“Cal erigir i compartir un nou model econòmic basat en una economia plural transformadora i dirigit a satisfer equitativament les necessitats econòmiques, socials i culturals del conjunt del país; a proporcionar salut, renda, cures, habitatge, alimentació, educació, proveïments energètics i protecció social de forma universal; a garantir el conjunt de béns i serveis necessaris per a la reproducció social i la dignitat de la vida”. Aquest és l’objectiu principal del Pacte per una Economia per la Vida, que va veure la llum el passat mes de maig. Es tracta d’una iniciativa de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), una entitat de quart grau que “aglutina 7.422 organitzacions, 139.202 persones treballadores, una base social de 2,5 milions de persones i suposa una facturació de 7.853 milions d’euros”. El manifest, que està obert a adhesions, s’adreça al conjunt de la ciutadania, però en especial als actors de l’economia social i solidària, els sindicats i els partits polítics i les institucions. Per saber més de la iniciativa, conversem amb Guillem Llorens, membre de la cooperativa de prevenció de riscos laborals Sepra i president de la Federació de Cooperatives de Treball, la Confederació de Cooperatives de Catalunya i l’AESCAT.
Per què és necessari impulsar el Pacte per una Economia per la Vida?
El Pacte per una Economia per la Vida és una manera d’obrir una reflexió profunda amb elements, estaments o empreses que potser no pertanyen estrictament a l’economia social i solidària (ESS) però que són properes. Per tant, entenem el pacte com un element reivindicatiu de l’ESS respecte a la societat i com a punt de reflexió profunda per actors privats i públics amb els quals podem compartir els valors de l’ESS.
Al manifest defenseu un nou model econòmic basat en una “economia plural i transformadora”. En quins aspectes es concreta aquesta economia?
“Definim com a economia transformadora aquella que té com a objectiu canviar el sistema capitalista i totes les greus deficiències que hi estan associades, incloent-hi les greus crisis periòdiques a les quals ens aboca”
Definim com a economia transformadora aquella que té com a objectiu canviar el sistema capitalista i totes les greus deficiències que hi estan associades, incloent-hi les greus crisis periòdiques a les quals ens aboca. Fa deu anys vivíem una crisi econòmica i ara una de sanitària que pot ser l’inici d’una crisi social i una nova crisi econòmica. Està demostrat que el capitalisme és un sistema amb fallides constants, que aboca a la vulnerabilitat un gran nombre de persones que queden fora del sistema i les condemna a l’assistencialisme. Nosaltres defensem un model basat en les persones, que les posi al centre –tot i que la frase l’hem sentit moltes vegades– i en el qual el benestar d’aquestes persones sigui el més important per convertir-les en ciutadanes de ple dret.
El manifest, publicat el mes de maig, apel·la, entre d’altres, “a les forces polítiques, al municipalisme, al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat”. Heu rebut alguna mena de resposta o compromís per part de les institucions?
Hem mantingut reunions amb el govern català i amb els partits polítics de l’arc parlamentari. La nostra proposta ha estat ben rebuda, però ara s’ha de traduir en fets. Estem en una fase on volem aglutinar tots els espais que creguin que un canvi en aquest sistema és necessari per després poder treballar en accions concretes encarades al canvi. Dins de la política institucional, hi ha actors que sí que han signat el manifest. Tenim adhesions de forces municipals o de membres de la Xarxa de Municipis de l’Economia Social i Solidària. Però creiem que, de cara a unes eleccions que no seran llunyanes, aquesta reflexió que aportem formi part dels programes electorals. Que aquestes reflexions formin part de la preparació dels programes electorals és cabdal. La incidència del Pacte per una Economia per la Vida ha de ser a tots els nivells, també el polític.
En els últims anys, l’economia social i solidària ha viscut un creixement estable, però el seu abast encara és limitat. Com es pot treballar per ampliar la base social i, en concret, com es pot escampar el cooperativisme entre les classes populars o les més vulnerables?
“Un dels nostres objectius fonamentals és la formació i la docència reglada, amb l’objectiu que les joves i els joves coneguin el model que proposem tant com coneixen el capitalisme, com a mínim”
No m’agrada emmarcar l’economia social i solidària en cap espai social en concret. Són valors molt amplis que, en definitiva, formen part del tarannà de la societat catalana. En un país on l’associacionisme té tanta força, on tenim mil exemples de la potència del moviment, es tracta de donar a conèixer les propostes de l’ESS. Crec que és un moment en què la sensibilitat existeix i en què estem emprenent accions. Per exemple, des de l’AESCAT hem treballat per incloure formació en economia social i solidària i emprenedoria col·lectiva a la docència reglada de les alumnes de quart de l’ESO. Un altre exemple que funciona molt bé és el cooperativisme d’alumnes, que es treballa amb alumnes de cinquè i sisè de primària com els seus projectes es poden portar a terme de manera grupal. Per això un dels nostres objectius fonamentals és la formació i la docència reglada, amb l’objectiu que les joves i els joves coneguin el model que proposem tant com coneixen el capitalisme, com a mínim.
De vegades, s’associa aquest creixement de l’ESS a l’aparició de polítiques públiques de suport a aquest model econòmic. Creus que el sector té garantida la seva sostenibilitat més enllà de les subvencions que arriben de les institucions?
Hi ha molts casos de cooperatives de l’ESS que no vivim de les subvencions. És cert que les entitats del tercer sector ofereixen serveis públics i tenen un vincle directe amb les administracions. Els governs haurien de tenir l’obligació de promoure l’ESS i el cooperativisme, més que res per un tema de benestar públic. Però a poc a poc les iniciatives s’han de fer independents. És un error treballar amb iniciatives que no siguin fortes o que no tinguin recorregut, però això passa a l’ESS o a qualsevol classe d’empresa. Avui dia, l’ESS pot fer qualsevol activitat empresarial que es proposi i podem trobar molts exemples en sectors diversos. Evidentment, estem treballant perquè l’administració pública prioritzi la contractació de serveis amb iniciatives que comparteixen valors com la governança democràtica, l’arrelament local… Pensem que és positiu per al desenvolupament de les economies locals, sigui en l’àmbit català o en l’àmbit municipal. En l’actualitat, l’economia social i solidària treballa per la sostenibilitat i seria un error pensar en un creixement de l’economia social i solidària amb activitats que no comptessin amb aquesta sostenibilitat.
Des de l’economia social i solidària es parla molts cops de posar la vida al centre o, com es parla al vostre manifest, d’una “economia per la vida”. Però també és cert que moltes vegades s’associa cooperativisme amb factors com l’autoexplotació… Com es pot fer front a aquestes contradiccions?
“Quan tu et fas les normes i no les fa un altre per tu, tens dret a valorar si el que fas és positiu o negatiu per a la teva vida. Hauríem de parlar, doncs, en comptes d’autoexplotació, d’autoavaluació de la dedicació que volem donar a aquests projectes de vida”
Parlar d’autoexplotació sona terriblement lleig. És cert que de vegades les iniciatives col·lectives comporten un nombre d’hores important. Però per mi la paraula clau és la implicació. Quan la implicació en un projecte és alta es pot generar una barreja de la vida professional i la personal. Aquest fet s’ha de treballar molt internament perquè no suposi una depreciació de la qualitat de vida. S’han de posar límits, però els límits els fixarà cada organització. Aquest és precisament un dels avantatges: cada col·lectiu posa les seves normes. I quan tu et fas les normes i no les fa un altre per tu, tens dret a valorar si el que fas és positiu o negatiu per a la teva vida. Hauríem de parlar, doncs, en comptes d’autoexplotació, d’autoavaluació de la dedicació que volem donar a aquests projectes de vida.
Quins són els reptes de futur per al model?
Guanyar terreny per a la transformació: que cada cop més persones formin part de l’ESS, entenent que d’aquesta manera cada cop més persones estaran treballant en projectes amb els quals se senten implicats i amb els quals durant la seva jornada laboral poden estar treballant per al seu benestar. Amb aquest creixement, aspirem a fer que aquestes noves iniciatives, emmarcades dins l’ESS, siguin la representació majoritària de l’economia del país.
Quins són els pròxims passos que preveieu des del Pacte?
Ara mateix estem en el punt de sortida, intentant aconseguir tantes adhesions al manifest com sigui possible. És cert que estem en un moment complicat, ja que la gent està cansada i poder fer les activitats previstes comporta molts maldecaps. La intenció és poder fer un gran acte públic al setembre, que dependrà de la situació en la qual ens trobem.
