Yesica Méndez és lideressa de la Asociación Campesina del Valle del Río Cimitarra (ACVC-RAN), una organització que reuneix més de cent mecanismes de participació comunitària, com les Juntas de Acción Comunal i diverses comunitats de la regió colombiana de Magdalena Medio. Fa més de vint anys que treballa en la defensa del territori, els drets dels camperols i la justícia ambiental. Parlem amb ella a Barcelona, on passa uns mesos dins del Programa Català de Protecció a Defensors i Defensores de Drets Humans 2025.
Estàs en el Programa Català de Protecció a Defensors i Defensores de Drets Humans 2025. Quines són les situacions de risc que existeixen a la teva regió, a Magdalena Medio?
El programa en el qual estic, busca disminuir les pressions que tenen els líders socials en situacions o processos socials on hi ha un risc mig baix. Es tracta, doncs, d’un programa temporal d’acolliment, no és un tema d’asil. A la nostra regió, hem estat històricament epicentre del conflicte armat que hi ha a Colòmbia, però també de lluites i moviments socials. Jo estic vinculada a la lluita pagesa , soc integrant de l’Asociación Campesina del Valle del Río Cimitarra (ACVC), que és una organització que es va constituir fa més de 28 anys. Defensem els drets humans, els drets pagesos, del territori i la cura, la protecció i la conservació dels nostres recursos naturals, però també promovem l’economia pagesa com a model de vida. Liderem una de les figures territorials que a Colòmbia estan legalment constituïdes, que són les zones de reserva pagesa. És una aposta que busca és eliminar el latifundi i la concentració de terres en poques mans. Tot això ha incomodat a molts que estan interessats a donar-li un ús diferent al territori. A la nostra regió hi ha mineria il·legal propiciada per actors armats i en molts casos les comunitats participen d’aquesta activitat perquè és l’única economia que arriba a territoris que han patit un abandonament estatal i no tenen condicions de vida dignes. També hi ha cultius de fulla de coca per fins il·lícits, producció legal d’hidrocarburs legal que duu a terme l’empresa estatal Ecopetrol, mineria legal, monocultius com el de la palma africana i ramaderia extensiva. Tot això va en contra de l’aposta política, organitzativa, productiva i ambiental que promovem i que durant tots aquests anys ha incomodat grups armats, polítics i terratinents. La nostra organització que ha estat assenyalada per la via judicial i pels governs de dreta. A més hem estat víctimes d’execucions extrajudicials i d’atacs de grup paramilitar.
El 2016 es va produir els Acords de Pau. Aquest van significar un canvi per a les comunitats?
El problema històric de Colòmbia i que ha generat el conflicte és l’acumulació i la tinença de la terra en molt poques mans
Nosaltres defensem els acords de Pau perquè són un escenari i un full de ruta important que reculli algunes de les nostres reivindicacions històriques com la reforma rural integral. El problema històric de Colòmbia i que ha generat el conflicte és l’acumulació i la tinença de la terra en molt poques mans. En el marc d’aquesta reforma rural integral es proposa entregar tres milions d’hectàrees a pagesos i pageses indígenes i persones afrodescendents. Això és important perquè les zones de reserva pagesa que neixen i es constitueixen el 1994 i que tenen com a propòsit acabar amb el latifundi i l’acumulació de terres, no han estat efectives. Ha estat amb el govern progressista de Gustavo Petro que han començat a desenvolupar processos de formalització al territori amb pagesos, no amb empresaris, no amb polítics, sinó amb les comunitats.
El govern de Petro, per tant, està permetent una millora?
Hi ha uns avanços, com el fet d’haver reconegut la pagesia com a subjecte polític i de dret. Hem deixat de ser una figura estigmatitzada perquè la relacionaven amb grups insurgents
Almenys tenim les institucions en el territori fent feina. Això no passava mai. S’estan fent aixecaments topogràfics, vistes a finques, mapejant el territori… S’està avançant en el lliurament de terra i de fet a Magdalena Medio es parla de 4.500 hectàrees de terra lliurada. Això està passant d’ençà que hi ha el marc de la implementació de l’acord de pau i abans no era possible. Alhora també hi ha el tema de la substitució de cultius il·lícits, però en aquest sentit és més complex perquè estem parlant de polítiques antidrogues d’ordre internacional i del narcotràfic. L’acord es va firmar el 2016 i no es va avançar en la seva implementació i quan Iván Duque va arribar al poder òbviament no va implementar absolutament res de l’acord. I ara que ha arribat un govern alternatiu que d’alguna manera que representa moviments socials que li donen suport a canvi que implementi els acords, de moment s’està avançant. Cal recordar, però, que no tenim les majories en el Congrés per legislar els canvis estructurals que necessitem al país. Però bé, considerem que hi ha uns avanços, com el fet d’haver reconegut la pagesia com a subjecte polític i de dret. Hem deixat de ser una figura estigmatitzada perquè la relacionaven amb grups insurgents.
Posant la vista en l’any 2026, quan se celebraran eleccions a Colòmbia, quins són els riscos que no guanyi una opció progressista?
A Colòmbia cal que es continuïn donant governs alternatius. Si guanyen altres opcions polítiques podrien aguditzar-se la situació de risc per als processos socials i per als defensors de dret humans. Ara com ara tenim un govern que no assassina líders socials. Tenim un govern que no judicialitza ni persegueix els moviments socials. Però sabem que històricament els governs de dreta no tenen aquesta mateixa mirada dels moviments socials. Els governs de dreta ens han perseguit i ens han judicialitzat. Han estat en connivència amb paramilitars per atacar les comunitats camperoles. El risc és que això encara es doni amb més força en el futur. En aquest moment a Colòmbia, almenys a la regió de Magdalena Medio, s’estan donant combats que desplacen comunitats. Nosaltres, com a comunitats, hem creat un espai que es diu la Taula humanitària per mirar que es respecti el dret internacional humanitari i per treure la població civil del mig del conflicte. El 16 de gener es va produir la declaració de guerra entre l’ELN i la dissidència de les FARC al Catatumbo. Tot això s’ha traslladat a altres territoris com per exemple Magdalena Medio on s’enfronten l’ELN i el Clan del Golfo. I qui són els afectats? Doncs les comunitats, ja que al Catatumbo s’han vist desplaçades 62.000 persones desplaçades i a Magdalena Medio el desplaçament ha estat silenciós i s’ha donat des de fa cinc anys.
Quina és la presència d’actors internacionals, com puguin ser empreses internacionals, que atempten contra els drets humans a la vostra regió?
Sobretot grups guerrillers i expressions del paramilitarisme, però la veritat és que nosaltres no hem identificat a cap empresa estrangera fent accions contra els drets humans de la població camperola. No sabem, però, si actuen a través de tercers.
Aleshores a quins interessos responen els grups armats?
Doncs, els que comentava abans. Hi ha grups que es dediquen a l’explotació de recursos miners, n’hi ha que es dediquen al negoci del narcotràfic i hi ha els terratinents.
Colòmbia és un dels països del món on les terres es concentren en menys mans. Com afecta aquest fet a la biodiversitat?
El monocultiu de la palma africana per fer biocombustible té un alt impacte ambiental per l’ús d’agrotòxics i de químics que fan que aquesta planta sigui òptima per a la producció d’oli
El que passa és que normalment aquesta acumulació de terres té com a fi el monocultiu, per exemple, de la palma africana, per fer biocombustible. Aquest mena de cultius tenen un alt impacte ambiental. L’ús d’agrotòxics i de químics perquè aquesta planta sigui òptima per a la producció d’oli és altíssim. Això té un impacte molt fort en el sòl i en les aigües que subterrànies. Es contaminen rius i es desertitzen els sòls. Hi ha llocs on es fa plantacions de palma africana que després no serveix per a cap mena d’ús.
Passa el mateix amb la ramaderia extensiva perquè desforesta boscos i això té un impacte directe en la biodiversitat. A més quan es concentra molt bestiar en un sol lloc l’impacte de les emissions pels fems és molt fortes i s’apropia de les aigües. Finalment, la mineria també té un impacte per l’ús de químics com el mercuri que s’usa per a l’extracció de l’or i això arriba directament a les aigües.
Tot això implica la desaparició de fauna i flora?
Si necessitarem talar un arbre per a construir una escola cal que sembrem arbres en altres zones que considerem importants
Sí. Per això en els territoris comptem amb acords de conservació comunitaris. Cuidem les espècies que sabem que poden estar en via extinció o fem campanyes per a la protecció d’aquesta mena d’espècies. Dissenyem una agenda ambiental per continuar amb la conservació i la protecció de les comunitats. La idea no és treure-li la responsabilitat als garants de drets. És a dir, si hi ha una autoritat ambiental a Colòmbia, ha d’assumir la responsabilitat enfront del que està succeint. També tenim una àrea de protecció de bosc que hem denominat la línia groga. Estem parlant d’una àrea de gairebé 70.000 hectàrees de bosc natural on hi ha fauna i flora originària i on no es pot anar. Constantment fem un exercici de com hem d’utilitzar els recursos naturals per fer un aprofitament racional. Si necessitarem talar un arbre per a construir una escola cal que sembrem arbres en altres zones que considerem importants.
Deies que el vostre projecte té molts anys. Com us plantegeu el futur, hi ha relleu generacional?
Ara com ara, tenim un treball juvenil molt important en la zona de reserva camperola. Enguany acabem de constituir la coordinadora juvenil de la zona de reserva pagesa on van participar aproximadament, eh, 100 joves delegats de les seves comunitats i més joves es van quedar a les seves cases. Això el que ens diu és que els joves ja no volen apostar per la guerra. Ara veiem un increment del reclutament forçat de joves homes i dones, nens i nenes, per a ser part d’aquests actors armats Encara hi ha dinàmiques que els atreuen, com quan els donen diners o una moto, sobretot als nens, que amb vuit anys ja estan treballant llaurant la terra. Llavors quan tenen 11 o 12 anys ja són joves. El procés de treball comunitari amb els joves ha de ser des d’edats primerenques i han de ser processos de formació política. I què és això? La formació política no és parlar de tractats polítics, és explicar-los als nois què és això de la zona de reserva pagesa en la qual viuen, és a dir que reconeguin el seu territori, el que fan quotidianament amb les seves famílies, les pràctiques de llaurar la terra… La identitat camperola. Això és cultura camperola. Això és el que cal defensar. Els joves són han de participar en espais de presa de decisió. No poden allunyar-se’n.
