Idrissa Diallo mai més serà un 'sense nom'

Tanquem els CIE col·loca una làpida al nínxol on està inhumat el jove guineà des del 2012, any de la seva mort al CIE de Zona Franca. Dissabte se celebra un acte per demanar que la plaça barcelonina dedicada a l'esclavista Antonio López porti el seu nom
Nínxol 516 de la fossa columbari de l'agrupació 9a, ubicada al cinquè pis de la via Sant Joan del cementiri de Montjuïc de Barcelona
Victor Serri
David Bou 15/06/2017

La tarda de dimecres 14 de juny, un petit grup de persones va retre un homenatge a Idrissa Diallo, el guineà de 21 anys que va morir sota custòdia del Cos Nacional de Policia espanyola al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona la Nit de Reis de l'any 2012. L'acte no s'havia convocat públicament i era volgudament discret, íntim i reflexiu. L'indret escollit va ser el gran cementiri de la muntanya de Montjuïc, allà on fa gairebé mig any la Directa va trobar el nínxol anònim on es va inhumar al jove en solitud, mitjançant un enterrament de beneficència, després que el seu cos passés sis mesos a les cambres frigorífiques de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya sense ser reclamat per ningú.

Iasi, mare d'Idrissa Diallo, va assegurar que la família mai va tenir confirmació oficial de la mort del jove i que no sabien on estava el cadàver

Uns mesos abans, l'equip de la productora Metromuster s'havia desplaçat a Guinea Conakry per intentar trobar la família Diallo. El viatge s'emmarcava dins del procés de rodatge del llargmetratge 'Idrissa: crònica d'una mort qualsevol', que la cooperativa audiovisual impulsa des de fa més de dos anys en coproducció amb Tanquem els CIE i aquest mitjà de comunicació. Després d'un llarg periple van trobar a Iasi, mare d'Idrissa, en un petit poble de l'interior del país, encontre que els va permetre verificar que la família mai va tenir confirmació oficial de la mort d'Idrissa i que no sabien on estava el cadàver.

 

"Acusem l'Estat espanyol. Si tinguéssim recursos, contractaríem un advocat i els denunciaríem, però en la posició en la qual ens trobem no hi podem fer res", va afirmar en aquella trobada Karamogo Diallo, germà de l'aleshores desaparegut. Va ser la mateixa família qui va demanar als documentalistes que emprenguessin un camí per reclamar justícia i reparació pel cas, propòsit que Tanquem els CIE va entomar, primer amb l'homenatge que es va retre a Idrissa el passat mes de gener –coincidint amb el cinquè aniversari de la seva mort– a la plaça de Sant Felip Neri de Barcelona, el segon ahir al cementiri restablint el seu nom al nínxol on reposa, el tercer i potser encara no l'últim, aquest dissabte vinent a les dotze del migdia a la plaça dedicada a l'esclavista Antonio López, al capdavall de la Via Laietana.


Un 'No Name' dels nostres dies

NN, dues lletres aparentment inofensives que s'han utilitzat històricament, arran de l'expressió llatina nomen nescio, per formar l'acrònim d'uns termes que, en primera instància, es feien servir per designar algú amb un nom desconegut, 'sense nom'. El nazisme ho va recuperar amb el seu decret Nacht und Nebel (nit i boira), títol d'una composició de Wagner venerada per Hitler que va esdevenir sintonia macabra de la classificació –sota la categoria NN– d'algunes presoneres polítiques i de les pràctiques de desaparició forçosa a les que es van veure sotmeses. Posteriorment, les persones desaparegudes per les dictadures del Pla Còndor també van ser identificades per la CIA amb aquesta terminologia: No Name (NN) i encara avui moltes d'elles resten al fons del mar, sense nom i amb la identitat esborrada, com les més de 5.000 migrants que es van deixar la vida al Mediterrani només durant l'any 2016.

"Això és un pas més en el procés de justícia i reparació que vam prometre a la família de l'Idrissa", va afirmar Mercè Duch, membre de Tanquem els CIE, a la cerimònia celebrada a Montjuïc

"Això és un pas més en el procés de justícia i reparació que vam prometre a la família de l'Idrissa", va afirmar Mercè Duch, membre de Tanquem els CIE, a la petita cerimònia celebrada a Montjuïc. Lamine Bathily, del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, va voler deixar clar a la trentena d'assistents que "les persones immigrants hem vingut per quedar-nos, cap tanca, cap llei, cap repressió podrà impedir-ho". Tot això, abans de col·locar sobre el ciment que segella el nínxol 516 de la fossa columbari de l'agrupació 9a, ubicada al cinquè pis de la via Sant Joan, un epitafi on es pot llegir "La llei d'estrangeria el va tancar al CIE on va morir estant sota la custòdia de l'Estat. Tenia 21 anys".

L'acte no s'havia convocat públicament i era volgudament discret, íntim i reflexiu / Victor Serri

 


Aquest dissabte a les dotze del migdia, se celebrarà un acte a la plaça António López sota el lema "Fora les estructures racistes de la nostra ciutat". En aquesta concentració –que anirà acompanyada d'una acció– s'exigirà a l'Ajuntament de Barcelona que el canvi de nom de la plaça anunciat fa unes setmanes, quan també van fer públic que abans que acabi l'any es retirarà l'estàtua d'aquest personatge símbol del colonialisme i protagonista del comerç negrer amb Cuba, es materialitzi amb la nova denominació de plaça Idrissa Diallo.

Finalment, el centre Irídia de defensa de drets humans està treballant –en cooperació amb la resta d'entitats– per aconseguir que es puguin exhumar les despulles d'Idrissa, retornar-les a la seva família i completar aquest procés de denúncia pública i reparació d'una mort que va suposar un abans i un després en la lluita contra el sistema de control migratori a Catalunya.

 

 

 

Notícies relacionades