Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La Sareb i un fons d'inversió volen incrementar en un 60% els lloguers d'una seixantena de famílies del Raval Universitari de Castelló

En plena emergència sanitària, la socimi Témpore Properties –gestionada per la Sareb i pel fons d’inversió TPG Real Estate Partners– ha intensificat la pressió i assetjament telefònic contra les inquilines d'un edifici del barri del Raval Universitari de Castelló de la Plana perquè renoven els contractes amb un increment del preu del lloguer de fins al 60%, encara que moltes estan dins de l'any de pròrroga

Edifici Raval Universitari, on hi ha una pujada important de lloguer que expulsa les veines / Ester Fayos

El Raval Universitari, a la zona nord de Castelló de la Plana, és un barri que es va projectar fa tres dècades, amb l’edificació de la Universitat Jaume I (UJI). Constructores i promotores esperaven treure rèdit a través de la construcció massiva de vivendes de protecció oficial (VPO) en sòl dotacional públic. Tanmateix, després de l’esclat de la bombolla immobiliària i la posterior crisi financera, per una banda, es va haver d’accelerar la desclassificació dels habitatges VPO, ja que el seu preu presentava una escassa diferència respecte al preu mitjà dels habitatges del mercat lliure; i per l’altra, moltes de les promotores van fer fallida. Els immobles ja desclassificats, per tant, passaren a mans d’entitats bancàries i, posteriorment, de fons d’inversió, que es van trobar amb un caldo de cultiu per especular amb l’adquisició o l’arrendament dels habitatges, mentre que el veïnat havia de fer front a fortes apujades del lloguer.

Al carrer Alfred Giner Sorolla del Raval Universitari, al número 3 es troba un d’aquests edificis, amb catorze portals i 173 habitatges. Hui dia, només una seixantena estan habitats per famílies que van decidir mudar-s’hi, perquè, en ser vivendes de protecció oficial, els lloguers estaven més barats, al voltant de 350 euros. Javier, qui prefereix no dir el seu cognom, va ser un dels primers veïns a habitar el bloc, en l’any 2012. “Ens va pillar la crisi de 2008 i el preu dels lloguers començava a pujar. En algunes zones de Castelló, els preus ascendien fins als 450 euros i, aleshores, ens vam vindre ací”, recorda. Tanmateix, des de l’any 2016, quan l’immoble es va desclassificar, la quota de lloguer inicial ha anat augmentant de manera progressiva. Segons explica Maria Jesús Garrido (Unides Podem), regidora d’Habitatge a l’Ajuntament de Castelló, després de la crisi, la desclassificació de les VPO ha sigut una pràctica comuna, “en teoria per beneficiar a la ciutadania, ja que, el seu índex de referència era molt elevat, però s’han acabat aprofitant els fons voltor”. De fet, Garrido assegura que entre el 10% i el 15% del parc de lloguer de la ciutat està en mans d’entitats financeres i fons d’inversió.

L’actual propietària, la socimi –societats anònimes exemptes de pagar l’impost de societats– Témpore Properties els ha estat telefonant per advertir-los que han de renovar el contracte de lloguer amb un increment de fins al 60%

Els darrers mesos, Javier, junt amb una bona part de les famílies que hi resideixen, s’han organitzat per frenar aquest increment i s’han sumat al Sindicat de Llogaters de Castelló, creat el passat mes de febrer per garantir el dret a l’habitatge a la capital de la Plana. La pressió rebuda en plena emergència sanitària ha sigut la detonant. L’actual propietària, la socimi –societats anònimes exemptes de pagar l’impost de societats– Témpore Properties els ha estat telefonant per advertir-los que han de renovar el contracte de lloguer amb un increment de fins al 60%, tot i que moltes estan dins de l’any de pròrroga. Actualment, entre les famílies organitzades, hi ha algunes amb el contracte vigent, unes altres fora del contracte i sense la pròrroga d’un any confirmada i algunes altres acollides a la pròrroga.

Elena Catana és una de les veïnes que està fora del contracte des del passat 31 de gener. Fa uns dies, Témpore Properties li va telefonar: “Em van dir que ja podia anar-me’n del pis”, denuncia. Sense fer cap referència al dret de les llogateres a prorrogar el contracte un any més, la propietària li va oferir 1.000 euros perquè abandonara la seua casa o bé renovar el contracte per 560 euros mensuals, “una quantitat que jo no puc assumir”, lamenta. I afegeix: “També em va dir que podia comprar el pis, però havia de ser ja, ràpid, ràpid, ràpid”, subratlla.

 

El modus operandi: assetjar i pressionar el veïnat perquè abandone el seu pis

La forma d’actuar d’aquests vehicles d’inversió especialitzats en lloguer és molt particular i es repeteix en la majoria dels casos. Una vegada adquireixen la propietat, el següent pas és assetjar i pressionar el veïnat perquè l’abandone com més prompte millor. Segons explica Nicole Tudorache, membre de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) i del Sindicat de Llogaters de Castelló, les estratègies d’assetjament són molt diverses, com l’oferiment de diners al veïnat per tal que marxe de les seues cases, l’enviament de notes intimidatòries perquè les mateixes veïnes es posen en contacte amb la propietat, el canvi dels panys de les portes d’accés a l’edifici sense avisar o la contractació de guàrdies de seguretat que fan rondes per l’edifici a les nits.

En plena emergència sanitària, el passat 29 d’abril, la propietat va desnonar Joan Gil –qui prefereix utilitzar un nom fictici– sense cap ordre judicial. Quan va tornar a la seua casa de treballar, es va trobar que l’havien instal·lat una porta blindada per impedir-li l’accés

Els intents de desnonament encara amb el contracte en vigor són una altra de les seues formes d’assetjar les llogateres. Témpore Properties ja va intentar desnonar a una família amb tres menors d’edat i una estudiant de 18 anys el passat 11 de febrer, encara que estaven al corrent de pagament i tenien el contracte vigent fins al 29 de març de 2020. Així mateix, en plena emergència sanitària, el passat 29 d’abril, la propietat va desnonar Joan Gil –qui prefereix utilitzar un nom fictici– sense cap ordre judicial. Quan va tornar a la seua casa de treballar, es va trobar que l’havien instal·lat una porta blindada per impedir-li l’accés al seu habitatge i l’havien canviat el pany, tal com ha passat als pisos que es troben deshabitats. “Estava en règim d’ocupació des de febrer, però em vaig posar en contacte amb la propietat per regularitzar la situació, ja que puc permetre’m pagar el lloguer”, explica Gil, qui encara no ha rebut cap resposta per part de Témpore Properties i no ha recuperat les seues pertinences. Després d’interposar una denúncia a la comissaria de la Policia Nacional espanyola, va haver de passar la nit en l’habitació d’un hostal que li va proporcionar la regidoria de Benestar Social. “Encara estic esperant que es posen en contacte amb mi. Els de seguretat tenen el meu contacte i les claus de la porta del meu pis, però no he rebut cap resposta”, conclou.

Al carrer Alfred Giner Sorolla del Raval Universitari, al número 3 es troba un d’aquests edificis, amb catorze portals i 173 habitatges |Ester Fayos

 

A Ariel Caruso, un altre dels veïns afectats, també li van intentar canviar el pany: “Van intentar forçar la porta, però com estava la meua dona en casa van parar. Es passa molta por i has d’estar en alerta tot el dia”. Reunides a l’entrada de l’edifici, la llogatera Estela Canós afegeix que també van tractar de canviar el pany a una veïna major, “qui no ha tornat a eixir de casa des d’aleshores”. “Es viu amb molta por”, incideix Canós, qui ara mateix es troba a l’atur i, com moltes altres veïnes amb rendes baixes i amb menors a càrrec seu, no podria fer front a una pujada del lloguer.

Com passa en altres casos de grans propietaris que gestionen àmplies carteres d’habitatge, als increments del preu dels lloguers i les expulsions, s’hi sumen els problemes de manteniment. Al bloc del Raval Universitari de Castelló, quan van entrar-hi les llogateres actuals, ja hi havia pisos amb molts desperfectes, així com avaries i tenien molts problemes derivats de la humitat. Durant els darrers anys, el veïnat denuncia que no hi ha llum al pàrquing i els ascensors s’espatllen. “Tinc dues filles al·lèrgiques a la humitat i he de pintar cada dos per tres. A banda, s’han caigut totes les rajoles de la galeria i un tros de la paret d’una de les habitacions. Em vaig posar en contacte amb ells i no em van respondre”, denuncia Mohammed Larbi.

 

El canvi incessant de propietaris

Quan van llogar els pisos, la propietat estava en unes úniques mans: les del Banc Santander. L’entitat d’Ana Patricia Botín el gestionava a través del fons d’inversió Santander Banif Inmobiliario, que en aquell moment era una de les majors immobiliàries cotitzades de l’Estat espanyol, amb més de 4.000 milions d’euros en actius. La forta baixada del valor liquidatiu de les seues participacions va comportar que Banif Inmobiliario es convertira, en l’any 2014, en una societat d’inversió immobiliària, la socimi Luri 6 SA, que en els seus orígens ja comptava amb uns 10.000 habitatges. En l’any 2018, però, el Santander va vendre la propietat al fons d’inversió estatunidenc Cerberus Capital Management, que va gestionar l’immoble a través de la societat Promontoria Manzana, constituïda amb l’objectiu d’administrar els 35.700 immobles que entre 2018 i 2019 va comprar a Santander. Mesos més tard, Cerberus va passar a gestionar la propietat a través de la societat Global Pantelaria, presidida per l’empresari Gerardus Johannes Shipper.

Des del passat mes de març, la responsable de la situació és la socimi Témpore Properties, la qual es troba participada pel fons d’inversió TPG Real Estate Partners i per la Sareb |Ester Fayos

 

Des del passat mes de març, la responsable de la situació és la socimi Témpore Properties, la qual es troba participada pel fons d’inversió TPG Real Estate Partners al 75,7% i per la Sareb –coneguda popularment com a banc dolent– al 24,1%. Témpore Properties, segons s’informa a la seua pàgina web, gestiona un total de 2.565 habitatges de lloguer valorats en uns 383 milions d’euros i, pel nombre d’habitatges administrats, se situa en el quart lloc del rànquing de companyies destinades al lloguer residencial a l’Estat espanyol.

Aquest canvi incessant de mans ha provocat greus problemes en la gestió dels pagaments i dels contractes de les llogateres, algunes de les quals han sigut avisades que el seu contracte havia finalitzat o que no estaven al corrent de pagament. Ha sigut el cas, per exemple, de Guadalupe Lora: “Hi ha mesos que he pagat el lloguer tres vegades, perquè quan entrava un nou propietari, em deien que no l’havia pagat i tornava a pagar-lo”. Així mateix, també han tingut dificultats per poder ingressar el lloguer, ja que la propietat no els facilitava el número de compte bancari o els deia que “no calia que pagarem res”. Així ho explica Larbi, qui ara mateix, encara que està al corrent de pagament, es troba en risc de desnonament. Des del Sindicat de Llogaters de Castelló han posat l’accent en la necessitat d’organitzar-se per frenar aquestes pràctiques, així com les fortes apujades del lloguer i les expulsions per part de Témpore Properties, socimi que ha provocat la mateixa situació a un edifici de Sant Fruitós de Bages.

Articles relacionats