Al llarg dels anys, el sistema ha reproduït polítiques prohibicionistes i punitives entorn del consum de substàncies, enclaustrant en l’imaginari social una mirada estigmatitzant i criminalitzadora sobre les persones consumidores de drogues. En el marc d’una estructura desigualitària i patriarcal, la naturalització que adopten les violències en els discursos socials invisibilitza, exclou i penalitza les persones que conformen alguns grups poblacionals minoritaris; destacant entre aquests, les dones consumidores que transiten qualsevol particularitat amb relació a la maternitat.
L’enfocament de reducció de danys, basat en principis de salut pública i drets humans, centra la seva pràctica en el respecte i l’empatia envers la persona consumidora de substàncies. Des de la no discriminació, la no estigmatització i l’apoderament dels processos de cadascuna, la reducció de danys vetlla per preservar la integritat, el benestar i la qualitat de vida de les persones que consumeixen drogues, garantint els seus drets; així com atenuant els riscs associats a l’ús de substàncies i comportaments de risc. Les persones ateses als centres de reducció de danys tenen la majoria de les esferes vitals bombardejades, fet que provoca raons suficients per posar en marxa mecanismes de supervivència per fer front a violències i opressions que, sovint, interseccionen amb el mateix consum.
Les persones ateses als centres de reducció de danys tenen la majoria de les esferes vitals bombardejades, fet que provoca raons suficients per posar en marxa mecanismes de supervivència per fer front a violències i opressions
La parentalitat i el consum actiu de drogues, sovint, es veu condicionat per diverses interseccions que cal considerar: història de vida, antecedents de consum, context, estigmatització de les estructures socials, biaixos culturals, entre d’altres. La maternitat, l’estigma associat al consum i la vulneració de drets de la infància i l’adolescència dels fills i filles de les usuàries són algunes de les peces d’aquest complex engranatge que urgeix visibilitzar.
En el cas concret de les dones consumidores, l’impacte de la socialització de gènere, l’imaginari social sobre la maternitat i el model de família patriarcal, comporten complexitats afegides en l’exercici de la maternitat. Així mateix, les estructures socials basades en lògiques androcèntriques i neoliberals infravaloren les habilitats maternals, mitjançant exigències i judicis emesos entorn la maternitat. Així doncs, ser mare consumidora o embarassada, implica noves exigències que se sumen als mandats de gènere ja internalitzats.
La violència i l’estigma institucional associat al binomi maternitat i consum actiu de drogues per part de les professionals de l’àmbit d’infància, sanitari i fins i tot social, contribueix a complicar la situació. Malgrat la manca d’eines, formació, informació i recursos de què es disposa a l’àmbit de reducció de danys, les professionals que acompanyem qualsevol dels processos de maternitat de les dones consumidores cal que garantim, no només els seus drets (com s’ha fet fins ara), sinó que, amb la resta d’agents implicats en el procés, vetllem perquè quan sentin la paraula maternitat no esclati el foc dins seu.
Hem de vetllar per garantir els drets de les mares consumidores i també els dels seus fills i les seves filles. Només d’aquesta manera, s’humanitzaran vides i s’evitarà la repetició de violències institucionals i traumes
Es fa imprescindible precisar els mecanismes, tant interns com externs del sistema, que contribueixin a un acompanyament integral, respectuós i centrat en la persona, tot erradicant l’estigma i la visió punitiva del consum que sovint predominen en els discursos socials. Alhora, convé garantir que tots els organismes implicats ofereixin respostes inclusives, equitatives i adaptades a les complexitats i necessitats detectades.
Per fer-ho possible, cal que a escala política i institucional es doti de directrius, respostes i recursos adaptats a les necessitats tant de les mares consumidores, com dels seus fills i filles, així com de formacions especialitzades en perspectiva d’infància, de drets i reducció de danys, interseccional i de gènere per a totes les professionals que intervenen amb aquestes dones usuàries i el seu sistema familiar.
Convé fer especial menció a la infància i l’adolescència que ha estat tan oblidada per una mirada adultocèntrica i no sistèmica. Com a subjectes de dret, totes les xarxes implicades en els processos de maternitat (i paternitat) han de vetllar per la seva integritat i el seu benestar. Des d’una visió sistèmica, cal incloure’ls en el sistema familiar de la persona adulta a qui atenem; atès que sovint, el fet de ser infant o adolescent i conviure o tenir contacte amb persones amb consum actiu de substàncies, quan ni tan sols disposen de les eines per a comprendre què és el que està passant al seu voltant, dona lloc a vivència d’experiències traumàtiques.
El procés de maternitat (i paternitat) és, per la seva pròpia definició, un procés vital únic i transcendental. No afavorim que aquest, a més a més, sigui traumàtic i factor precipitant d’un malestar que durarà de per vida. Sigui quina sigui la nostra tasca en aquest entramat, com a professionals implicades, evitem les lògiques de confrontació i vetllem per garantir els drets de les mares consumidores i també els dels seus fills i les seves filles. Només d’aquesta manera, s’humanitzaran vides i s’evitarà la repetició de violències institucionals, traumes, esforços i recursos professionals.
