Després d'una primer passi el mes de juliol a Vilafranca, a la comarca dels Ports, el #DocsDirecta es presenta el pròxim 3 de novembre -amb imatges incorporades de la darrera edició-, al poble d'Herbés que acollirà el pròxim Aplec dels Ports. Avui ja podeu veure online el documental realitzat per un equip del País Valencià amb motiu del 40é aniversari de la trobada
L’Aplec dels Ports és una trobada comarcal de caire tant festiu com reivindicatiu que enguany ha celebrat el seu 40é aniversari. Cada any, l’últim cap de setmana de juliol, un poble de la comarca dels Ports, al nord del País Valencià, organitza l’Aplec. La “roda de l’Aplec” va passant cada any per un poble i el veïnat amfitrió dedica pràcticament tot l’any a preparar l’esperat cap de setmana, amb il·lusió i molt de treball. “L’Aplec es fa de baix cap a dalt, d’una forma absolutament radical”, explica Violeta Tena de Vilafranca, fent referència a l’organització totalment autogestionada de la trobada.
“Portàvem algú que cantava, les de la Todolella ballaven les danses, les de Morella la Corroquina, alguna dansa més de Sorita i alguna cosa més de per ací, i així vam fer el primer Aplec”, recorda Ferran Guardiola, un dels primers organitzadors. El caire festiu de l’Aplec ha tingut sempre un pes important i amb el temps, cada vegada acudeix més gent i de més llocs distints a la trobada. Malgrat això, les veïnes de la comarca tenen clar que l’Aplec “no és només un festival de música”, és també una trobada de pobles en la que es reivindica la terra, la cultura i la llengua, i serveix d’altaveu de les seues lluites i necessitats: carreteres sense clots, transport públic entre pobles, ambulàncies les 24 hores, escoles a tots els pobles, el problema del despoblament…
En el 40é Aplec, celebrat a Vilafranca, les organitzadores van decidir, sense oblidar aquestes lluites, “reivindicar les coses bones de la comarca, que fan que malgrat les dificultats no vullguem anar-nos-en”, explica Bàrbara Monfort, una de les organitzadores. En aquest documental algunes habitants de la comarca parlen no només de les seues mancances i reivindicacions, sinó també de les coses positives de la vida rural, que fan de la seua terra “una terra plena de vida”.
