Un jove de 24 anys va ser assassinat i cinc persones més van resultar ferides en un atac perpetrat contra un campament on vivien persones d’ètnia gitana la nit del 23 de juny a la ciutat de Lviv (Ucraïna). El pogrom contra la comunitat romaní, en una zona boscosa als afores de la localitat, va ser orquestrat per un grup d’emmascarats.
Els detinguts pertanyen a un grupuscle local organitzat anomenat Lemberg Jugend i s’identifiquen amb la simbologia de la Misanthropic Division, una organització internacional neonazi, sobretot en termes de subcultura i marxandatge, els membres de la qual van participar en l’Euromaidan i a la guerra al Donbàs
Set persones van participar en l’atac. Els detinguts tenen entre 16 i 17 anys i hi ha un jove de 20 anys involucrat que ha estat acusat de planificar l’acció. Els detinguts pertanyen a un grupuscle local organitzat anomenat Lemberg Jugend (Lemberg fou el nom de Lviv durant l’ocupació de l’Alemanya nazi, jugend és joventut en alemany) i s’identifiquen amb la simbologia de la Misanthropic Division, una organització internacional neonazi, sobretot en termes de subcultura i marxandatge, els membres de la qual van participar en l’Euromaidan i a la guerra al Donbàs. La Misanthropic Division està vinculada a la vegada al Batalló Azov, conegut pel seu ideari i simbolisme neonazi, així com per la violència que han desplegat a l’est d’Ucraïna i contra les minories arreu del país.
Els atacs contra la comunitat romaní i l’antiziganisme han augmentat notablement a Ucraïna. L’antiziganisme va ser política d’Estat del govern de Manuel Valls a l’Estat francès i actualment ho és a Itàlia amb Matteo Salvini. L’incident del dissabte se suma a la sèrie d’atacs d’ultradreta contra la comunitat romaní arreu d’Ucraïna. El de Lviv és el segon atac en menys de tres setmanes. El vint-i-quatrè des de principi d’any. A principis de juny, membres d’un grup ultradretà anomenat Druzhyna Nacional i format per veterans del Batalló Azov, van assaltar amb martells i destrals un campament romaní a Kíev.
Els neonazis ucraïnesos prenen els carrers
Per Facebook, Druzhyna Nacional (druzhyna significa patrulla, guàrdia o comando) va donar un ultimàtum de 24 hores a la comunitat romaní del parc Holosiyivskiy per desmantellar el campament. L’endemà, al voltant de vint membres de Druzhyna Nacional van perpetrar el pogrom. El van documentar amb audiovisuals i un streaming a la pàgina de Facebook del grup i vídeos al canal EuroMaydan de YouTube. Fins al moment, tots els assaltants n’han quedat impunes.
Druzhyna Nacional és una milícia nacionalista formada per veterans del Batalló d’Azov. Segons explica el digital Hromadske, el soldat d’Azov Ihor Bober figura com el seu líder, tanmateix, l’excomandant del Batalló Azov, Ihor Mykhailenko –estret col·laborador del líder d’Azov, el diputat Andriy Biletsky– es proclama el comandant de Druzhyna Nacional, que està inscrita com a ONG al registre d’entitats d’Ucraïna.
El 28 de gener, al voltant de 600 membres de tot el país de Druzhyna Nacional van realitzar un jurament a Kíev i van desfilar pel centre de la ciutat vestint màscares i uniformes de camuflatge que recordaven l’estètica nazi. La Druzhyna Nacional actua com una guàrdia nacional i coopera amb la policia i el ministeri de l’Interior.
De la Druzhyna Nacional al C14
Al pogrom de Druzhyna Nacional a Kíev cal afegir-hi l’assalt –també a la capital– del 20 d’abril. Aquell dia, una dotzena de neonazis va incendiar un campament gitano format per unes quinze tendes i va perseguir dones i infants romanís llençant-los pedres i esprai de pebre. Els mateixos neonazis es van vanagloriar del pogrom en una publicació a Facebook i van descriure les seves accions com un exemple “d’arguments convincents i legals”. El grup neonazi anomenat C14 va publicar imatges a la mateixa xarxa social on es veien els seus membres participant en l’assalt al barri de Goloseevsky i van prometre més atacs.
C14 és un dels principals grups neonazis paramilitars i ultranacionalistes d’Ucraïna. Va ser fundat el 2010, està liderat per Evgeny Karas i té vincles estrets amb el partit ultradretà Svoboda. Amb connivència amb l’Estat –en alguns casos el grup ha rebut diners públics– C14 ha estat involucrat en dotzenes d’enfrontaments violents a Ucraïna. El passat mes de febrer, activistes de C14 van vandalitzar un monument als soldats soviètics que van lluitar contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial. Dos membres de C14, afins al supremacisme blanc, han estat acusats per la fiscalia d’assassinar, l’abril de 2015, el periodista ucraïnès Oles Buzina.
