Encara que les principals mútues que avui col·laboren amb la Seguretat Social donant cobertura sanitària a les treballadores que han tingut problemes de salut o accidents laborals van néixer al primer terç del segle XX, la seva naturalesa ha anat canviat al llarg del temps. De fet, les diferents lleis que regulen la seva essència han sigut determinants per entendre la relació que tenen amb l’Estat.
El 2014, les mútues, per poder establir-se com a organismes plenament col·laboradors amb la Seguretat Social, havien de desprendre’s dels seus negocis de prevenció privats
En aquest sentit, un canvi legislatiu aplicat el 2014, durant el govern de Mariano Rajoy, va determinar que les mútues, per poder establir-se com a organismes plenament col·laboradors amb la Seguretat Social, havien de desprendre’s dels seus negocis de prevenció privats. En aquell moment, la llei va determinar que les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social no podien “desenvolupar les funcions corresponents als serveis de prevenció aliens, ni participar amb càrrega al seu patrimoni històric al capital social d’una societat mercantil a l’objecte del qual figura l’activitat de prevenció”.
És per aquest motiu que les mútues van viure quelcom similar a una divisió de les seves àrees mercantils i les seves àrees de col·laboració amb l’Estat i és per això també, que es van establir com a organitzacions sense ànim de lucre. El procés, però, segons determina un informe del Tribunal de Comptes espanyol, va estar plegat d’irregularitats.
El 2015 mútues com Asepeyo, Fremap o Universal Mugenat es van veure obligades a crear noves firmes com Aspy, Premap o Unipresalud per a ser venudes. El preu de les mútues aleshores anava des d’un centenar de milers d’euros per a les organitzacions més petites, fins als 17 milions d’euros pel que fa a les més grans. El problema d’això va produir-se pel fet que la transacció es va fer sense supervisió de la Seguretat Social. Així ho determinava l’informe fet públic l’any 2020.
Revendes, portes giratòries i manca de publicitat
Entre les irregularitats més notòries que va trobar el tribunal, destaca el fet que les empreses de prevenció de la salut, en el cas de Nueva Activa, Valora, Aspy, Previs, Unimat Prevención y de Ibermutuamur, es van vendre a directius i treballadors de les mútues, a uns preus que per norma general eren més reduïts que la resta de mútues. Alhora, l’informe determina que en algunes de les mútues no es va fer publicitat de la venda. De fet, en tots els casos, entre l’anunci de venda de les àrees comercials i el moment de la venda, no passen més de dos mesos i de les 19 mútues que van posar-se a la venda i cinc només van rebre una oferta.
Nueva Activa, Valora, Aspy, Previs, Unimat Prevención y de Ibermutuamur es van vendre a directius i treballadors de les mateixes mútues
Així mateix, posteriorment, algunes de les mútues es van revendre a preus molt per sobre de la primera xifra de venda. Asepeyo (ASPY), per exemple, es va vendre a cinc directius de l’empresa per set milions d’euros el 2015 i un any després, es va revendre per quasi trenta milions. També és similar el cas de la Mutua Gallega (Mugatra) que es va vendre primer per 2,2 milions i es va revendre per 5,2 milions.
L’informe, que determina una manca de control absolut en aquest procés comercial, explica d’alguna forma la relació que hi ha hagut entre mútues i empreses de salut privada al llarg d’aquests anys a l’Estat espanyol. Uns vincles que el maig de l’any passat van fer que la ministra de Treball de Sumar, Yolanda Díaz, considerés que existeixen “portes giratòries” dins les mútues. “Qualsevol que hagi exercit en el dret sap perfectament què fan i els problemes que hi ha hagut de gestió”, va sentenciar la ministra.
