Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Altres sostres de vidre

Si en una cosa coincideixen moltes de les persones de l’entorn, tant personal com de l’activisme social i polític, en relació amb aquests dos mesos d’estat d’alarma, és que han estat intensos. Per les preocupacions per sostenir-se, la pròpia quotidianitat trastocada, el seguiment de l’evolució social, política i econòmica de la pandèmia i els possibles escenaris en què derivarà el post COVID, la incertesa que ha arribat per instal·lar-se, la por, a estones l’esperança… Cadascú des del prisma de la seva pròpia realitat. Una realitat pròpia que no és només la personal, la més immediata, sinó que s’estén a l’entorn proper i per a molts també al conjunt de la realitat social en què vivim.

Les inquietuds compartides per molts enfront dels escenaris polítics i econòmics per a la sortida de la crisi sanitària de la COVID-19, ens han deixat clar a col·lectius i entitats socials que calia que la situació que ve ens trobés aliades, articulades, juntes i fortes. Sabem que afrontam una situació sense precedents, que serà, i és ja, dura i crítica per a moltes persones. En una economia hiperturistitzada, si el turisme cau, com ha caigut de cop, no hi ha on aferrar-se en la immediatesa i sabem que caldrà incidir fort perquè la reactivació no passi per reforçar una dependència suïcida.

En una economia hiperturistitzada, si el turisme cau, com ha caigut de cop, no hi ha on aferrar-se en la immediatesa i sabem que caldrà incidir fort perquè la reactivació no passi per reforçar una dependència suïcida

És per això que han estat mesos intensos de feina col·lectiva per treure un manifest de propostes per una transició ecosocial sota el lema “La vida al centre”. Unes propostes que es presentaren el 8 de maig per part dels col·lectius impulsors que pretenen donar resposta a les mesures de xoc que cal aplicar per fer front a l’emergència social, que ja es fa palesa i s’agreujarà per una destrucció, potser definitiva, de milers de llocs de feina en els sectors de la construcció, el comerç, l’hostaleria o el transport de mercaderies. Una emergència social que també ha fet visible la situació de precarietat vital de moltes altres persones i col·lectius vulnerabilitzats sense feina, sense papers, que subsistien en una societat que sotmet i esclavitza, si cal, per sostenir l’economia turística. Unes propostes però que també pretenen posar les bases per una reactivació econòmica enfocada a una transició ecosocial que es fonamenti en els pilars de la justícia climàtica, social, el feminisme, l’agroecologia i l’economia social i solidària.

Dos mesos intensos d’interlocució i articulació de propostes concretes que sorgeixen com, el que entenem que ha de ser, un punt de partida per a un procés més ampli de construcció social de propostes que es puguin traduir en termes de pressupostos, inversió pública, impacte econòmic i generació de llocs de feina. D’aquí les adhesions, que anam sumant, tant de persones com d’entitats i col·lectius, i el nodriment continu amb propostes que van engreixant la resposta social i col·lectiva a la crisi actual.

Hem cercat, sense èxit, la interlocució política per tenir un espai en les reunions de presa de decisions, el que el Govern té estipulat com la Mesa de Diàleg Social, amb patronal i sindicats majoritaris

Dos mesos durant els quals, en paral·lel, hem cercat, sense èxit, la interlocució política per tenir un espai en les reunions de presa de decisions, el que el Govern té estipulat com la Mesa de Diàleg Social, amb patronal i sindicats majoritaris. Hem demanat una ampliació del diàleg social amb representants de les entitats i col·lectius que treballam històricament les problemàtiques derivades d’un model econòmic que ha fet fallida, perquè coneixem els problemes i podem aportar solucions. Però per resposta hem tengut una negativa a l’ampliació d’aquest Diàleg Social, l’articulació en fals d’unes convocatòries al voltant d’uns eixos de treball per a la reactivació econòmica buits de contingut, sense una vertadera voluntat d’implicació i participació, i sense que el Govern tengués clar en absolut de quin pressupost disposaria per implementar les propostes que poguessin esdevenir dels diferents eixos preparats.

Com a entitat ecologista, el GOB, se’ns ha convocat a dues reunions esperpèntiques -eix indústria, i eix economia verda i blava- i no hem tornat a saber-ne res més. I no només això, sinó que, en paral·lel i mentre ens tenien entretenguts en reunions estèrils, ells preparaven un decret llei de mesures urgents per a la reactivació econòmica que, a grans trets i per extreure’n un titular, pretén impulsar la reactivació econòmica amb la construcció i per fer-ho, permetre a tots els establiments turístics fer ampliacions del 15% sense llicència d’obra.

Davant això, calia i cal reaccionar. Ho férem amb una primera roda de premsa física davant del Consolat de Mar de totes les entitats impulsores del manifest el passat dimecres i continuarem articulant aquest espai social de diàleg, al marge de les institucions però amb la voluntat d’incidir-hi directament.

Des de l’esquerra política, almenys a Mallorca, tenen clar que a les entitats “queda bé” escoltar-les, però només fins a un cert punt. No a l’hora de fixar prioritats pressupostàries o de parlar “dels temes importants”

En aquest sentit, hi ha també un sostre de vidre. Des de l’esquerra política, almenys a Mallorca, tenen clar que a les entitats “queda bé” escoltar-les, però només fins a un cert punt. No a l’hora de fixar prioritats pressupostàries, no a l’hora de parlar “dels temes importants” com economia, fiscalitat, pressupostos o línies polítiques estratègiques. Per aquestes coses se’ns tracta amb condescendència, assumint que “ja està bé que algú faci aquest paper”, dient-nos que “accepten les crítiques” i que sempre han estat “oberts al diàleg” i, quan de veres molestam, venen les acusacions i les infantilitzacions: radicals, somiatruites, inconscients, que ara no és el moment de propostes pels militants ja convençuts… Però som molt conscients de la crua realitat que afrontam i no només de la immediata, sinó a mitjà termini si no s’assumeix vertaderament una transició que atengui les urgències socials i climàtiques que se segueixen negant i tractant des de les àrees de govern de “serveis socials” i “medi ambient” com a problemàtiques inconnexes i secundàries.

Som conscients que les nostres propostes rompen el marc mental del sistema vigent, amb els privilegis vigents per a alguns. Som conscients que afrontam una crisi sistèmica i multidimensional que els polítics segueixen negant-se a assumir com a real. Som conscients que parlar de vida, fiscalitat, ecodependència i cures és tan transgressor que molts ho veuen ridícul. Llàstima, perquè de no tenir-ho present i no prioritzar-ho, l’únic que s’aconseguirà és accelerar el col·lapse a base de sortides en fals d’unes crisis que se succeiran, deixant cada cop societats més devastades.