Des del seu esclat, la gestió de la pandèmia de la covid-19 ha estat objecte d’un debat llarg i amb postures molt diverses. Una de les obres que més polèmiques va suscitar entre sectors d’esquerres a l’Estat espanyol va ser Covid 19, la respuesta autoritaria a la estategia del miedo. Passats dos anys, dues de les tres autores d’aquell volum i la mateixa editorial, Ediciones El Salmón, publiquen Una pandemia sin ciencia ni ética. Covid-19: fracaso sanitario, manipulación política y desastre socioeconómico, una obra que analitza sense embuts l’abordatge de la situació pandèmica. En aquest nou llibre, el doctor José R. Loayssa i Ariel Petruccelli, es mostren crítics amb les estratègies adoptades pels poders públics i les mesures polítiques implementades, amb un relat clar i senzill de per què creuen que han estat un fracàs.
Des de la seua perspectiva, reconeixen la serietat del virus i els danys que ha causat a una part de la població mundial, però, no obstant això, qüestionen moltes de les mesures preses, com ara el confinament massiu, amb arguments científics segons els quals la ventilació i la vida a l’aire lliure són mesures més efectives que l’aïllament per prevenir la transmissió d’un virus infecciós. A més, els autors assenyalen que s’ha produït el que al seu entendre és una manca de transparència i d’assumpció de responsabilitats per part de les diferents institucions mundials, així com una falta de consideració cap a la capacitat de la societat per entendre la situació.
Els autors reconeixen la serietat del virus i els danys que ha causat a una part de la població mundial però, no obstant això, qüestionen moltes de les mesures preses, com ara el confinament massiu
Per altra banda, Loyassa i Petruccelli destaquen també que la gestió de la pandèmia ha estat marcada per la discriminació de classe, amb disparitats significatives que per ells s’evidencien amb la forma com els diferents segments socials de la població van haver d’enfrontar les mesures implementades, com ara el confinament, o les conseqüències socials del virus, amb el que qualifiquen de greu manca d’un enfocament solidari per part del sistema sanitari. Un altre dels temes controvertits que s’aborden és el de les vacunes. En aquest punt, els autors exposen les diferències entre els diferents vaccins i subratllen les incerteses que hi ha al seu voltant. Tot i que no afirmen en diverses ocasions al llarg del volum que no són antivacunes, defensen fermament la importància d’una estratègia centrada en la cura de la població més vulnerable i advoquen per una major equitat social en la gestió dels problemes sanitaris.
Per mitjà d’una escriptura detallada i amb diferents exemples científics i números, els autors mostren la magnitud d’una gestió que qualifiquen de “nefasta” per unes mesures que entenen, i que ha marcat la vida de les societats mundials i que continuarà marcant-la.
