Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Desnonaments en temps de descompte

La pandèmia va donar una petita treva als llançaments previstos als Països Catalans, però els jutjats ja han tornat a funcionar i, malgrat que encara està vigent l'estat d'alarma, moltes famílies tornen a estar en risc de quedar al carrer en circumstàncies de vulnerabilitat més agudes

Una concentració de la PAH Safor del 4 de juny per reclamar que no es reprenguin els desnonaments judicials després de l'estat d'alarma / Arxiu

Carlos Berrocal i la seva mare, de 77 anys, havien de ser desnonats el 26 de març, però, paradoxalment, la COVID-19 els va donar un petit respir. Amb la pandèmia com a teló de fons, el govern espanyol va aprovar l’aturada de tots els desnonaments fins que es reactivessin els procediments judicials i, alhora, va prorrogar, com a màxim sis mesos, els contractes de lloguer que finalitzessin entre el 2 d’abril i dos mesos després de la fi de l’estat d’alarma. La treva, per a les persones immerses en processos de desnonament, ja s’ha acabat.

Des del 4 de juny, amb l’aixecament de la suspensió de terminis processals per part del mateix executiu, Berrocal està tot el dia pendent de la nova data: “Visc amb la incertesa de quan em tocarà”. Sigui quan sigui, aquest veí de la Dreta de l’Eixample de Barcelona no té alternativa: ell no té feina i la seva mare cobra la pensió mínima. L’empresa inversora Rontzerius SL –abans Topal Trade– va adquirir el bloc sencer del número 209 del carrer de Roger de Flor i van començar a arribar els burofaxos de no renovació de contractes a veïns i veïnes. Hi havia 28 pisos amb llogateres –cinc amb contractes indefinits– i ara només en queden quatre; la resta, que estan buits, els estan reformant. L’única esperança és que la jutge tingui en compte la seva situació de vulnerabilitat i exigeixi al gran tenidor un lloguer social, d’acord amb el nou decret llei per millorar l’accés a l’habitatge aprovat per la Generalitat de Catalunya el mes de desembre.

Només a Barcelona, segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, durant la pandèmia han quedat aturats 788 desnonaments, que ara es tornaran a programar. Per denunciar-ho, el 4 de juny, els col·lectius en defensa del dret a l’habitatge es van concentrar davant les portes dels jutjats d’arreu dels Països Catalans. De fet, demà, dijous 18 de juny, al migdia, la PAH ha difós per les xarxes socials que hi ha previst el desnonament de Liliana, que viu amb les seves dues criatures de set i tretze anys a l’Hospitalet de Llobregat en un pis propietat de Cerberus. A finals de 2019, el fons d’inversió va formalitzar la compra de tres carteres immobiliàries al Banc de Sabadell.

“No volem que hi haja cap desnonament sense alternativa habitacional ni cap tall de subministraments mentre dure l’estat d’alarma i els seus efectes”, defensa José Luis González Meseguer, un dels portaveus de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) de València, qui subratlla que la crisi sanitària ha demostrat que “si es vol, es poden suspendre els desnonaments”. En aquesta línia, per Clàudia Ruscalleda, del Grup d’Habitatge de Sants de Barcelona, és “indecent” que, encara en estat d’alarma, hi hagi gent que es pugui quedar al carrer.

Només a Barcelona, segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, durant la pandèmia han quedat aturats 788 desnonaments, que ara es tornaran a programar

Alhora que la COVID-19 ha comportat una breu suspensió dels desnonaments –que el 2019 es van apropar als 20.000 als Països Catalans–, ha aguditzat circumstàncies de vulnerabilitat econòmica i social. Marina, que prefereix utilitzar un nom fictici, està okupant un habitatge a Torrent (Horta Oest), propietat de Gramina Homes SL –societat gestionada per Coral Homes SL i CaixaBank. “La meua advocada i jo vam intentar posar-nos en contacte amb la propietat per a arribar a un acord, però és difícil trobar-la”, lamenta. És víctima d’una doble discriminació amb relació al dret a l’habitatge, per la seua vulnerabilitat i per trobar-se en situació administrativa irregular, una circumstància que dificulta encara més poder regularitzar la seua situació habitacional. Ha buscat alternatives, però, o bé no pot assumir el preu del lloguer o bé li exigeixen presentar una nòmina que no té. Va anar-li de ben poc: tenia una ordre de desnonament prevista per al 3 de juny, un dia després que s’aprovés el decret llei que aixecava la suspensió dels llançaments, i ara està a l’espera de conèixer la nova data.

“La situació en què ens trobem ara no és més que l’empitjorament de l’anterior”, clarifica Ruscalleda. I Naima Hailol aquesta “situació anterior” l’arrossega des de finals de 2018. Viu amb les seves dues criatures menors d’edat en un pis del barri i tem que des dels jutjats reactivin el seu desnonament abans de rebre un pis d’emergència social. Com més de 670 famílies a Barcelona –segons les dades oficials del mes de febrer– està en llista d’espera a la mesa d’emergència, encarregada de reallotjar famílies en situacions de vulnerabilitat. I com tantes, es troba en temps de descompte. Des de finals del 2018 està fora de contracte perquè la propietat no va voler renovar-lo, però així i tot va continuar pagant fins a l’agost de 2019, quan va ser coneixedora d’haver estat denunciada. “El meu desnonament estava previst per al 17 de març i ara l’advocada ja m’ha informat que la propietat ha sol·licitat que es reprengui”, lamenta Hailol. Sense feina i encara sortint d’una depressió, Hailol ha trobat suport al Grup d’Habitatge de Sants, que fa temps, juntament amb altres col·lectius, que denuncia que hi hagi persones amenaçades amb desnonaments –fins i tot amb dates obertes– quan estan l’espera d’un pis social.


Una vulnerabilitat amb molts requisits

Amb una moratòria de desnonaments per hipoteca vigent durant quatre anys, el govern espanyol va incloure en el mateix decret del 31 de març una pròrroga de fins a sis mesos dels lloguers que vencin com a màxim dos mesos després de finalitzar l’estat d’alarma, sempre que es tracti de famílies que puguin acreditar una situació de vulnerabilitat derivada de la COVID-19.

El govern espanyol va incloure una pròrroga de fins a sis mesos dels lloguers que vencin com a màxim dos mesos després de finalitzar l’estat d’alarma, sempre que es pugui acreditar una situació de vulnerabilitat per la COVID-19

El mateix decret llei, que es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) l’1 d’abril, defineix què és una situació de “vulnerabilitat” i, per tant, sota quines circumstàncies una llogatera es pot acollir a la pròrroga: a causa de la pandèmia, ha d’haver passat a una situació de desocupació, estar afectada per un expedient temporal de regulació d’ocupació (ERTO), haver reduït la seua jornada per motius de cures o trobar-se en unes altres circumstàncies que hagin suposat “una pèrdua substancial d’ingressos”. Així mateix, el conjunt dels ingressos de la unitat familiar, en el mes anterior a la sol·licitud de la pròrroga, no pot superar el límit de tres vegades l’indicador públic de renda d’efectes múltiples mensual (IPREM), el qual se situa en 537,84 euros al mes; per tant, serien 1.613,52 euros. L’últim requisit consisteix en el fet que la suma de la renda arrendatícia, les despeses i els subministraments bàsics –llum, gas, aigua, serveis de telecomunicació i contribucions a la comunitat de propietàries– resulte superior o igual al 35% dels ingressos nets que perceben els membres de la unitat familiar.

Des de les Plataformes d’Afectades per la Hipoteca (PAH), els sindicats de llogateres i grups d’habitatge d’arreu dels Països Catalans, consideren que la definició de vulnerabilitat fixada és “molt reduïda”, i que les mesures aprovades en l’àmbit de l’habitatge són “clarament insuficients”. González reivindica que “els requisits haurien de ser no tenir un habitatge en propietat i no tenir ingressos suficients”. Els actuals, segons Clàudia Ruscalleda, “deixen fora molta gent que no pot provar la vulnerabilitat però la pateix moltíssim”.

Desnonaments en temps de descompte
Primera assemblea presencial al carrer del Sindicat de Llogateres de Barcelona a principis de juny |Jaume Herrero

 

És el cas de Francisca, qui fa set anys que viu al número 40 del carrer de Centelles d’Oliva (la Safor) amb la seua parella i les seues tres filles d’onze, nou i sis anys. La primera ordre de desnonament, sol·licitada per l’entitat propietària de la casa, Gramina Homes SL, va arribar en abril de 2019, “però, amb molt d’esforç, vam aconseguir aturar-la”, recorda. La segona, prevista per al 6 de maig, es va suspendre per la situació d’emergència sanitària, però el 21 de maig Oliva va viure una escena que els darrers anys s’ha anat repetint: l’intent de desnonament d’una família sense recursos, amb menors a càrrec i sense alternativa habitacional, per part d’una empresa de desnonaments extrajudicials. Sense cap ordre judicial i, en aquest cas, en ple estat d’alarma.

“En eixe moment jo estava comprant i el meu home, que just passava per la porta, em va cridar per dir-me que volien desnonar-nos”, conta Francisca. Quan va arribar a casa, es va trobar amb un grup d’operaris intentant tapiar l’immoble per posteriorment instal·lar-hi una porta antiokupes. “Em van advertir que tenien una ordre judicial, però no me la van voler ensenyar. Només insistien en el fet que no hi vivia ningú”, afegeix. La família de Francisca cobra 742 euros al mes gràcies a una ajuda econòmica per a persones amb diversitat funcional i a la renda valenciana d’inclusió (RVI), però no és ni molt menys suficient: “Es pensen que per cobrar una ajuda podem permetre’ns un lloguer alt, de 350 o 450 euros, com els que hi ha per la zona; però no podem”. Francesca, que està pendent de conèixer la nova data, està disposada a pagar, assegura, però un lloguer assequible, d’uns 150 euros.

El Sindicat de Barri del Poble-sec, que havia okupat un pis buit per a tres dones, va denunciar que l’intent d’expulsar-les va ser “il·legal” perquè es volia fer “sense ordre judicial i sense previ avís”

No és l’únic desnonament que s’ha intentat executar o s’ha executat en plena pandèmia. Un dels casos que va tenir més ressò va ser un intent al barri del Poble-sec de Barcelona, que un centenar de persones va aconseguir aturar malgrat l’ampli desplegament policial. El Sindicat de Barri del Poble-sec, que havia okupat un pis buit per a tres dones, va denunciar que l’intent d’expulsar-les va ser “il·legal” perquè es volia fer “sense ordre judicial i sense previ avís”. Des de Mossos d’Esquadra els anomenen “desnonaments exprés” i asseguren que es poden dur a terme quan hi ha denúncia del propietari i “indicis” que qui ha okupat no hi viu “de forma permanent”.

Aquelles inquilines que han pogut acreditar la seua situació de vulnerabilitat es troben ara pendents de rebre la confirmació de pròrroga. És el cas de Miguel Hernández, llogater d’un dels pisos de l’edifici Caixers 2, al barri de Ciutat Vella de València. En teoria no hauria de tenir cap problema, ja que els seus ingressos s’han vist reduïts a causa de l’emergència sanitària: “Soc artista faller i il·lustrador autònom i, per culpa de la COVID-19, m’han caigut molts encàrrecs. He facturat zero euros aquests mesos”, assegura.

Desnonaments en temps de descompte
Assemblea del Sindicat de Llogateres de Barcelona a la plaça de Catalunya |Jaume Herrero

 

Havia llogat la casa a la família Navarro Prats, quan van avisar-lo que en febrer de 2019 havia d’abandonar l’habitatge. L’antiga propietat havia venut l’edifici, on vivien cinc famílies, a la societat Good Capital Investment SL i donava trenta dies perquè abandonaren la casa. No obstant això, “em feien arribar el número de compte perquè continuara pagant el lloguer”, recorda. És el que la jurisprudència anomena “reconducció tàcita del contracte d’arrendament”, ja que, encara que no es renove, hi ha voluntat de continuar llogant l’immoble, i ha permés que Hernández es puga quedar fins al març de 2020, quan va rebre l’ordre de desnonament.

Davant d’unes mesures que no resolen una crisi residencial que ve de lluny, Clàudia Ruscalleda subratlla que el programa aprovat en el primer Congrés d’Habitatge de Catalunya el passat mes de novembre està “a l’ordre del dia”: suspensió dels desnonaments, regulació del preu del lloguer d’acord amb els ingressos i expropiació dels pisos de grans propietats.