Des de fa temps s’adverteix una presència policial més gran al metro de Barcelona. Ja no sorprèn veure macrodispositius coordinats per la Policia Nacional, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana. Fins i tot alguns són coordinats amb els revisors i la seguretat privada de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Això respon a l’activació del Pla Daga, destinat a controlar la tinença i l’ús d’armes blanques. Segons els Mossos, l’objectiu és prevenir fets delictius i reduir la presència d’aquest tipus d’armes en “entorns d’oci, llocs d’afluència de persones o espais on es tingui coneixement que es pugui afavorir la tinença i el seu ús.”
El 16 de febrer es va dur a terme un control a Barcelona, amb una durada de deu hores, on van participar totes les comissaries dels Mossos, unitats regionals de l’ARRO, Guilles i Fura. Segons les fonts policials citades a les notícies, tot i que l’operatiu tenia l’objectiu de perseguir la tinença d’armes blanques, es van detenir 33 persones per altres motius. Dels milers de persones identificades, no es van trobar les famoses armes, però sí que es van detenir persones per no tenir papers.
Aquests megaoperatius no són nous, responen a la política securitària desenvolupada pels diferents governs i partits polítics catalans des de fa anys. Abans s’havia aplicat el Pla Tremall, una estratègia destinada, suposadament, a detectar millor els delinqüents reincidents i a augmentar la percepció de la seguretat ciutadana. Un reportatge presentat a l’Anuari Mèdia.cat 2020 assenyalava que durant deu mesos d’aplicació del pla es van identificar 1.332 persones, de les quals 79 (14,2%) eren multireincidents. No obstant això, un 77% de les identificacions i un 95,8% de les detencions van ser de persones estrangeres.
L’enorme desplegament policial per protegir els grans comerços i centres econòmics és similar al que es realitza per perseguir i criminalitzar la migració
En aquest context, un any més, es van convocar diverses manifestacions al voltant del 8 de març. La presència policial a Barcelona va ser radicalment diferent en les manifestacions del 7 i del 8. El dispositiu policial desplegat la nit del 7 no pretenia precisament protegir les manifestants, sinó que responia a l’increment de la repressió i criminalització d’aquells actes que poden afectar l’ordre i els interessos econòmics de la ciutat. L’enorme desplegament policial per protegir els grans comerços i centres econòmics és similar al que es realitza per perseguir i criminalitzar la migració, especialment la dels homes racialitzats.
També la setmana passada, la Directa donava a conèixer un nou cas d’infiltració policial en els moviments socials de Barcelona, en aquest cas en col·lectius de suport a Palestina, casals de barri i moviments independentistes juvenils. Els col·lectius afectats denuncien la manera en què l’estat instrumentalitza la identitat palestina i utilitza els seus recursos per espiar-los i controlar-los en comptes de trencar relacions amb Israel.
Què tenen en comú tots aquests fets? La policia i el dret penal. Davant d’aquest panorama, sorgeix la pregunta sobre els projectes polítics del feminisme i els debats que actualment travessen el moviment feminista català i espanyol. Des de fa anys, Tamar Pitch reflexiona críticament sobre els usos polítics de la violència contra les dones i com aquesta pot ser utilitzada dins d’un marc de referència que legitima polítiques de seguretat més que no pas facilitar la cerca d’una resposta adequada al problema. Això, en dècades marcades per l’avenç de l’hegemonia de la racionalitat política neoliberal.
Hi ha una àmplia literatura feminista antiracista que qüestiona que la policia i l’àmbit penal puguin ser espais on buscar justícia i reparació
De la mateixa manera, hi ha una àmplia literatura feminista antiracista que qüestiona que la policia i l’àmbit penal puguin ser espais on buscar justícia i reparació. Juliana Borges exposa la profunda connexió que el sistema de justícia penal té amb el racisme i com aquest es reordena per mantenir les desigualtats basades en la jerarquització racial. També Angela Davis ens alerta sobre la feina ideològica que fa la presó en alliberar-nos de la responsabilitat d’implicar-nos seriosament en els problemes de la societat, especialment aquells produïts pel racisme i el capitalisme global.
En aquests dies pren força la pregunta d’Elsa Dorlin sobre quines raons tindríem les dones i les dissidències per encomanar la nostra defensa a l’estat, al Codi Penal i a la policia, si són aquests els qui colpegen els nostres companys, les nostres comunitats i tots aquells que s’atreveixen a enfrontar aquest sistema racista, capitalista i patriarcal. És urgent (re)situar els projectes polítics del feminisme a partir d’interconnexions profundes entre el capitalisme, el racisme i el patriarcat. Perquè qualsevol debat que ometi el racisme en la seva anàlisi contribueix a reproduir-lo.
