Lucía Pérez, una adolescent de 16 anys, va morir després de ser drogada, violada i assassinada el 8 d’octubre de 2016 a la ciutat argentina de Mar de Plata. El seu cos, ja sense vida, va ser portat i abandonat a la Unitat sanitària de la platja Serena per Matías Farías, de 25 anys; Pablo Offidani (43) i Alejandro Maciel, de 61 anys, els tres acusats pels fets. La jove hauria conegut Farías, que es dedicava a la venda de drogues, a la sortida de l’escola. L’endemà va anar a veure’l a casa seva, on la van drogar per després violar-la i empalar-la fins a assassinar-la. Dos anys després, a Lucía Pérez “l’han tornat a matar”, tal com ha expressat la seva família. La sentència del Tribunal Oral Criminal Número 1, a càrrec dels jutges Facundo Gómez Urso, Aldo Carnevale i Pablo Viñas, va condemnar dilluns passat a Farías i Offidani a vuit anys de presó per “tinença d’estupefaents amb finalitat de comercialització”. El tercer implicat va ser declarat absolt i ja està en llibertat. La sentencia, així, penalitza només la tinença de drogues, deixant impunes la violació i assassinat de l’adolescent.
“La (in)justícia Argentina va demostrar el passat dilluns 26 de novembre que cada vegada té menys de justa i més de patriarcal. El mateix dia que milions van tornar als carrers pel Dia Internacional contra la Violència de Gènere, els jutges van decidir absoldre els assassins de Lucía Pérez. Per a aquest nefast tribunal, els feminicides Matías Farías, Juan Pablo Offidani i Alejandro Maciel, no són responsables de l’assassinat de Lucía. Segons l’aberrant decisió ‘no es va poder provar que hi va haver abús sexual, ni que va anar un feminicidi'”, denuncien des del moviment Marea Verde Barcelona, que ahir va organitzar una concentració de protesta davant la seu consular de l’Argentina. Les manifestants van exigir justícia per Lucía, presó efectiva per als culpables i la renúncia immediata a la causa per part del Tribunal.
La ràbia i la indignació que va causar la notícia del feminicidi de l’adolescent fa dos anys van provocar una mobilització del moviment de dones de l’Argentina, que el 19 d’octubre del 2016 va sortir als carrers i va protagonitzar la primera aturada de dones del país
La ràbia i la indignació que va causar la notícia del feminicidi de l’adolescent fa dos anys, completament vigents ara, també van provocar una mobilització, aquesta sense precedents, del moviment de dones de l’Argentina, que el 19 d’octubre del 2016 va sortir als carrers i va protagonitzar la primera aturada de dones del país. “La primera aturada de dones en l’Argentina es va fer per exigir justícia per a la Lucia, perquè la causa es tracti com a feminicidi i els assassins siguin condemnats a perpètua. L’atrocitat del feminicidi de Lucía va ser el fet detonant. Amb ja dues grans manifestacions nacionals del moviment Ni Una Menos, l’exasperant continuïtat d’un feminicidi rere l’altre davant la passivitat còmplice del govern macrista i l’Estat va transformar el dolor i la ràbia popular en acció directa. El col·lectiu Ni Una Menos va convocar, van concórrer més de 50 organitzacions i amb gran unitat en una àmplia diversitat es va acordar convocar a la vaga nacional amb mobilització’, explica la portaveu de Marea Verde.
El col·lectiu denuncia que el feminicidi de l’adolescent “va ser especialment cruel i mobilitzador per les causes en les quals va ser assassinada, va ser drogada, violada i empalada fins a morir de dolor. I durant els dies següents a aquest aberrant crim els mitjans de comunicació van invertir la culpa i van començar a qüestionar com es vestia, amb qui s’ajuntava i perquè fumava marihuana”. La causa de la mort de Lucía (i no el fet d’haver estat abusada i assassinada) van ser, de fet, objecte de la lluita entre el discurs de la fiscalia i la defensa durant tot el procés judicial. Si bé en principi la fiscal María Isabel Sánchez, ara apartada de la causa, va declarar que la mort es va produir per un “reflex vasovagal” per l’empalament anal, és a dir, per dolor, en el judici aquesta hipòtesi va quedar apartada. Alguns dels pèrits van declarar que Pérez va morir per “asfíxia tòxica” a causa de les drogues. L’advocat de la família, Gustavo Marceillac, ja ha declarat que la decisió judicial es recorrerà i ha assenyalat Offidani com còmplice de Farías en la venda de droga i partícip necessari pel que fa a l’abús sexual i la mort de l’adolescent. Pel que fa a Maciel, l’advocat sosté que va ajudar “a esborrar els rastres del delicte”.
El moviment #NiUnaMenos va emetre fa dos dies un comunicat en el qual denuncia que la sentència deixa sense culpables el crim de la jove de 16 anys perquè “vol tornar a posar el poder patriarcal” per sobre les vides de les dones. “En negar la figura de feminicidi, es produeix alguna cosa més profunda que impunitat. Volen fer desaparèixer tots els significats que elaborem des dels carrers del que signifiquen les violències masclistes en les vides concretes. No és casual que això passi l’any que milions de dones ens mobilitzem per l’avortament legal, i que ens assabentem mentre marxàvem pel 25-N, dia internacional contra les violències cap a les dones i les dissidències des dels feminismes antiracistes, populars, comunitàries, indígenes, afro/negres, afrodescendents, lesbianes, trans, transvestits, migrants, villeras. Denunciem la revenja patriarcal, que vol consagrar els nostres cossos com a botí de guerra i territori de conquesta per a les economies il·legals i per als abusos del poder. Aquesta sentència és una forma de terror anímic contra totes les lluites que demanen justícia”.
Una dona morta cada 24 hores
A l’Argentina mor una dona per violència de gènere cada 24 hores. El país té una de les taxes de feminicidis més altes del continent. Per això des de Marea Verde Barcelona s’exigeix a l’Estat argentí un major pressupost per combatre la violència de gènere. “Hi ha la Llei 26.485, de prevenció, sanció i erradicació contra la violència de gènere, però el pressupost que se li dedica és inexistent per atacar una problemàtica que posa fi a la vida d’una dona per dia. En el projecte del pressupost nacional 2017 amb prou feines es destinaven 95 milions de pesos al Consell Nacional de les Dones, la qual cosa fa impossible aplicar la Llei 26.485. Amb menys de cinc miserables pesos (0,11 euros) per dona per any, no es garanteix ni tan sols un mínim d’assistència, turmelleres, refugis, campanyes de prevenció ni subsidis de reinserció laboral i per a habitatge per protegir les dones que pateixen violència i als seus fills”.
El país té una de les taxes de feminicidis més altes del continent, per això des de Marea Verde Barcelona s’exigeix a l’Estat argentí un major pressupost per combatre la violència de gènere
Per això demanen la implementació d’un pressupost d’emergència i amb control social per a l’aplicació de la Llei 26.485, escollir tots els jutges i fiscals mitjançant el vot popular, aplicar una real integració de gènere, implementar els judicis per jurats populars i el desenvolupament efectiu de la Llei d’Educació Sexual Integral (ESI), sense ingerència de l’Església ni de cap instància religiosa, a totes les escoles del país, estatals i privades, des del nivell inicial fins al terciari. L’ESI té un caràcter integral que permetria abordar de manera transversal, en les diferents assignatures, diversos eixos: perspectiva de gènere, respecte a la diversitat, exercici dels drets, cura del cos i la salut, valoració de l’afectivitat… “Això és clau per prevenir l’assetjament i abús, promoure la igualtat de tracte i oportunitats, ajudar a construir relacions més lliures i igualitàries, a cuidar la nostra salut psicològica, física i social i a gaudir dels nostres desitjos”, valora Flor Sánchez, de Juntas y a la Izquierda – Estat espanyol i membre de Marea Verde Barcelona.
