Les elèctriques han llançat una ofensiva comercial per migrar el màxim nombre de persones d’una tarifa regulada (PVPC), amb un preu que canvia hora a hora i dia a dia, a una de lliure, que consisteix en un preu fixat per l’empresa, que també s’ha anomenat “tarifa plana”. El context d’escalada del preu de la llum fa atractives les “tarifes planes”, però més enllà d’una impressió conjuntural, l’últim informe de Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) reflexa que la factura anual de la població acollida al mercat lliure el 2019 va ser un 17 % més cara que la de les llars vinculades al mercat regulat.
No només és més cara, sinó que fins i tot hi ha famílies que han perdut el bo social en fer el canvi. Com a llar vulnerable, per beneficiar-se d’aquest descompte de la factura de la llum –que, segons el govern espanyol, van rebre 299.643 persones als Països Catalans el 2020–, és imprescindible tenir contractada la tarifa elèctrica PVPC. Salva Moncayo, de la Plataforma per un nou Model Energètic del País Valencià, explica que les empreses estan publicant tarifes per sota del preu actual per aconseguir aquest transvasament de clients.
“Les estafes són vergonyoses i permanents”, denuncia Moncayo, qui recorda que una elèctrica va afegir quatre serveis addicionals a la factura d’un home invident, que va arribar a pagar 50 euros més del que li tocava. Precisament, el mes d’agost, el regulador CNMC va comunicar que diverses comercialitzadores havien aprofitat el canvi de tarifes, en vigor des de l’1 de juny, per facturar un 30 % més en la factura de la llum, però no farà públic quines són fins que no finalitzi la supervisió.
Més enllà de sobrecostos, un estudi de la CNMC sobre contractacions en el sector elèctric entre juliol de 2017 i juny de 2018, va concloure que hi havia una taxa de “canvis no acreditats” de tarifa del 0,7 %, un percentatge que ascendia fins al 37 % en la categoria de “canvis dubtosos”. Entre els dos anys referenciats, es van tramitar 130 i 157 expedients informatius, respectivament, derivats de denúncies de consumidors per canvis de comercialitzador sense consentiment.
A Glòria Marín, membre de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) d’Elx (el Baix Vinalopó) van canviar-li la comercialitzadora sense el seu permís. Un dia va rebre un correu de la seva companyia elèctrica, Som Energia, en què li comunicaven que havien rebut una sol·licitud de canvi de contracte d’Endesa que ella mai havia demanat. Sorprenentment, va descobrir que el seu veí, a qui un mes abans l’elèctrica havia trucat per tramitar-li un canvi a tarifa plana, estava pagant la factura d’ambdós. “Endesa havia posat el meu comptador a nom d’una altra persona i li estaven facturant la meua electricitat sense que cap dels dos ho haguérem consentit”.
El periple només acabava de començar. Marín va tornar a contactar amb Endesa perquè li acceptaren la renúncia de contracte sol·licitada prèviament, però com ja havien passat els quinze dies de termini, tot i que havia sigut un error de la companyia, explica que es van negar a tornar el contracte a Som Energia. Després de nou mesos de mals de cap i moltes hores invertides, fa dues setmanes que, al final, ha pogut tornar a Som Energia.
Des de l’organització de consumidors FACUA, Rubén Sánchez explica que entre la mala praxi també rep moltes queixes de persones a qui les companyies acusen d’haver manipulat fraudulentament el comptador i intenten cobrar un suposat deute sota amenaça de talls. Sense saber-ho, Dolors Pau, que viu en un pis d’emergència i rep el bo social, ha acumulat un deute amb Endesa de 1.500 euros. El veïnat va alertar-la que el seu comptador estava manipulat i va ser ella mateixa que va avisar la companyia. “Com que Endesa no va verificar l’estat del comptador en donar-me d’alta, l’única explicació que hi trobo és que els anteriors habitants el manipulessin”. Pau pren totes les mesures possibles per estalviar el màxim: aprofita les franges horàries econòmiques, no planxa, fa rentadores amb aigua freda i usa el mínim l’estufa a l’hivern. Tot i això, tem una “clatellada” en la propera factura per l’increment del preu.
Els cobradors del frac
Més enllà de l’ofensiva pel canvi de tarifa en el moment actual, hi ha una altra campanya agressiva i permanent de les grans elèctriques: la reclamació de deute. Trucades telefòniques, missatges, correus electrònics i fins i tot cartes, en alguns casos simulant demandes judicials. És el que va patir Mari Carmen Gómez, veïna de Cubelles, que té un deute amb Naturgy de 2.000 euros: “Em van burxar per tots els mitjans, fins i tot simulant que havien començat un procediment judicial. Em trucaven d’un suposat despatx jurídic i em deien que si no pagava em tallarien els subministraments. El cor se’m disparava”. Gómez relata com l’ansietat viscuda durant el 2019 l’ha marcat fins al punt que ja no agafa les trucades de números desconeguts. En el seu cas era l’empresa Parés Seixas Bufete qui s’encarregava de pressionar-la perquè pagués, però l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) ha recollit casos d’assetjament a Catalunya protagonitzats per Grupo Collecta, Medina Cuadros Abogados, Corporación Legal o ISME, totes contractades per Endesa o Naturgy.
Endesa va pressionar una veïna de Castellar del Vallès a pagar un deute que per llei ha d’abonar el govern
Per desconeixement i pressió, el mes d’agost Rosa Cariñena va cedir davant d’Endesa a pagar una part del que devia. Per mitjà de l’empresa de recobraments Abintio, el seu fill va rebre una trucada reclamant-li 600 euros urgentment, un pagament que s’havia de fer efectiu aquell mateix dia si no volia que li tallessin la llum i la resta dos dies més tard. Cariñena, que viu a Castellar del Vallès (el Vallès Occidental), va estar mesos sense cobrar i després ingressant només 400 euros al mes, raó per la qual va deixar de poder fer front a les factures de subministrament elèctric. “Visc amb el meu fill i menjàvem de Càritas”, recorda.
L’APE va aconseguir que Endesa li retornés els 600 euros, perquè el cobrament era il·legal. Cariñena està protegida pel conveni que el govern català va signar només amb aquesta elèctrica el març de 2021. L’acord permet condonar el deute acumulat de 35.500 famílies vulnerables des de 2015. La companyia assumeix el 100 % del deute acumulat entre els anys 2015 i 2018 i el 50 % del 2019 i 2020, que compensa l’administració pública. Per tant, a Rosa Cariñena volien fer-li pagar un deute que abonarà en un 50 % l’administració pública a la companyia de llum.
Maria Campuzano ressalta que es tracta d’un conveni històric perquè Endesa mai es va plantejar assumir ni un euro de la pobresa energètica. Així i tot, reconeix que està costant molt la seva posada en marxa: “Va arribar amb un govern en funcions i la primera passa, que és que les famílies rebin una carta d’Endesa que digui que el deute fins al desembre de 2020 està condonat, encara no s’ha efectuat”. Això, afegeix, coincideix amb la pujada del preu de la llum, que ha disparat l’angoixa de les famílies que acumulen deute nou des del gener d’enguany. Com el conveni és només amb Endesa, Mari Carmen Gómez, que deu diners a Naturgy, queda desprotegida.
151 sancions a Endesa i Naturgy
A més de tenir un deute amb Naturgy, Mari Carmen Gómez va estar sense llum durant set dies l’any 2016, malgrat cobrar 500 euros i complir els requisits de la llei 24/2105. La normativa, impulsada per l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), la PAH i l’Observatori DESC a Catalunya, estableix que no es poden produir talls de subministraments a famílies en risc d’exclusió residencial i ha de prevaldre el principi de precaució, és a dir, la comunicació prèvia a serveis socials abans d’executar un tall per impagament. En el cas de Gómez, Serveis Socials, que coneixia la seva situació, no va fer-li l’informe de vulnerabilitat i l’elèctrica va tirar pel dret sense preguntar.
35.500 famílies vulnerables poden demanar la condonació del seu deute amb Endesa entre 2015 i 2020
Des de l’entrada en vigor el 2015 d’aquesta llei única al conjunt dels Països Catalans i de l’Estat espanyol, l’Agència Catalana de Consum (ACC), que depèn de la Generalitat de Catalunya, ha obert un total de 181 expedients sancionadors a empreses subministradores de llum i gas per haver efectuat talls sense sol·licitar prèviament l’informe de vulnerabilitat als serveis socials. La majoria, especifiquen, són anteriors a 2018, només disset són posteriors. Del total, 162 s’han resolt amb sanció de 10.001 euros. Endesa, majoritària a Catalunya, acumula el 67 % de les sancions (109) i la segueix Naturgy amb un 25 % (42).
Cap a l’apagada general
Amb el lema “Desconnecta de les elèctriques”, Junts, ERC, CUP, Més Mallorca, Més Menorca, EH-Bildu i el BNG han convocat una apagada elèctrica massiva i una cassolada per al 8 d’octubre. En un comunicat expliquen que “catalanes, basques i gallegues, fem avui un front comú contra l’oligopoli de les elèctriques i les seves amenaces, així com per a denunciar la inacció del govern espanyol” i lamenten no tenir la “sobirania necessària per combatre l’estafa elèctrica”.
Les protestes van arrencar fa més de tres mesos, arran de l’entrada en vigor de les noves tarifes elèctriques, que comporten una penalització en el cost quan el consum coincideixi amb les hores punta del dia. El dia cinc de juny va haver-hi diverses mobilitzacions arreu dels Països Catalans i del conjunt de l’Estat i el mes de juliol, la Xarxa per la sobirania energètica va convocar una concentració a Barcelona per protestar contra la pujada de la tarifa i denunciar les pràctiques de l’oligopoli. Les darreres setmanes, càrrecs electes de la CUP han protestat a les seus d’Endesa de Girona, Lleida i Reus.
