Si bé el racisme fou instaurat com una idea abstracta per legitimar els processos d’esclavització i massacre i poder així ocupar amb tota impunitat les terres que configuraven el comerç triangular (mitjançant documents com el Quadre de classes a l’Amèrica Llatina o l’Assaig sobre la desigualtat de la raça humana), el manteniment actual d’aquesta lògica es troba en la seva adaptació, com esmenta Eric Williams a Capitalisme i esclavatge. El racisme és, doncs, “la despersonalització de l’esclavitzada, sotmesa a una subjectivitat de bestialitat i de salvatgisme amb una carència total de la racionalitat i l’assignació de rols i de conductes segons la seva procedència”. Així ho explica l’antropòleg francès Claude Meillassoux en el que defineix com a discurs de l’alteritat. L’historiador Cheikh Anta Diop remarca: “Qui vulgui dominar la història d’un poble tindrà la seva ànima, però qui domini l’espiritualitat d’un poble estarà obligat a viure sota el pes de la servitud”.
Així doncs, fins i tot quan les persones esclavitzades eren alliberades havien de passar per un procés de civilització a través del prisma occidental de contracte social que implicava l’adopció de la religió cristiana. Aquest context fa reflexionar i debatre sobre què és integrar-se, incloure’s o arrelar-se avui dia en una terra per obtenir el dret a ser-ne ciutadana dins del paradigma europeu.
Wanafrica està formada per gent d’origen africà i afrodescendent que cerquen i tradueixen obres d’autores panafricanistes
Els col·lectius presentats en aquest article basen la seva línia d’actuació en resposta a la lògica de legalitat-il·legalitat, els quals consideren que perpetua l’existència del ser i no-ser dins de la jerarquia social occidental. Tanmateix, aquests projectes destaquen per la seva capacitat de generar espais d’apoderament i d’actuació integral en resposta al filtre de blanquejament, d’assimilació o d’expulsió i rebuig que comporten els processos relacionats amb l’obtenció de la nacionalitat, la llei d’estrangeria o la llei de seguretat ciutadana.
Espai segur a la plaça del Nord
La Nova Usurpada és un espai social okupat a la plaça del Nord, al barri de Gràcia de Barcelona. El 12 d’octubre de 2017 es reokupa i es presenta com un espai artístic de barri que respon i trenca amb l’antic projecte que hi havia al mateix lloc, i convergeix ara en un nou espai autogestionat per persones migrants i racialitzades. Com expliquen des del col·lectiu, “la idea era crear un espai segur físicament i emocionalment per convergir en la lluita, la construcció i el debat. Un dels objectius és construir un espai on les persones migrants, no blanques i dissidents del sistema sexe-gènere puguin autorepresentar-se en primera persona mitjançant narratives i formes pròpies”.
Només entrar a la casa podem gaudir d’una sala d’exposicions, on la temàtica actual està centrada en l’expressió artística antiracista, queer i descolonial. L’espai és, doncs, un conglomerat de projectes, pensaments i cosmovisions les quals troben una sinergia en la lluita conjunta. Desconstruir en el caminar és, com l’activista Ixquic Kayapa ens descriu, “una manera de fer el projecte partint de les necessitats del col·lectiu o d’alguna de les integrants”. La Ambulante és un altre dels projectes de l’espai: una hamburgueseria vegana que sorgeix des de la necessitat d’autoocupació per mantenir econòmicament una de les participants davant de l’exclusió laboral reiterada, conseqüència de l’estatus d’il·legalitat que comporta la llei d’estrangeria i el procés de nacionalització.
Finalment, el taller de ceràmica neix amb la idea de mantenir sabers i pràctiques ancestrals, sortint del pensament abismal definit pel sociòleg portuguès Boaventura De Sousa. Christian, un dels talleristes, explica: “És una resposta existent a la ciutat que ve de la resistència de les cultures no acceptades per la societat occidental, de les quals només hi ha una apropiació de la part més exòtica”. Un espai de construcció i desconstrucció col·lectiva que, com diu Diop, “permet passar de la prehistòria a la història conscient mitjançant una artesania que connecta amb la pròpia història”.
Wanafrica, editorial i llibreria
Ediciones Wanafrica neix l’any 2014, a partir del que el 2006 havia de ser un projecte de ràdio. La idea era publicar llibres d’autors i autores africanes que en el seu format original són en llengua anglesa o francesa i que són desconeguts pel públic de l’Estat espanyol. “Tot i haver-hi llibres sobre història negra a les biblioteques i a les llibreries, trobàvem a faltar-ne en quantitat i en contingut. Faltava una mirada que trenqués la narrativa d’un context històric basat en una visió occidentalocèntrica”, explica l’Omar, un dels integrants de l’editorial. Així doncs, Wanafrica està exclusivament configurada per persones d’origen africà i afrodescendent que cerquen i tradueixen obres d’autores panafricanistes, d’història sobre Àfrica i racisme que, “tot i ser un referent actual per a la nostra diàspora, té l’objectiu d’atansar aquesta literatura a un públic heterogeni”.
Van començar publicant llibres únicament d’autores africanes com Yves Antoine (Inventores y científicos negros); Aminata Sow Fall, escriptora senegalesa autora de La huelga de los mendigos, i Boubacar Boris Diop, escriptor i professor d’origen senegalès que ha escrit llibres en francès i en wolof entre els quals destaca Murambi, el libro de los huesos. Més tard, Wanafrica incorporà escriptores afroespanyoles com Remei Sipi, autora del llibre Mujeres africanas, más allá del tópico de jovialidad, en el qual fa una reflexió des de què és ser dona negra en el context espanyol i català.
L’Espai de l’Immigrant neix el 2008 i enguany ha rebut el Premi Solidaritat de l’Institut de Drets Humans de Catalunya
A Wanafrica s’elaboren còmics, contes, assaigs, narrativa o material educatiu per aprendre mandinka –parlada a Gàmbia
o el Senegal– o fula –parlada a gran part de l’oest africà. Compten amb la col·laboració de Traficantes de Sueños per a l’edició i la distribució, i les publicacions les trobem en diverses llibreries amigues del projecte arreu de l’Estat espanyol, com La Ploma (Barcelona), llibreria especialitzada en l’Àfrica negra; United Minds (València), especialitzada en l’Àfrica i diàspora; Librerío de la Plata (Sabadell), especialitzada en autores llatinoamericanes; Altaïr (Barcelona), especialitzada en viatges i antropologia, i la botiga Yarama África (la Corunya).
Enguany, en el seu cinquè aniversari, tenen el desig d’ampliar la capacitat de publicació i distribució a partir de la inauguració d’una llibreria pròpia i la creació d’un lligam afroatlàntic per estudiar, treballar i publicar temes sobre la diàspora i el passat esclavitzador a l’Amèrica Llatina a partir de la incorporació de la historiadora Karo Moret.
Espai migrant i rebel al Raval
L’Espai de l’Immigrant, un projecte guardonat amb el Premi Solidaritat 2018 de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, neix l’any 2008 rere un procés d’ocupació en resposta a l’exclusió sanitària de les persones migrants. Segons la Rosa, una de les integrants del projecte, “l’objectiu de l’Espai és projectar l’apoderament autogestionat que visibilitzi amb identitat migrant els col·lectius i que influeixi en la política per a la transformació d’aquestes realitats mitjançant l’acció col·lectiva”. I afegeix que ho fan “davant d’aquesta violència exercida per la dreta i per la mateixa esquerra, sortint dels rols de despolitització, infantilització i inferiorització on som posicionades”.
L’Oficina de Drets de la Persona Migrant informa sobre els drets i els processos administratius del padró o la targeta sanitària
La línia política de l’Espai és fruit d’una construcció permanent i de la necessitat d’enfortir-se en un espai propi d’escolta i de comprensió on no hi hagi lloc a l’apropiació per part d’altres lluites, sinó que aquesta es basi en la configuració d’una narrativa pròpia, constituïda per les afectades i usuàries de l’espai: treballadores de la llar, interines, recol·lectors de ferralla, manters i exmenes. La reivindicació es dona, doncs, en diferents fronts relacionats amb el racisme, la institucionalitat excloent o el masclisme.
Al barri del Raval de Barcelona, on està situat, hi gestionen un menjador social propi, organitzen xerrades i participen en diverses campanyes de sensibilització. Operen en diverses línies d’actuació per donar resposta a necessitats psicològiques, mèdiques i jurídiques, i tenen una línia política de lluita i reivindicació social.
El servei psicològic desenvolupa tasques d’acompanyament i de cura que requereixen els processos de migració. Ho fan des d’una òptica igualitària basada en l’empatia d’haver viscut dificultats, superacions i desarrelaments que les mateixes psicòlogues de l’Espai han conegut en els seus processos de migració. D’altra banda, l’acompanyament mèdic s’encarrega de donar una diagnosi i fer el seguiment del tràmit d’obtenció de la targeta sanitària.
En l’àmbit jurídic, una cita administrativa, l’empadronament o una cita mèdica són tràmits que poden comportar situacions racistes de caràcter institucional
o simbòlic dels quals les persones migrants poden ser excloses o rebutjades pel fet de no tenir la nacionalitat, un document determinat o bé per l’aparença ètnica. En aquest context, a l’Espai s’hi ha creat l’Oficina de Drets de la Persona Migrant, conformada per juristes que informen sobre els drets i els processos administratius que requereix el padró, el procés de nacionalització o l’obtenció de la targeta sanitària.
Finalment, per completar el repàs a la seva tasca ingent, destaquem la línia de campanyes i projectes sociolaborals de l’Escoleta Antiracista, un projecte realitzat per persones migrades que pretén conscienciar sobre els diferents tipus de racisme quotidià i estructural a les escoles i als instituts; el Safari Raval, un contratour per desmuntar l’estigma associat al barri, presentant-ne un de digne i rebel, i Mujer, Arte y Rebeldía (M.A.R), projecte on, mitjançant la serigrafia i la costura, fan front a la precarietat laboral, al racisme i al masclisme.
