Després de pràcticament dos anys, el jutjat d’instrucció número 12 de Barcelona ha arxivat la causa contra quinze activistes pel dret a l’habitatge per una protesta pacífica en una oficina del Banc Santander per reclamar un lloguer social per a una família del barri de Sants de Barcelona. Després de diverses declaracions i recursos interposats per la defensa, a càrrec d’Alerta Solidària, la interlocutòria esgrimeix que el representant de l’entitat bancària ha renunciat a qualsevol acció civil i penal.
Tot i que al relat dels fets de la minuta i l’atestat policial, Mossos només va contemplar un presumpte delicte de violació de domicili jurídic, el Santander, a més d’un delicte d’ocupació, va acusar les activistes de desordres públics i coaccions, tots dos associats a una pena d’entre sis mesos i tres anys de presó. L’advocat d’Alerta Solidària, Carles Hurtado, va explicar a la Directa en el seu moment que el director de l’oficina va ratificar la denúncia el 29 de juliol de 2022 i, per tant, es va instruir la causa per delictes no lleus: “La denúncia del banc no s’ajusta a la realitat, està feta amb mala intenció”.
A més d’un delicte d’ocupació, el Banc Santander va acusar les activistes de desordres públics i coaccions, tots dos associats a una pena d’entre sis mesos i tres anys de presó
La convocatòria del 6 de juliol de 2022 tenia un objectiu clar: reclamar un lloguer social per a Assia Chahboun, el seu marit i tres criatures menors d’edat, a qui una ordre de desnonament trepitjava els talons. Després d’aturar onze intents de llançament, l’any passat van aconseguir que la propietat concedís un lloguer social, tal com marca la llei, però no ha estat fins a finals de març que s’han fet enrere amb la denúncia.
El cas de l’Assia va despertar la solidaritat de la comunitat educativa del barri i de diversos col·lectius, que el 6 de juliol van fer-ho a la sucursal 2350 del Banc Santander al carrer de Sants de Barcelona. Mentre algunes veïnes es concentraven a l’exterior i enganxaven adhesius a l’entrada, altres van accedir al vestíbul de l’oficina. L’acció de protesta va acabar amb el desallotjament per part de la Brigada Mòbil (Brimo) dels Mossos d’Esquadra i la identificació de les activistes.
El cas de l’Assia va despertar la solidaritat de la comunitat educativa del barri i de diversos col·lectius, que el 6 de juliol van fer-ho a la sucursal 2350 del Banc Santander al carrer de Sants de Barcelona
El Santander, a la denúncia presentada el mateix 6 de juliol, exposa que les activistes van “impedir l’exercici del dret dels treballadors a desenvolupar la seva feina (…) així com l’accés dels clients d’aquesta entitat a l’interior de l’establiment”. Mossos no recull aquests fets i Alba, una de les investigades, membre de l’Escola Popular de Sants, insisteix que, contràriament al que relata l’entitat bancària, no van interrompre el funcionament de l’oficina.
El pis on viu la família d’Assia Chahboun és propietat de Global Licata SA, una empresa controlada per Promontoria Manzana que pertany en un 80% a l’entramat societari del fons d’inversió Cerberus i en un 20% al Banc Santander. Va ser el 2018 quan el banc presidit per Ana Botín va vendre una cartera d’actius a un dels grans fons d’inversió del món amb seu a Nova York, que gestiona a través d’Haya Real Estate. Precisament, des del Grup d’Habitatge de Sants, que acompanya la família, es van dirigir a la gestora, que no va contestar, i per això van decidir interpel·lar al banc.
En un comunicat, el Grup d’Habitatge de Sants i altres entitats del barri celebren que l’arxivament de la causa i subratllen que “exercir el legítim dret de defensa de l’habitatge només pot ser delicte en un sistema pervers, que posa per davant el capital a la vida de les persones i de les famílies”.
La impossibilitat de declarar en català
Les declaracions previstes per al 20 de setembre de 2022 es van suspendre per problemes d’agenda del jutge. Dos dies més tard també, però per una raó ben diferent: el titular del jutjat d’instrucció 12 de Barcelona, Sergio Escalona Lebiere, va exigir que tant les investigades com l’advocat s’expressessin en castellà. Com s’hi van negar, Escalona va suspendre les declaracions fins a nova citació amb intèrpret. Per Hurtado, es tracta d’un “posicionament ideològic” d’un jutge que fa molts anys que té plaça a Catalunya: “No ho deixarem passar, posarem una queixa”, assegura.
El jutge Sergio Escalona Lebiere va ser sancionat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per haver impedit que una víctima d’una agressió declarés en català
Anteriorment, el jutge ja ha protagonitzat altres episodis similars. Les quatre encausades per l’Holi Fest antifeixista, celebrat el 29 de setembre de 2018 a la Via Laietana de Barcelona, van denunciar que durant tot el procés el mateix jutge els havia vulnerat el dret a declarar en català. I, recentment, Escalona va fer declarar en castellà dues persones investigades per haver fet piulades “humiliants” contra la família de Canet de Mar que va aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ordenés un 25% de castellà a una classe del Turó del Drac.
Amb tot, la Plataforma per la Llengua, el 2019, va acusar el jutge Sergio Escalona de “vexar i discriminar” les persones que declaraven en català al seu jutjat. Aquell mateix any, va ser sancionat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per haver impedit que una víctima d’una agressió declarés en català, “per tracte desconsiderat i desatenció”.
