La mobilització veïnal no va aconseguir aturar el desnonament d’una dona i el seu fill de 16 anys dimarts al matí perquè un ampli desplegament policial, format per quatre agents de la Policia Nacional espanyola i huit agents de la Policia Local, va carregar contra les activistes que resistien de manera pacífica. Es tracta de la primera actuació policial en un desnonament des que, l’any 2015, l’Ajuntament de Castelló aprovara en ple que els agents locals no podien tornar a intervindre en les execucions. La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) de Castelló ja ha contactat amb la regidoria de Seguretat Ciutadana per a investigar la raó de la presència policial.
El desnonament estava previst a les dotze del matí i la PAH havia convocat el veïnat i altres col·lectius de la ciutat a aturar-lo i donar suport a la família, que s’enfrontava a la tercera ordre de desnonament en tres anys. Al llarg del matí, almenys dos furgons de la Policia Nacional espanyola i diversos cotxes van estar donant voltes al voltant de l’immoble, mentre que les activistes es concentraven a l’entrada de l’edifici, que compta amb uns 175 habitatges i diversos portals. Al voltant de la una del migdia, després que les activistes formaren una cadena humana per a practicar la resistència pacífica i aturar els agents, aquests van aconseguir accedir al portal per una porta posterior. Ràpidament, les membres de la PAH i diverses veïnes de la ciutat hi accediren també per a impedir el pas als agents, que començaren a carregar contra la vintena de persones –d’edats diverses– que ja resistien a les escales del portal. Els agents empentaren, agafaren del coll i tiraren a terra algunes d’elles. Segons ha assegurat la PAH Castelló, diverses persones, entre elles la regidora d’Habitatge, María Jesús Garrido (Unides Podem), van haver de desplaçar-se al seu centre de salut, on els van fer un informe mèdic que descriu els hematomes que han sofert a causa dels colps i les empentes.
Tot i que tenia totes les quotes pagades, el fons d’inversió va sol·licitar la tercera ordre de desnonament per impagament de lloguer
Per ara, l’única alternativa habitacional que s’ha ofert a la família és una habitació en un hostal, fins que la regidoria de Benestar Social, en mans de José Luis López (PSPV), solucione la seua situació. Fa sis anys que la dona i el seu fill lloguen el pis, propietat de Lazora. L’any 2016, aquest fons d’inversió, gestionat per la gestora de fons Azora, els va demandar per impagament de lloguer, però la llogatera –que en eixe moment es trobava en situació de desocupació– va aconseguir posar-se al corrent de pagaments abans que s’executara l’ordre de desnonament. Tanmateix, dos anys més tard, Lazora va reiniciar el procediment al·legant una altra vegada als impagaments de 2016. “Aquesta vegada es van equivocar i vam aconseguir demostrar que estic al dia”, afirma la llogatera, qui prefereix mantenir-se en l’anonimat.
A finals de l’any 2019, quan els havia de renovar el contracte, Lazora va reprendre la seua estratègia i va intensificar la pressió contra la llogatera perquè abandonara l’immoble com més prompte millor. Tot i que tenia totes les quotes pagades, el fons d’inversió va sol·licitar la tercera ordre de desnonament per impagament de lloguer. Aquesta, en tractar-se d’una família en situació de vulnerabilitat, es va aturar a través de l’activació del protocol antidesnonaments municipal, amb què es va aconseguir ajornar el desnonament durant tres mesos. La llogatera i el seu fill havien de ser desnonats el passat mes de març, però, paradoxalment, la COVID-19 els va donar un xicotet respir.
Des del 4 de juny, amb l’aixecament de la suspensió dels terminis processals per part del govern espanyol, aquesta família ha estat pendent tot el dia de la nova data, fins al 7 de juliol, quan li comunicaren que el 21 de juliol havia de marxar de la seua casa. Des de la PAH, Nicole Tudorache, qui també forma part del Sindicat de Llogaters de Castelló, assegura que la llogatera està al corrent dels pagaments, però “l’advocada d’ofici no va voler presentar l’oposició que corresponia i, per tant, en el jutjat no tenen constància que ho haja pagat tot”.
El ‘modus operandi’ dels fons d’inversió
El cas del carrer Riu Nerbion segueix el modus operandi d’aquests vehicles d’inversió especialitzats en lloguer. Una vegada adquireixen la propietat, el següent pas és assetjar i pressionar el veïnat perquè l’abandone i així poder reformar i vendre l’edifici. Les estratègies d’assetjament són molt diverses, com l’oferiment de diners al veïnat per tal que marxe de les cases, l’enviament de notes o burofaxos perquè les mateixes veïnes es posen en contacte amb la propietat, no renovar el contracte, fortes apujades del lloguer o el canvi de panys de les portes d’accés a l’immoble. “Sabem que està passant en molts habitatges de Castelló que estan en mans dels fons d’inversió”, denuncia Tudorache. Precisament, durant el matí d’ahir, quatre famílies van ser desnonades d’aquest bloc sense que la PAH en tinguera constància.
Arreu dels Països Catalans són moltes les veïnes dels edificis d’Azora que han unit forces per fer front a les pujades dels lloguers. A través del fons d’inversió Lazora, aquesta gestora –que és una de les propietàries d’habitatge de lloguer més gran a l’Estat espanyol, amb més de 7.000 pisos– està incrementant el preu del lloguer fins a un 80%. D’aquesta manera, va aconseguir tancar l’any 2018 amb 130 milions d’euros de beneficis.
