Sota l’atenta mirada d’una parella de Mossos d’Esquadra i l’advocat del propietari de l’edifici on viuen onze persones adultes i sis menors, el Grup d’Habitatge de Sants (GHAS) ha fet una roda de premsa dimecres al matí davant del Bloc Gayarre, ubicat al número 42 del carrer homònim del barri de Sants de Barcelona. El motiu de la compareixença pública ha estat denunciar que després de diversos intents per quedar-se a viure al bloc i arribar a un acord amb el propietari, Antonio Fernández Bardón ha decidit donar per finalitzada la negociació i contractar l’empresa de desallotjaments extrajudicials Desokupa perquè es faci càrrec del cas.
L’amenaça es va materialitzar divendres passat, quan l’empresa de desallotjaments extrajudicials liderada per Daniel Esteve va deixar a la porta de l’edifici un escrit afirmant que a partir d’ara es farien càrrec del cas
L’amenaça es va materialitzar divendres passat, quan l’empresa liderada per Daniel Esteve va deixar a la porta de l’edifici un escrit afirmant que a partir d’ara s’encarregarien d’acabar amb el conflicte. Així ho ha explicat una membre del GHAS, qui ha assegurat que Desokupa “es dedica a fer fora la gent de casa seva amb intimidacions i pràctiques violentes”. Aquesta a okupació es va fer pública el passat 24 de febrer al final de la manifestació de l’Assemblea de Barri de Sants contra els anomenats pisos rusc i pel dret a l’habitatge. L’activista ha afirmat que a l’edifici hi ha persones amb una situació de molta vulnerabilitat que pateixen una “situació crítica i insostenible en matèria d’habitatge, amb un circuit d’emergència que no funciona i del qual molta gent es queda fora”, raó per la qual ha reivindicat els grups d’habitatge com a agent per respondre a aquesta situació: “l’autoorganització veïnal i el moviment popular són qui actualment està garantint el dret a l’habitatge en aquesta ciutat”.
Anteriorment, als sis pisos de Gayarre 42 vivien persones que van ser expulsades de casa seva mitjançant la no renovació dels contractes de lloguer. L’empresa d’inversió immobiliària MK Premiun va adquirir l’edifici i al cap de pocs mesos el va vendre a l’actual propietari, que el gestiona mitjançant la societat limitada Bardon Service Bcn i pretén fer una reforma per revalorar-lo i posar-lo al mercat a un preu superior. És per això que després de l’okupació, l’única sortida dialogada que han proposat a les noves veïnes ha estat oferir diners per pagar temporalment un lloguer en un altre indret. Això ha estat rebutjat pel col·lectiu, que volia regular lloguers en el mateix bloc “opció que la propietat no ha volgut en cap moment, al mateix temps que plantejava una solució que no és real perquè les veïnes no tenen les condicions econòmiques que actualment es demanen per obtenir un contracte de lloguer enlloc”, segons ha detallat la seva portaveu.
Suport mutu enfront de la por
La Diana i el Dustin, habitants de Gayarre 42, han pres la paraula per explicar les seves situacions vitals i demanar suport. La Diana té dues criatures i ha relatat que l’administració no els va donar la facilitat de tenir un pis per no complir els requisits que els demanaven. “No és fàcil okupar però pels meus nens vaig prendre la decisió i gràcies al GHAS vaig poder donar-los un habitatge digne. Ara ens amenacen que ens enviaran matons i estem molt nerviosos”, ha expressat amb la veu trencada. Per la seva banda, el Dustin ha descrit la seva anterior vida compartint una sola habitació amb la seva companya i els seus dos fills: “el que estic passant és una necessitat i lamentablement em vaig veure obligat a okupar”.
També han pres la paraula dues membres de l’Oficina d’Habitatge de Gràcia, una de les quals ha explica el cas de la seva germana, okupant d’un pis al carrer Còrsega que ha estat durant setmanes sota el setge permanent dels membres de Desokupa
També han pres la paraula dues membres de l’Oficina d’Habitatge de Gràcia, una de les quals ha explicat el cas de la seva germana, okupant d’un pis al carrer Còrsega que ha estat durant setmanes sota el setge permanent dels membres de Desokupa. “Va tenir molta pressió, els matons anaven cada dia veure-la, li posaven pega al pany, claus, una nit la van deixar dormint fora amb el seu nadó, etc. Com no ha cedit a sortir ens han ofert diners que no volem, perquè només necessitem un habitatge digne per totes les persones”, ha reivindicat emocionada. També ha compartit que la seva germana “no pot optar a un pis perquè no té diners però tampoc està en circumstàncies extremes” i ha volgut subratllar que només “gràcies al suport mutu ha pogut tenir un habitatge”.
L’advocada de la cooperativa Iacta Sociojurídica, Solange Hilbert, ha fet una valoració sobre les pràctiques d’empreses com Desokupa, que darrerament estan proliferant arreu de l’Estat espanyol. “Segons el nostre parer estan realitzant funcions que, en tot cas, correspondrien als poders jurisdiccionals o a la policia judicial però, en canvi, ho fan ells de forma arbitrària, particular i sense cap control”, ha assegurat aquesta jurista, una de les responsables de la querella criminal que –conjuntament amb l’Observatori DESC i la campanya Stop Desokupa– es va interposar contra Desokupa pel desallotjament extrajudicial de la finca Can Dimoni al barri de Gràcia. Aquests col·lectius consideren que les seves pràctiques podrien concórrer en il·lícits penals com coaccions i amenaces, motiu pel qual demanen que el Poder Judicial es posicioni.
Finalment, les activistes veïnals han mostrat el convenciment que no els trauran de casa: “Volem dir al cap de Desokupa i a tots els matons que formen part d’aquesta empresa que som un barri organitzat i lluitarem per quedar-nos a casa nostra. Plantarem cara com ho fem cada dia parant desnonaments; okuparem cada casa que estigui buida i assenyalarem els culpables de l’expulsió del veïnat”. És per això que demanen estar atentes els pròxims dies a les xarxes socials i a possibles convocatòries solidàries.
