer públics els seus balanços d’ingressos i despeses. Ja en aquell moment va quedar clara una cosa: la major part del finançament de l’entitat era d’origen desconegut i només un petit percentatge provenia de les quotes de persones associades i de diners recaptats en paradetes i actes.

El 97,1% dels ingressos d’SCC durant l’exercici 2014 es van fer a través de donacions privades, anònimes i sense identificar-ne la procedència

Tot i els grans ingressos de l’associació acabada de fundar, que vorejaven el milió d’euros, l’exercici 2014 es va tancar amb 91.715 euros de pèrdues. El segon fet que cridava l’atenció és que dels 992.672 euros ingressats, les quotes d’afiliació només ascendien a 15.250 euros i els diners recaptats en carpes i urnes tan sols sumaven 14.369 euros. La resta, 963.053 euros, apareixia amb el lacònic concepte de “resta d’aportacions privades”. És a dir, el 97,1% dels ingressos d’SCC durant l’exercici 2014 es van fer a través de donacions privades, anònimes i sense identificar la procedència de les partides.

Precisament aquesta xifra de 963.053 euros referents a les aportacions privades que va rebre l’entitat és una quantitat que s’aproxima al que la Fundació Joan Boscà va destinar a finançar activitats pròpies o de tercers durant aquell any. En un dels documents als quals ha tingut accés la Directa, corresponent a l’esmena de comptes de l’any 2016, hi apareixen els diners que la fundació va destinar a activitats d’entitats afins en els exercicis 2014, 2015 i 2016. L’any 2014 aquesta partida és de 870.065 euros, una quantitat que no dista gaire dels 963.053 euros que SCC va declarar haver cobrat a partir de donacions privades.

Un informe datat a 21 de juliol de 2014 reflectia que SCC havia ingressat 63.947 euros, però va tancar l’any percebent-ne 992.672

Pel que fa a les despeses d’SCC de l’any 2014, es van enfilar fins a 1.084.000 euros, repartits en diversos conceptes com la producció d’actes, despeses estructurals i comunicació. Una dada interessant a destacar és que –tal com va avançar l’Anuari Mèdia.cat–, SCC va patir estretors econòmiques durant l’estiu de 2014. En un informe intern del departament financer de l’entitat es parlava de les dificultats econòmiques que podia patir SCC si no s’augmentaven els ingressos. Aquell informe estava datat a 21 de juliol de 2014, és a dir, dues setmanes després que la Fundació Joan Boscà es constituís a Barcelona amb un capital inicial de 30.000 euros. Curiosament, en aquell informe del departament financer d’SCC apareixia, a l’apartat d’ingressos extraordinaris, la mateixa quantitat de 30.000 euros. Malgrat que l’informe datat a 21 de juliol només reflectia que SCC havia ingressat fins llavors 63.947 euros, SCC va acabar l’any percebent-ne 992.672.


La gallina dels ous d’or

Una marca empresarial ha sonat reiteradament des del minut zero de la creació d’SCC, el de l’empresa Manifiesto, rebatejada com a Manifiesto Advertising Group a principis de 2019. Es tracta d’una agència de publicitat, comunicació i màrqueting amb seu a Barcelona que treballa per múltiples marques comercials
i institucions. Té com a president i soci majoritari Sergio Palomino García.

El nom de Sergio Palomino també figura en un esquema intern d’SCC fet l’any 2014 on es dibuixava l’organigrama de l’entitat i se li atribuïa les funcions de responsable de la imatge corporativa de l’associació espanyolista. El cas és que Palomino és un dels socis fundadors d’SCC, però també consta als documents facilitats pel registre de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya com a primer secretari de la junta directiva fundacional de l’associació d’extrema dreta Somatemps.

Va trascendir que el vicepresident d’SCC, José Rosiñol, tenia un càrrec a l’empresa Manifiesto, que havia facturat 584.000 euros a SCC el 2017

Una dada reveladora que es desprèn de l’informe econòmic d’ús intern anteriorment citat i amb data de 21 de juliol de 2014, és precisament l’assignació mensual que s’enduia l’empresa Manifiesto, propietat d’un dels socis fundadors d’SCC. En aquest document es parlava de concretar una reunió amb Manifiesto per tal de reduir-ne la factura mensual, que estava xifrada en 12.500 euros. A més, el balanç de la situació financera també reflectia un pagament a Manifiesto per valor de 18.303 euros i un deute que ascendia a més de 120.000 euros. Tot plegat només tres mesos després de la fundació d’SCC.

Precisament Manifiesto va ser el nom que va aparèixer als mitjans de comunicació quan el desembre de 2018 es va fer públic que SCC havia destituït el seu president, José Rosiñol, i tres membres més de la junta directiva: Sixto Cadenas, Ferran Brunet i Miriam Tey, fundadora d’SCC i cunyada de l’excap de gabinet de Mariano Rajoy, Jorge Moragas. Segons Crónica Global, el mitjà que va destapar el cas, la majoria de la direcció de l’entitat va acusar els exdirectius d’SCC de “prendre acords i decisions al marge de la junta”i d’“irregularitats administratives”.

Segons aquest mateix mitjà referent de l’unionisme, un sector de l’entitat liderat pel patró de la Fundació Joan Boscà i l’home que va acabar substituint Rosiñol al capdavant d’SCC, Àlex Ramos, argumentava que hi havia un evident “conflicte d’interessos” del fins llavors president Rosiñol per la facturació de 584.000 euros durant l’exercici 2017 que estaven destinats a Manifiesto, afegint-hi que la facturació per aquesta mateixa empresa va ascendir a 620.000 euros durant el 2018. Unes despeses que segons Crónica Global van representar el 51% del total de pagaments que va fer l’entitat al llarg de 2017 i el 60% de les despeses de 2018. Uns diners destinats a Manifiesto als quals també es reflectia una transferència mensual de 21.000 euros “sense que hagi informat la junta ni es tingui retorn conegut a SCC”. És a dir, l’empresa Manifiesto va cobrar al llarg d’aquests dos exercicis més de la meitat dels diners gastats per SCC. Però el fet que va provocar el justificable terratrèmol a la direcció de l’associació espanyolista és que es donava la circumstància que el fins llavors president, José Rosiñol, treballava precisament per Manifiesto, ocupant el càrrec de desenvolupador empresarial institucional segons el web Publidata, un directori de publicitat i màrqueting.

Article publicat al número 478 publicación número 478 de la Directa

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU