Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El plaer i el clítoris

M’encanta la paraula clítoris. I el plaer que s’hi desperta és una meravella. Malgrat ser una part imprescindible per al plaer, encara hi ha moltes dones cisgènere que no el coneixen, no el toquen i no el gaudeixen

/ Jennifer Tapias

Ai, el clítoris! Se l’ha de conèixer bé per interaccionar-hi de manera satisfactòria. És més, no només s’ha de conèixer bé el clítoris, sinó també el cervell amb què està connectat. Perquè per molt bé que estimulem aquesta zona que sembla tan petita (i és tan gran), si el cervell no està connectat, poca cosa aconseguirem.

Fa molts anys que sabem que existeix el clítoris. El 1559 ja en va parlar un investigador italià, el senyor Colomo. Bé, no només en va parlar sinó que el va disseccionar. El senyor Freud, a principis del segle XX, el va etiquetar d’immadur perquè deia que l’orgasme madur, el de veritat, era el vaginal. Mentida.

Quan apareixen les investigadores en escena, les coses comencen a canviar. Tot i que no en conec la història real al mil·límetre, hem de tenir present que sempre s’ha esbiaixat el que se’ns explica, tendint a donar protagonisme als homes; per això és tan important quan comencen a aparèixer dones. Situem-nos: anys cinquanta, seixanta. William Masters va fer tàndem amb la Virginia Johnson i aquí van començar a descobrir que el clítoris tenia un paper fonamental en el plaer femení. Al mateix temps, la Shere Hite va fer una investigació per tots els Estats Units i també va descobrir que les dones, solament amb la penetració, no sentien grans plaers ni orgasmes. Les dones van parlar i van començar a explicar (gràcies a l’anonimat) que aquella idea que havia venut el senyor Freud no era tan real com ell deia.

Igualment, tot el nostre entorn (pel·lícules, pornografia i les converses de sexe) ens seguia mostrant imatges de dones morint de plaer quan un penis entrava dins de la vagina. Per tant, hem crescut amb la idea que la vagina, tard o d’hora, ens faria sentir el plaer de veritat. Anem esperant, doncs, perquè amb el model de sexualitat que hem après, tenint en compte que tot es redueix al coitocentrisme d’un penis entrant
i sortint a gran velocitat dins de la vagina… Moltes i moltes dones ens expliquen a qui treballem dins del món de la sexologia (dins i fora de consulta) que això no fa que sentin “allò que se suposa que han de sentir”.

Necessitem parlar de sexualitat femenina de manera clara, directa i amb naturalitat, perquè portem una motxilla de moltes mentides i grans silencis

Mirem una mica enrere, fa poc més de vint anys. Fins a l’any 1998 es va pensar que el clítoris era aquell botonet petit que teníem les persones amb vulva just on s’ajunten els llavis interns. Va ser la uròloga Helen O’Connell qui va descriure’l per primera vegada de manera completa. El botonet només era la punta de l’iceberg, com diu la Lyona Ivanova a Sex ¡oh!. A sota hi havia diferents estructures, com el cos, els pilars i els bulbs, que l’allargaven. Això sí, per dins. Invisible a simple vista. El clítoris està fet de teixit erèctil i quan hi ha excitació sexual s’engreixa. I com més s’engreixa, més sensacions ens regala. Per tant, què necessitem? Un cervell eròtic farcit de fantasies i molt ben connectat amb la persona.

Però… recordeu que abans us he dit que hi ha moltes dones cis que no volen tocar-lo i que no el saben gaudir? És per això que necessitem parlar de sexualitat femenina de manera clara, directa i amb naturalitat. Perquè portem una motxilla de moltes mentides i grans silencis sobre com funcionem. I això ens pesa molt.

Cert, ara podem revolucionar-nos i començar a conèixer-nos i compartir la nostra sexualitat de manera més oberta que fa uns anys, però encara ens queda un llarg camí per recórrer quan el model de sexualitat imperant és el d’una pornografia mainstream que està maleducant les noves generacions (i a les no tan noves també) amb un tipus de sexualitat que és violenta, irrespectuosa i fal·locentrista. Masclista, vaja.

Ei! Que ja sé que fa uns mesos es va començar a parlar dels estimuladors de clítoris per tot arreu. Sí. I ha estat genial posar el plaer del clítoris damunt de la taula. Això sí, que consti que no necessitem res que vibri per poder sentir grans plaers originats a la vulva. Amb les mans en tenim més que suficient. Amb el cos en tenim més que suficient. Les joguines són un extra meravellós que ens pot ajudar i fer gaudir moltíssim. Sempre que tinguem el cervell eròtic connectat.

Però no ens quedarem només amb els orgasmes ràpids que poden facilitar els estimuladors de clítoris. En volem més, volem conèixer totes les possibilitats del plaer. I avui només parlem d’aquesta zona tan localitzada… Imagineu si parléssim de tots els metres de pell que tenim i de com podem gaudir-ne.

Tornem al clítoris, va.

Doncs, sabeu què? Comencem la revolució. Mira, toca i coneix el teu clítoris, si en tens. Si no en tens però interactues sexoafectivament amb algú que sí que en té, potser és hora de començar a conèixer-lo de veritat. A gaudir!

Article publicat al número 507 publicación número 507 de la Directa