Fa dos mesos la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de la Safor-Valldigna va aconseguir aturar un desnonament al barri del Pinet d’Oliva. Llavors, el banc Mare Nostrum-Bankia va cedir a la pressió internacional –el comissariat dels Drets Humans de l’ONU havia instat l’Estat a suspendre el desallotjament– i va donar tres mesos de marge a la família. El dilluns s’ajornava per un mes un altre desnonament al mateix barri, aquesta vegada per ordre del Banc Santander.
Aquest divendres 14 de setembre, també al mateix barri, una altra família, huit persones i quatre d’elles menors, van patir un desnonament per ordre de Bankia. La família feia sis anys que l’ocupava, ja que no disposa dels ingressos suficients per a permetre’s un lloguer. L’Ajuntament, temps abans del desnonament, havia oferit a Bankia comprar la casa de les afectades, però l’entitat s’hi va negar. Actualment, el consistori no disposa de pisos de lloguer social, sols compta amb dues cases, que estan en procés de rehabilitació, i una partida de 400.000 euros per comprar-ne de noves.
L’Ajuntament, temps abans del desnonament, havia oferit a Bankia comprar la casa de les afectades, però l’entitat s’hi va negar
El barri del Pinet, el més afectat durant els últims mesos per ordres de desnonament, és un barri de cases humils situat al nucli antic d’Oliva on resideix gran part de la comunitat gitana del municipi saforenc. Segons afirma el regidor de Joventut i Benestar Social de l’ajuntament, Alex Salort (EUPV), els edificis del barri es troben en mal estat i les seues habitants presenten un fort índex d’exclusió. “Nosaltres tractem els conflictes a partir dels informes que les famílies tenen de la Seguretat Social, i tenim la certesa que les persones són gent amb necessitat”, denuncia el portaveu de la PAH de la Safor-Valldigna, Joan Cogollos, en referència als últims casos que s’han produït a Oliva.
Després d’un desnonament marcat per una actuació policial desmesurada amb la resistència pacífica que van establir familiars, veïnat i activistes, el consistori municipal va oferir a la família allotjar-se a un hostal. Allà passaran el cap de setmana mentre se soluciona la seua situació. “Tot indica que podrem aconseguir un lloguer social, segurament no siga a Oliva, sinó a un poble del costat”, afirma el regidor. El dilluns es reuniran el regidor i l’alcalde del municipi per trobar solució a la situació de la família i investigar la raó de la presència policial al desallotjament, “perquè tant ells com jo sabem que no haurien d’haver estat allà”, afirma Salort.
Una vegada finalitzat el desnonament, membres del Col·lectiu Antifeixista de la Safor van tornar a ser identificades per agents de la Guàrdia Civil de paisà. Segons comenten les activistes, els agents van assegurar que ja tenien les seues dades d’anteriors desnonaments, però tenien ordres expresses de tornar-los a identificar. Un dels activistes comenta que li va preguntar a un agent si els tornarien a multar per participar en un desnonament, al que l’agent li va contestar: “aquesta vegada us heu portat bé”.
Crònica d’un desnonament forçat
Eren les nou del matí al barri del Pinet d’Oliva i la policia local es disposava a tallar el carrer Aurora. Mentrestant, la família afectada, que ha viscut durant sis anys al número 16 d’aquest carrer, esperava impacient per defensar-la de l’ordre de Bankia fins a l’últim alé. A poc a poc anaren ajuntant-se veïnes, familiars i activistes de diferents organitzacions a la porta de l’habitatge, com ara la PAH de la Safor-Valldigna, l’Associació Romaní de la Safor i el Col·lectiu Antifeixista de la Safor. A l’entrada del carrer Aurora esperaven algunes agents de la Guàrdia Civil de paisà, junt amb els agents del cos local, que s’encarregaren d’enregistrar els fets i les cares de totes les allà presents.
A les 10 del matí, membres de la PAH explicaven les qüestions legals a les familiars amenaçades pel desnonament.
També Ximo Barrull, president de l’Associació Romaní de la Safor, feia una reflexió a totes les veïnes allà presents. La reflexió parlava d’afrontar les injustícies socials de manera conjunta, “qualsevol dia ens pot passar a nosaltres i si anem totes a una, no podran fer-nos res”, afirmava. L’ambient es caldejava a mesura que passaven les hores. Les familiars entraven i eixien de sa casa amb desesperació, agafant i deixant coses, mirant-se-la per última vegada. Una veïna ho contemplava tot des de la finestra d’enfront, atònita, amb una expressió de llàstima i preocupació.
Cada dos per tres el carrer es tornava un clam d’empoderament i de denúncia contra un sistema que “deixa a la gent sense casa i a les cases sense gent”. La conversa que més s’escoltava entre les allà present era referida a la casa i al seu estat de degradació: “per què voldrà el banc una casa en eixe estat, quina necessitat tindrà?”. La resposta era sempre la mateixa: “especulació, tindre xifres acumulades en el seu registre entre milers i milers de cases que no saben ni on estan, ni a quin barri pertanyen, ni quina gent els habita, tindre moltes propietats, encara que la meitat estiguen en mal estat per la falta d’ús i manteniment”.
Una hora després apareixia el cotxe dels membres de la comissió jurídica. Una de les familiars afectades, amb el seu fill en braços, es va apropar junt amb el portaveu de la PAH a parlar amb la comissió per dir-li que, com a habitant de la casa, no anava a permetre que ningú hi entrara. No obstant això, aquesta comissió es va negar a parlar i els agents de la Guàrdia Civil, acabats d’arribar al costat dels agents locals, van obligar a la familiar i al portaveu de la PAH a marxar d’allà. També va ser impossible el diàleg amb la procuradora de Bankia en tractar-se d’una substituta. “Ens tracten com si fórem perilloses quan només volem una casa, tenim menors a càrrec i no podem quedar-nos al carrer”, deia la familiar que havia provat el diàleg.
Uns minuts després la tensió va augmentar. Els càntics de familiars i activistes creixien segons s’apropava el serraller a canviar el pany de la porta. De seguida, es va formar una cadena humana de dues fileres a la porta de casa, agafades dels braços, per practicar la resistència pacífica. Llavors, una quinzena d’agents, entre la Policia Local i la Guàrdia Civil, es prepararen per a dissoldre-la. Segons després va començar el desnonament. Les familiars, amb els nervis desfets per la situació, cridaven i ploraven d’impotència. Els agents empentaren, agafaren del coll i tiraren a terra a algunes d’elles. La cadena va resistir fins que les espentes, colps i envestides dels agents aconseguiren trencar la cadena i desfer la resistència pacífica. Poc després, una familiar es desmaiava i queia a terra.
Després de recobrar el coneixement, plorar i cridar d’impotència, les familiars, assumint la derrota, començaren a buidar la casa. Una d’elles, descalça a conseqüència de l’actuació violenta, anava agent per agent preguntant-los què els semblava això de protegir els bancs i desemparar a la gent, “sempre la mateixa història, aneu contra els pobres,contra els que no tenim res, i als rics que furten els protegiu”, cridava.
El portaveu de la PAH va voler saber el número de placa dels agents de la Policia Local, els quals havien protagonitzat aquell desnonament a la força
El portaveu de la PAH va voler saber el número de placa dels agents de la Policia Local, els quals havien protagonitzat aquell desnonament a la força. “Les forces de l’ordre públic no m’han volgut donar el document on es justificava la seua intervenció”, denunciava. “Tampoc s’han volgut identificar, tot i que estan obligats”. El portaveu va seguir el procediment: es va identificar davant dels agents i, a continuació, va demanar el número de placa a un d’ells, que es va negar a donar-li’l. La resposta la va donar la Guàrdia Civil, que va recomanar a l’activista que el dilluns passara pel quarter, on li facilitarien les identificacions de tots els agents locals que estaven ahir allà.
Passaren els minuts i el veïnat ajudava a recollir tots els materials que les familiars anaven traient del que havia estat la seua casa. Hores després, el que havia de ser un pany canviat es va convertir en una porta tapiada per rajoles.
