L’edifici del número 8 del carrer Marsala del barri del Besòs de Barcelona no és un bloc qualsevol. Almenys en quatre pisos hi viuen persones d’origen senegalès que acullen paisans que van arribar en pastera a les illes Canàries i han aterrat a Barcelona sense sostre ni diners. “A casa poden dutxar-se, menjar, conversar i descansar”, explica Kalidou Seck. Viu en un dels pisos del bloc, juntament amb tres companys més, i avui Criteria Caixa els ha desnonat. Després d’aturar un primer llançament el passat 23 de gener, el Sindicat d’Habitatge de la Verneda i el Besòs ha tornat a convocar a la porta, on des de les deu del matí s’hi han concentrat desenes d’activistes i veïnes del barri.
Quan passaven dos quarts d’una del migdia, i després d’un infructuós intent de negociació, han arribat vuit furgonetes de BRIMO i ARRO dels Mossos. Els agents han acordonat el carrer d’extrem a extrem i han obligat els mitjans a col·locar-se fora del cordó policial, amb les limitacions de visibilitat que comporta. Els antiavalots han anat retirant a la força la cinquantena de persones que resistien a la porta i tots han estat identificats. Una activista del Sindicat ha estat lesionada per un agent amb una estrebada i finalment l’han atès a l’ambulància del SEM. En un primer moment, els Mossos li han denegat l’atenció, dirigint-la directament al CAP.
Un refugi per a una quarantena de persones
Seck i els seus companys ja fa més de vuit anys que viuen en el pis i reclamen regularitzar la seva situació. “Els meus companys treballen amb contracte i, per tant, reunim les condicions per llogar”, relata. Així i tot, topen amb un mur: el racisme residencial. Els afectats asseguren que han anat a buscar pis a algunes immobiliàries i que, quan semblava que tancaven un acord i s’han assabentat del seu origen, els han dit que ja estava llogat o bé que el propietari s’ha fet enrere. Sos Racisme en els seus informes alerta que l’habitatge acumula un nombre significatiu de denúncies per casos de discriminació racial en l’accés als drets socials.
En els darrers anys, diversos pisos del carrer Marsala han estat refugi per una quarantena de persones que, a més de poder atendre necessitats bàsiques, han trobat acompanyament per regularitzar la situació, aprendre català i castellà o trobar feina
Durant els darrers anys, els pisos del carrer Marsala han estat refugi d’una quarantena de persones que, a més de poder atendre necessitats bàsiques, han trobat acompanyament per regularitzar la situació, aprendre català i castellà o trobar feina. Víctor, membre del Sindicat d’Habitatge, denuncia que, malgrat la gran tasca solidària que fan, es troben desemparats. L’Oficina d’Habitatge de Sant Martí de l’Ajuntament argumenta que es tracta de “persones individuals, sense lligams familiars, i no es poden tractar com una única unitat de convivència” des de Serveis Socials. A més, pels seus ingressos no encaixen en la categoria de vulnerabilitat. Aquest és un dels arguments que esgrimeixen des de Criteria Caixa per no fer-los un contracte de lloguer i alhora subratllent que “l’immoble no compleix les condicions mínimes d’habitabilitat”.
L’edifici on viu Seck té una història compartida per molts altres de la zona, com els del carrer Palerm. Víctor n’explica l’evolució: “amb la crisi hipotecària, moltes persones migrades que treballaven en la construcció van perdre casa seva i aquests pisos van passar a mans de la banca i de grans fons d’inversió. Molts són pisos que no han estat al mercat, sinó tancats degradant-se”. En el número 8, també hi ha habitatges del fons voltor Blackstone, un dels grans tenidors de l’Estat espanyol, i d’alguna immobiliària.
Com molts edificis del Besòs, està afectat per aluminosi i, per tant, ha d’entrar dins el pla de rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, que s’ha anat endarrerint. La majoria haurà d’esperar més enllà de 2027. Segons una diagnosi municipal, un de cada quatre habitatges del barri es troba en edificis que pateixen deficiències “greus” o “molt greus” en algun dels sistemes constructius. Per a Teresa, de l’associació veïnal SOS Besòs, “el pitjor accelerador de la degradació dels pisos és que un gran volum estigui en mans de grans tenidors buits i tancats; que no hi visqui ningú”, denuncia.
“No demanem ajuda, tenim els diners, treballem, volem pagar un lloguer dignament, però no ens el volen llogar”, lamenta Seck, amb qui la propietat es nega a negociar
Seck lamenta que la propietat es nega a negociar amb ells: “No demanem ajuda, tenim els diners, treballem, volem pagar un lloguer dignament, però no ens el volen llogar”. Així ho corroboren des d’Habitatge de l’Ajuntament. Asseguren que els darrers mesos han acompanyat les persones residents i han contactat amb la propietat per valorar l’estudi de fer lloguer social, però que s’hi ha negat, argumentant que l’habitatge no reunia les condicions d’habitabilitat.
La llei 1/2022 per afrontar l’emergència habitacional obliga els grans tenidors a oferir lloguer social només en els casos d’ocupació d’habitatges anteriors al juny de 2021 i quan les habitants disposen d’un informe d’exclusió residencial, requisit que en aquest cas no es compleix. Marta, membre del Sindicat, lamenta que els inquilins afectats pel desnonament d’avui no encaixin dins de la consideració de família vulnerable, tot i no poder aconseguir llogar cap pis i estar, a més, sustentant persones en situació socioeconòmica vulnerable.
900 milions de beneficis per a Criteria Caixa
Controlada per la Fundació la Caixa, que alhora és la principal accionista de CaixaBank, Criteria Caixa ja ha estat focus de polèmica. Entre la seva cartera immobiliària, concentra 37 promocions de protecció oficial, d’on el Sindicat de Llogateres denuncia que vol expulsar el veïnat transcorregut el període de protecció de deu anys. Criteria Caixa explica que la seva estratègia en relació amb la cartera d’actius és desinvertir, “maximizar el valor dels immobles i actius no estratègics, prioritzant-ne la venda”.
En l’actualitat, l’empresa compta amb actius immobiliaris per valor de 2.700 milions d’euros arreu de l’Estat i el 2023 la cartera de lloguer residencial consistia en 2.000 habitatges socials dedicats a persones vulnerables, 4.000 habitatges en 50 edificis amb lloguer bàsic amb preus “significativament inferiors als preus de mercat” i 1.800 de lloguer lliure en 23 edificis. CaixaBank va guanyar 4.816 milions d’euros el 2023, un 53,9% més que l’any anterior. Segons ha anunciat l’entitat, distribuirà el 60% dels beneficis als seus accionistes i, per tant, a Criteria Caixa li pertoquen 900 milions d’euros.
