Quan tenia només cinc anys, el seu pare va expulsar-lo de la llar familiar de Kinsasa, la capital de la República Democràtica del Congo (RCD), junt amb la mare i les dues germanes petites, a qui acusava de bruixeria. “Fins ara, la meva germana té crisis d’ansietat. Aquest és el principi de la meva lluita”, comparteix Roland Mimi Ngoy. Desplaçat a casa dels avis materns, va continuar patint psicològicament pel tracte que rebia. “No he tingut infància, no jugava, sempre estava preocupat”, explica. Però també l’amoïnaven altres infants del barri
i els ajudava: “Compartia l’esmorzar i conversava amb un nen a qui se li havia mort la mare i el pare treballava des de les sis del matí fins a les dues de la matinada. Va decidir actuar en defensa de la justícia en adonar-se que la majoria d’infants viuen en un entorn d’injustícia social i familiar. “De vegades la gent em pregunta d’on trec l’energia i sempre explico que la trec de les injustícies que he vist des que vaig néixer”, rebla.
Després de ser delegat de classe durant diversos anys, l’any 2013 va viatjar al Brasil per assistir a una jornada mundial de joventut com a representant de l’alumnat marista a l’Àfrica central: “Allà vaig descobrir una associació que lluitava pels somnis dels infants que són al carrer”, explica l’activista. Des d’aleshores va tenir clar que volia impulsar una iniciativa similar al seu país perquè, com denuncia, “la majoria dels infants al Congo no van a l’escola i, sense una política social adequada, s’han de buscar la vida al carrer. Podem trobar un nen de 10 o 12 anys caminant amb matxets o una nena de 12 que és prostituta”.
Un any més tard, en acabar el batxillerat de matemàtica i física, Mimi Ngoy va ser un dels fundadors de la Unió de Joves per a l’Èxit del Futur i la Dignitat de la República Democràtica del Congo, una entitat que anava als mercats, escoles i esglésies per parlar dels problemes de la joventut i fer campanyes de bona ciutadania, donant a conèixer drets i deures. No tenien més finançament que les quotes que aportaven les associades. “Al Congo, si no comptes amb el suport d’un polític, no pots accedir a subvencions. Nosaltres no volíem això; cal relacionar els projectes amb entitats”, explica Mimi Ngoy. Ell va fer el pas d’unir-se a una organització política. El va encoratjar el fet que el partit estava format per joves, però després de comprovar que no tenia reglament ni podia saber qui eren els 26 fundadors (condició necessària per crear un partit a la República Democràtica del Congo), va deixar de militar-hi. “Els grans partits ens usen per comprar els joves, i així ho vam veure en aquest cas. Aquest partit, ja gairebé desaparegut, comptava amb el suport de Joseph Kabila, un dels polítics que denunciem”. Kabila va ser president del país durant vora vint anys, fins al 2019.
L’abril de 2023, animat per persones que el seguien a les xarxes socials, va esdevenir un dels fundadors del Partit de la Dignitat. Tot i que encara no està legalment registrat (aclareix que per fer-ho es requereixen 10.000 euros, difícils d’aconseguir, i que l’equip fundacional està format per persones que tenen feines precàries a Europa o al Canadà, o són estudiants a la RDC), Mimi Ngoy explica com “vam començar cinc persones, i ara som cent membres i comptem amb el suport de 300 joves del barri que juguen a futbol”.
Té molt clar què demana per al Congo des d’aquesta nova organització: “Volem justícia per a les víctimes de les guerres. Hi ha famílies que necessiten indemnitzacions, reparació i reintegració a la societat, perquè han viscut molta violència. I sabem qui són els culpables. Ens ho diuen informes de les Nacions Unides i d’altres organismes. També demanem educació: s’han de construir escoles modernes, perquè les públiques no tenen connexió a internet i els infants estudien amb materials dels anys vuitanta i noranta.
I també és important la defensa del país, perquè el govern no s’ocupa dels militars, que estan desmotivats i perceben un salari de cent euros quan els polítics en guanyen milions, i no tenen roba, ni armes ni tecnologies adequades”.
Des de Catalunya, impulsa la campanya “Ull al Congo”, que dóna a conèixer la realitat del seu país i vetlla perquè es compleixin les “sancions de la UE amb els actors implicats en l’extracció il·legal de minerals”
L’activista veu també amb reticència l’acord de pau signat entre la RDC i Ruanda el juny passat a Washington, amb la mediació dels Estats Units, perquè entén que “en cap moment es parla de justícia”. “Ens demanen compartir les nostres terres i recursos amb Ruanda –com a part de la integració econòmica regional que preveu l’acord– i integrar membres de milícies de l’est dins de l’exèrcit congolès”, especifica.
Mimi Ngoy creu que s’estan repetint els errors històrics que han abocat a un conflicte que ha durat trenta anys, amb uns 250 grups rebels, vuit milions de persones assassinades, centenars de milers de dones abusades sexualment i milers d’infants reclutats per treballar a les mines. “Els nostres presidents són uns corruptes que demanen ajuda a països que són còmplices del que està passant”, afirma l’activista. Concretament, fa referència a la demanda de suport de la RDC als EUA per defensar-se de la milícia M23, una guerrilla que lluita pel control dels territoris rics en minerals amb el suport de Ruanda –un país que, curiosament, també és aliat de Washington– a canvi de facilitar l’accés estatunidenc als jaciments de cobalt i coltan, estratègics per a la indústria electrònica i essencials per a les bateries de cotxes elèctrics, telèfons i ordinadors portàtils. Davant d’això, Mimi Ngoy té clar que “la primera responsabilitat ha de ser nostra, amb polítiques fortes per defensar-nos nosaltres mateixos”.
Avui continua la seva lluita des de Catalunya –on va arribar amb un visat d’estudiant– i on ha impulsat el projecte “Ull al Congo”, que s’esforça per donar visibilitat al que succeeix al seu país: “L’Estat espanyol té una responsabilitat relacionada amb les sancions de la Unió Europea a governs, polítics, empreses i actors econòmics implicats en l’extracció il·legal de minerals. Si decidís posar més el focus en aquesta realitat, seria un bon missatge perquè altres països també s’hi impliquessin”, remarca.
Des de la llunyania del seu país, l’activista afronta també les dificultats de viure en situació administrativa irregular: “Les injustícies contra les quals he lluitat al meu país les trobo aquí d’una altra manera, amb el racisme institucional, amb les dificultats per a l’allotjament, la sanitat i la mobilitat”. Amb tot, Mimi Ngoy continua lluitant amb un peu aquí –on també participa en diferents entitats catalanes– i un peu al seu lloc de naixement, on aspira a arribar a llocs de responsabilitat per aconseguir justícia: “Es veu Àfrica com un interlocutor inferior. Ens miren des de dalt, però som gent capaç de defensar els nostres drets”.
