Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Aprendre des de les lluites

Arreu del país proliferen les escoles populars per a infants que no poden optar a extraescolars de pagament i que faciliten la conciliació a les famílies que participen en les xarxes d’habitatge

Activitats d’estiu de l’Escola Popular de la Bordeta i l’Aula d’Idiomes / Arxiu

L’Escola Popular de Manresa es troba als baixos d’un edifici del carrer Sobrerroca, al Barri Antic de Manresa. Escenari comú de la crisi de l’habitatge, és un dels barris coneguts per la precarietat i l’alt percentatge de població migrant, descuidat per l’administració i actualment en procés de gentrificació. L’immoble, propietat de la Sareb, va ser okupat per la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC) del Bages i ara acull famílies víctimes de desnonaments. Per tal de donar vida al local en desús dels baixos –i alhora poder conciliar la vida familiar i militant– es va crear un espai d’acollida on les famílies podien deixar els infants a voluntàries durant les assemblees. A poc a poc, el projecte va anar creixent i guanyant autonomia fins a esdevenir l’Escola Popular, que obrí les portes formalment durant el curs 2016-2017.

Hi ha activitat cada tarda, de cinc a set. En sortir de l’escola, un grup canviant de deu peques (com les anomenen), agrupades per franges d’edat corresponents als cicles escolars, s’hi reuneixen amb les seves acompanyants adultes. Normalment, a cada grup se li assignen entre tres i quatre educadores voluntàries, que en tindran cura durant tot un curs i es faran càrrec del projecte pedagògic, del plantejament de les activitats i del seguiment dels infants, com si es tractés d’una entitat de lleure. I juntes, entre totes les educadores, gestionen l’assemblea que es fa càrrec autònomament del projecte. En arribar, entre totes comparteixen com els ha anat el dia i si tenen cap notícia a explicar, mentre berenen una peça de fruita que aporten les educadores. En cas de tenir deures de l’escola, s’aprofita per fer-los, una activitat bàsica que en moltes ocasions no pot suplir la família per falta de recursos o desconeixement de l’idioma. Després d’una jornada escolar, també és necessària una estona de moviment, i les acompanyants proposen jocs d’esbarjo i altres dinàmiques que estimulin els vincles emocionals dins del grup, la resolució de conflictes o conèixer l’entorn del barri a través de gimcanes.

El terme que fan servir és educació popular, una tradició pedagògica amb arrels als moviments socials llatinoamericans del segle passat i que vincula educació i transformació social a través del pensament crític i l’aprenentatge col·lectiu. Mitjançant el vincle entre educadora i educanda, es busca la presa de consciència del món que envolta les criatures, amb la finalitat d’acabar generant pràctiques de resistència. “Creiem en una intencionalitat política darrere cada acompanyament”, explica Mireia Cameno, una de les voluntàries de l’assemblea de l’escoleta de Manresa. “Busquem allunyar-nos de l’assistencialisme i intentar tenir una relació horitzontal”. Segons explica, proposen “una educació feminista, anticapitalista, antiracista i no jeràrquica per a uns infants amb situacions de vida especialment difícils”.


Estructures populars més enllà de l’habitatge

Grups, sindicats i xarxes d’habitatge fan visibles, més enllà de l’accés a l’habitatge, moltes altres problemàtiques que travessen la societat, amb especial virulència entre les classes més desposseïdes. Pobresa energètica, atur, falta de papers de residència, violència masclista o necessitat d’alfabetització han fet que, al voltant de les assemblees d’habitatge, neixin una sèrie de projectes –les escoles populars en són un exemple– que donen resposta a aquestes problemàtiques i acaben esdevenint estructures que arriben on l’administració no ho fa. Entre aquests projectes també s’han creat xarxes veïnals d’aliments, grups d’acompanyament a menors migrats sense familiars, espais de joves, escoles d’idiomes, escoles per a persones adultes, assemblees no-mixtes i grups de suport a dones víctimes de violència masclista, com el grup Las Amas, vinculat a la PAHC Bages.

La Xarxa d’Habitatge del Baix Maresme ha obert una escola a Premià de Mar; a Ripollet hi ha la Rizal, i a Sabadell, La Madrasseta

Empeses per la crisi actual del sistema capitalista, són estructures que ràpidament s’enxarxen i es repliquen arreu del territori. Ofereixen suport legal i logístic, a vegades per suplir necessitats de la més absoluta supervivència, com el menjar o la casa, però també aporten l’escalf d’un espai de socialització entre iguals i entre veïnes,
i la porta d’entrada a la vida social i associativa dels barris i municipis. Als baixos del bloc okupat del barri de la Bordeta, a Barcelona, el Grup d’Habitatge de Sants (GHAS) va impulsar una escola popular que hi funciona des del curs 2018-2019, exactament amb els mateixos paràmetres i objectius que la seva homòloga del Bages. La Xarxa d’Habitatge del Baix Maresme ha obert una escola popular a Premià de Mar; a Ripollet hi ha l’Escola Popular Rizal, vinculada a la PAH Ripollet-Cerdanyola, i a Sabadell hi ha La Madrasseta, dins del centre social L’Obrera. La darrera en obrir-se és l’escola popular del barri de Balàfia, a Lleida, del sindicat d’habitatge Balàfia en Moviment, que començarà el seu primer curs l’octubre d’enguany.


El barri com a punt de trobada entre militàncies

La Meriem és mare d’un nen de nou anys i d’una nena de cinc. Fa tres anys que van venir del Marroc a viure a Manresa. Ella és membre de l’assemblea de la PAHC i okupa un dels pisos del bloc 7. Plena d’agraïment, ens explica com d’importants han estat la PAHC i l’Escola Popular a la seva vida. “Sense elles mai hauria arribat on soc ara”, diu, “estava sola, destrossada, amb dos nens i no tenia ningú. Estava divorciada i ni tan sols sabia parlar castellà ni català”.

Aprenent escalada a l’Ateneu Popular La Sèquia de Manresa |Sergi Rugrand

Ara, en canvi, diu haver trobat una família a prop seu: “Em sento forta, però amb ells”. De les joves voluntàries de l’escoleta només en sap dir elogis: “M’ajuden molt i ajuden sempre els nens. Fan sortides, excursions i van a parlar amb els seus professors a l’escola per ajudar-los”. Les acompanyants són majoritàriament joves d’entre divuit i trenta anys, algunes vinculades a les assemblees d’habitatge, però no totes. Algunes provenen d’altres entorns militants, algunes són estudiants de magisteri o educació social, d’altres provenen de caus i esplais, i algunes de l’entorn familiar de les peques”. “Som amigues”, riu la Meriem, “perquè es fan cura del meu fill, fins i tot em truquen quan el veuen que no està bé o quan està malalt. M’han canviat la vida”.

Entre les acompanyants hi ha activistes de diferents entorns, i també estudiants de magisteri o d’educació social

Alba Crespo, acompanyant de l’escoleta de la Bordeta, descriu com al voltant de les xarxes d’habitatge “es teixeix un entramat molt ric de vincles dins del barri, entre entitats, veïnes i lluites, i els infants a poc a poc es van familiaritzant amb aquests espais”. A Manresa hi ha un vincle molt estret amb l’Ateneu Popular La Sèquia, els espais del qual utilitzen a vegades per fer tallers de cuina, per anar al pati a jugar o per fer exercici a la sala de moviment. Des de l’escoleta de la Bordeta, aquest lligam es manté amb Can Batlló i Can Vies, l’Horta Alliberada de Sants o l’Escola Arcàdia. Aquest estiu, l’Aula d’Idiomes, a través del fons cooperatiu, ha organitzat uns casals d’anglès, després de l’aturada del confinament, exclusivament per als infants de l’Escola Popular de la Bordeta, moltes famílies dels quals no tenen recursos per pagar activitats extraescolars. A Lleida, un dels nexes és amb la Biblioteca Anarquista Maria Rius.

També compten amb força suport veïnal més enllà de persones en situació de necessitat d’habitatge extrema. Un cas és la campanya de micromecenatge a través de Verkami que es va fer per reparar el sostre i el terra del local de Manresa i que en pocs dies va aconseguir fins a 15.000 euros. “La gent del barri sempre ens està escrivint i ens regala joguines i llibres”, explica Cameno. “Quan ens va arribar la carta amb el tema judicial, vam iniciar una campanya contra el possible desallotjament de l’Escola Popular. Vam enviar cartes a les veïnes explicant-ho i vam fer unes banderoles contra el desallotjament per penjar al balcó. Moltes veïnes la van comprar. La gent veu que és un projecte bonic, amb criatures, d’educació. Quan vam fer la manifestació, vam tenir molt suport”.

L’escoleta de Manresa compta amb tres alumnes que han acabat quart d’ESO, i això planteja l’oportunitat de la continuïtat

“Creiem que la ciutat o el barri és un espai de disputa, se’ns està expulsant a les veïnes i nosaltres lluitem per enfortir aquests lligams”, sentencia Crespo. “No podem entendre, doncs, la nostra tasca sense participar de la xarxa col·lectiva i vincular-nos amb el moviment popular del barri. Volem que l’Escola Popular sigui un lloc on treballar l’autodefensa, la capacitat de resistir i lluitar per transformar les condicions pròpies de vida”.

Enguany, l’escoleta de Manresa compta amb tres alumnes que han acabat quart d’ESO, i això planteja l’oportunitat de la continuïtat. “Com passa en un cau, volem que, quan les peques de l’escola creixin, si volen, passin a ser elles acompanyants. Algunes ja ens ho verbalitzen i ens diuen que de grans volen fer-ho així”, comenta Cameno. “Ara per ara, les tres més grans estan molt motivades a conèixer els moviments socials de la ciutat, i esperem poder-los donar l’oportunitat de conèixer-los i que, d’adultes, s’hi vinculin”, conclou mirant al futur.

Article publicat al número 507 publicación número 507 de la Directa