El 22 de desembre de 2022, fa a penes dos mesos, es va votar al Congrés dels Diputats l’Avantprojecte de Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGBTI. Un text extens que regula diferents matèries que havien quedat enrere de l’agenda política durant diverses legislatures. El que coneixem com a llei trans constitueix el Títol II, Mesures per a la igualtat real i efectiva de les persones trans.
L’aprovació d’un text amb caràcter estatal ve a consolidar dues qüestions que durant molts anys s’han treballat i reclamat des dels activismes trans en el context espanyol: l’eliminació de requisits d’avaluació psiquiàtrics i forenses per a accedir al canvi registral de sexe, de nom i a prestacions sanitàries, i el reconeixement davant la llei de la voluntat d’enunciació de gènere de les persones menors d’edat. El fet de poder actuar com a subjectes autònoms de ple dret a l’hora de manejar les tremendes tensions i complexitats que suscita el nostre sentir profund, la nostra expressió de gènere, la relació amb el nostre cos i amb els altres, sense que hagi de prevaler el criteri de la tutela mèdica o psiquiàtrica, suposa un pas històric en la construcció d’un marc de drets transespecífic en l’Estat Espanyol.
El fet de poder actuar com a subjectes autònoms de ple dret a l’hora de manejar les tensions i complexitats que suscita la nostra expressió de gènere suposa un pas històric
No obstant això, les qüestions que ha suscitat el reconeixement de l’anomenada autodeterminació de gènere, tenen de fons un debat molt més profund sobre com ha de configurar-se la relació de les persones que habiten un territori amb l’estructura administrativa d’aquest territori. És a dir, la porta d’accés als drets que per raó fonamental hauria de proveir un Estat a totes i qui està autoritzat a formar part d’aquesta relació i des de quin lloc.
Per exemple, dins d’aquesta mateixa llei, l’article 18 Atenció sanitària integral a persones intersexuals, assenyala que “L’atenció sanitària a les persones intersexuals es realitzarà conforme als principis d’autonomia, codecisió i consentiment informat, no discriminació, assistència integral, qualitat, especialització, proximitat i no segregació, des d’un enfocament despatologitzador”. I contínua “s’assegurarà, en tot cas, el respecte a la seva intimitat i la confidencialitat sobre les seves característiques físiques, evitant exploracions innecessàries o l’exposició de pacient sense un objectiu terapèutic directament relacionat”.
Totes aquestes qüestions, plasmades així per l’esforç de tantes activistes i persones que s’han vist exposades i vulnerades enfront de l’aclaparadora estructura de poder simbòlic i real que representa la institució mèdica, són igualment aplicables a les persones trans, i així ho recull l’article 50 del mateix text. Però també a l’experiència de moltes dones que durant les seves exploracions ginecològiques s’han vist envaïdes, qüestionades o violentades respecte al seu cos i la seva sexualitat.
Les experiències dels qui han desafiat la norma sempre seran una bretxa a través de la qual construir marcs de pensament i de lluites més inclusius i coherents amb la complexitat de l’experiència humana
Encara que quan es parla de lleis sempre se circumscriu un subjecte de dret definit quan parlem de quines problemàtiques específiques travessen unes certes circumstàncies de vida, en aquest cas el col·lectiu LGBTI, en última instància el reconeixement de models socials més garantistes i integrals sempre portarà amb si més drets per a totes. Les experiències dels qui han desafiat la norma per a poder existir sempre seran una bretxa a través de la qual construir marcs de pensament i de lluites més inclusius i coherents amb la complexitat de l’experiència humana.
D’altra banda, i amb doble tall respecte a l’anterior, les lleis no operen de manera aïllada sinó que constitueixen un sistema, tant entre elles com en la seva interacció amb la realitat social, local i global. Aquesta mateixa inèrcia de constituir un subjecte de drets, que al final tingui sentit lògic en el marc d’un Estat i per a aquest, implica inherentment un dins i un fora. Una inclusió, en moltes ocasions forçosa, i una expulsió, en moltes ocasions literal. Tal és el cas de les persones migrants, de les companyes treballadores sexuals o les persones no binàries (que no son reconegudes explícitament en aquesta Llei).
Així, la Llei reconeix en l’article 44 que “Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves respectives competències, hauran d’habilitar procediments a través dels quals les persones estrangeres sense residència legal a Espanya que acreditin la impossibilitat legal o de fet de portar a efecte la rectificació registral relativa al sexe, i en el seu cas al nom, al seu país d’origen, i els apàtrides, sempre que compleixin els requisits de legitimació prevists en aquesta llei, excepte el d’estar en possessió de la nacionalitat espanyola, puguin interessar la rectificació de l’esment del sexe i el canvi del nom en els documents que se’ls expedeixin”.
Encara que formalment quedi recollit la possibilitat d’un canvi registral de nom, de res serveix si una altra norma del mateix rang et condemna a viure en la clandestinitat o en situació de privació de drets bàsics
Això vol dir que en el cas de les persones migrants seran elles les qui hagin de demostrar enfront de l’Administració, que haurà de validar el seu relat, la discriminació que hagin pogut sofrir als seus països d’origen. Sense tenir en compte que en aquest mateix territori, sota l’empara de la llei d’estrangeria, es cometen innombrables atrocitats especialment cap als qui es troben en situació administrativa irregular. Encara que formalment quedi recollit la possibilitat d’un canvi registral de nom, de res serveix si una altra norma del mateix rang et condemna a viure en la clandestinitat o en situació de privació de drets bàsics. De res serveix el reconeixement del teu estatus trans si no existeix un reconeixement previ del teu estatus com a persona. No són dissociables les diferents experiències i violències que travessen un cos.
I crec que és important assenyalar aquesta incoherència, perquè encara que pugui semblar que són dues qüestions diferents que competeixen a ens diferents, en la mateixa llei en l’art. 34.2 indica que “El Govern d’Espanya impulsarà i promourà línies de treball, accions i projectes que defensin el dret a la vida, la igualtat, la llibertat, la intimitat personal i familiar i la no discriminació de les persones LGTBI en aquells països en els quals aquests drets siguin negats o dificultats, legalment o socialment”. Com a Govern, en la mesura en la qual consideres que has d’obligar, directament o indirectament, a un tercer Estat al fet que garanteixi els drets d’altres persones fora de les teves fronteres, has d’obligar al teu propi Estat al fet que garanteixi els drets de les persones migrants dins de les teves pròpies fronteres i que, per tant, elimini la llei d’estrangeria. Si no, estem enfront d’un exercici de colonialisme imperialista i pinkwashing.
El mateix ocorre amb les treballadores sexuals. Sabem que existeix una relació històrica entre allò trans i el treball sexual, i que moltes companyes trans exerceixen o han exercit com treballadores sexuals. En la mesura que es promulguin lleis que tinguin un caràcter punitiu i criminalitzador cap a la seva forma d’existència i resistència, sense cap mena de perspectiva sobre la justícia material, no podrem comptar que realment hi hagi un exercici de reparació cap a les dones trans i per l’eliminació de la transmisogínia.
Encara que la llei pugui portar modificacions substancials que afectin gran part de les persones trans, és fonamental no perdre de vista la necessitat de canviar cap a un model de justícia integral, no parcel·lària ni identitària. La tensió entre la definició d’un subjecte de dret i la capacitat d’expansió d’un subjecte polític en transformació és un dels reptes als quals ens enfrontem, i aquí sabem que la justícia trans no es resoldrà en els tribunals sinó en la nostra capacitat de compromís mutu més enllà del que la llei ens vulgui reconèixer.
