Aquest és un llibre que navega entre l’assaig filosòfic, la novel·la i l’autobiografia. La ficció que s’hi narra està basada en les vivències personals, les més purament emocionals, que la mateixa autora va anotar en una llibreta durant la seva estada, la tardor de 2014, a la universitat novaiorquesa de Columbia, on estudiava un doctorat sobre Michel Foucault. I tot acompanyat, a cada pàgina, per cada text, d’unes fotografies precioses que tant la mateixa autora com Cristina Blasco van fer personalment i que no fan sinó afegir una barreja encisant entre gaudi i reflexió.
Entre els ritmes embogits de la ciutat i la remor de la mar; entre els amors i els desamors; entre la reflexió filosòfica i el dia a dia d’una mallorquina a la ciutat que mai dorm; entre alegries, pors i contradiccions; entre paraules i cossos. Així és com Xisca Homar ens regala Aigua d’alta mar, la narració d’un viatge interior i exterior que ens empeny a caminar “amb els sentiments descalços”.
