Quatre ciutadans de Berlín, Bert Murray, Shane O’Brien (ambdós de nacionalitat irlandesa), Cooper Longbottom (nacionalitat estatunidenca) i Kasia Wlaszczyk (nacionalitat polonesa) han rebut ordres de deportació a causa de la seva continuada participació en el moviment propalestí a la ciutat. Així ho donava a conèixer el passat 31 de març el periodista Hanno Hauenstein en un article a The Intercept on considerava que la decisió suposava un atac a la llibertat d’expressió i de moviment per part del Senat de Berlín. Ara, si els quatre ciutadans no marxen d’Alemanya abans del 21 d’abril, seran deportades a la força.
Més impactant és el fet que va ser el mateix Senat de Berlín, liderat per Kai Wegner de la CDU, qui va pressionar l’Oficina d’Immigració perquè es tramitessin les ordres de deportació. En correus electrònics obtinguts per Hauenstein s’evidencia que les autoritats de l’Oficina d’Immigració són reticents a emetre i signar les ordres, ja que tres de les activistes són ciutadanes de la Unió Europea. Això no obstant, Christian Oestmann, funcionari del departament del Senat de Berlín, ordena al Senat procedir amb les ordres i afirma que “per a aquests individus, la llibertat de moviment continuada no es pot justificar per raons d’ordre públic i seguretat”.
El Senat de Berlín afirma que per als activistes “la llibertat de moviment continuada no es pot justificar per raons d’ordre públic i seguretat”.
Però, que han fet exactament aquests “individus” per a guanyar-se la deportació? En una entrevista amb la Directa, Alexander Gorski, advocat de dos dels activistes explica que “un dels motius esmentats en les ordres de deportació és que contra les quatre activistes hi ha procediments penals en curs”, malgrat això, “cap d’elles ha estat condemnat per cap delicte”. Només Shane O’Brien ha sigut condemnat prèviament per dir-li “feixista” a un agent de policia, però va ser absolt. Així l’únic motiu que es troba en totes quatre ordres és que estan acusades de participar en un intent d’ocupació a la Universitat Lliure de Berlín, on la policia ha dit que es van produir danys materials. Tanmateix, assegura Gorski, no es coneix exactament “de què s’acusa individualment en aquest intent d’ocupació” als seus clients.
En resposta a la pregunta sobre si la pressió política del Senat de Berlín envers l’Oficina d’Immigració el sorprèn, l’advocat del cas afirma el següent: “Donat el clima polític actual a Alemanya no m’estranya aquesta pressió política, però, tot i això, l’audàcia amb què ho van fer i la manera en què van donar la Staatsräson com a motiu és indignant”. Staatsräson, paraula alemanya que es pot traduir com a “raó d’estat”, és uns dels motius de les deportacions en tres de les quatre ordres. L’existència i seguretat d’Israel són, per tant, considerades com a raó d’estat d’Alemanya per molts polítics i ciutadans, inclosos l’actual canceller d’Alemanya Olaf Scholz. Encara que aquest argument ha sigut utilitzat per silenciar i represaliar el moviment propalestí a tot el país, és el primer cop que es fa servir explícitament com a fonament per a deportacions. Així, segons el comunicat de premsa dels quatre activistes, en els documents d’expulsió de l’Oficina d’Immigració es descriu els fets pels quals se’ls acusa sota el pretext de la raó d’estat d’Alemanya.
Mobilització al carrer
El 7 d’abril, mentre el Senat de Berlín es reunia per parlar d’aquest cas, centenars de persones es manifestaven en suport dels quatre activistes, anomenats Berlin4, i en contra del genocidi del poble palestí. Shane O’Brien hi era present. En un discurs a l’inici de la protesta, O’Brien condemnava el Senat de Berlín i Kai Wegner amb dures paraules: “El vostre repugnant intent insidiós de desacreditar-nos i vilipendiar la solidaritat palestina és feble i tot el que aconsegueix és exposar l’absurd d’aquest país”. L’irlandès acabava el discurs afirmant que porta la seva condemna com a distintiu d’honor. Ferat Koçak, membre del Parlament Alemany amb Die Linke, també era present a la protesta, i va donar un curt discurs abans d’atendre la ja mencionada reunió del Senat. Koçak es preguntava què passa amb la democràcia Alemanya quan la gent és expulsada només perquè expressa les seves opinions polítiques. També afirmava que aquest cas és un atac al dret de protestar i un intent de criminalitzar la democràcia legítima i silenciar la gent. Quan es publica aquest article, almenys dues persones han sigut arrestades en aquesta protesta, amb raons poc clares.
Els diputats Vasili Franco (Verds) i Niklas Schrader (Die Linke) són els únics polítics del Senat de Berlín que rebutgen l’acusació i es pregunten per què si els activistes són criminals, no hi ha condemnes
En l’entretant, en la reunió al Senat, Christian Hochgrebe, membre del partit socialdemòcrata alemany (SPD) i secretari de l’Interior de l’Estat de Berlín al Departament d’Interior i Esports, justificava les deportacions titllant els Berlin4 de “criminals” i “enemics de l’estat”. Segons els activistes presents a la reunió, en un missatge obtingut per la Directa, Hochgrebe va dir obertament que a la llei migratòria no hi ha presumpció d’innocència. Entre aplaudiments de gran part del Senat, també va difamar els activistes com a membres de bandes criminals i antisemites que amenacen la seguretat d’Alemanya. Amb tot, segons les mateixes lleis alemanyes antidifamació, el Berlin4 podrien denunciar a Hochgrebe per les seves declaracions. Els diputats Vasili Franco (Verds) i Niklas Schrader (Die Linke) van ser els únics polítics que van rebutjar aquestes afirmacions i van preguntar a la sala que si és veritat que els activistes són criminals, per què no hi ha condemnes. Sonja Knüppel, activista a Jüdische Stimme (Veu Jueva, una organització jueva antisionista) va intentar interrompre la reunió exclamant que se sentia discriminada per antisemitisme pel Senat de l’Estat de Berlín i no pas per les quatre activistes, però va ser obligada a seure i a callar si no volia ser expulsada de la reunió.
La deportació de la dissidència
Aquest no és el primer cop que Alemanya vol deportar, o directament deporta, a activistes o persones involucrades en certs moviments polítics. I tampoc és el primer cop que Alemanya utilitza les deportacions com a arma de repressió. Això sí, és el primer cop que ho intenta amb ciutadans de la Unió Europea i de la zona Schengen. Per a Kasia Wlaszczyk, Bert Murray, i Shane O’Brien l’estat alemany viola totalment la llibertat de moviment que tenen els ciutadans d’un país membre de l’espai Schengen. És un precedent molt perillós per a un dels països més involucrats en aquesta unió de països europeus. L’activista estatunidenc Cooper Longbottom és una persona trans, fet que el posa en un nivell elevat de risc si és deportat als Estats Units d’Amèrica per culpa de les lleis antitrans aprovades pel president Donald Trump.
L’activista estatunidenc Cooper Longbottom és una persona trans, fet que el posa en un nivell elevat de risc si és deportat als Estats Units d’Amèrica per culpa de les lleis antitrans aprovades pel president Donald Trump
Les activistes de Berlin4 estan disposades a lluitar i portar el seu cas als tribunals superiors del país. L’Alexander Gorski i els altres advocats han presentat un recurs i una mesura provisional perquè no siguin expulsats del país el dia 21 d’abril. El taoiseach (primer ministre) irlandès Micheál Martin assegura que l’ambaixada irlandesa a Berlín ha esmentat el tema al ministeri d’Afers Exteriors alemany i que es parlarà amb les autoritats alemanyes. No sé què n’ha sortit d’aquests “esments”.
