Amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial, que es commemora cada 21 de març, SOS Racisme Catalunya ha presentat el seu nou informe sobre l’estat del racisme a Catalunya relatiu a l’any 2018, que pretén fer una denúncia pública de l’existència de situacions discriminatòries, fer una tasca de sensibilització social i esdevenir una eina per les administracions que ajudi a planificar polítiques públiques per erradicar el racisme i la xenofòbia de la nostra societat.
Malgrat això, aquest darrer propòsit encara queda lluny d’assolir-se, tal com s’ha fet evident amb els recents atacs a centres de menors no acompanyats a Castelldefels i Canet de Mar, o amb l’augment de la difusió de discursos d’odi amb la irrupció a l’escena pública del partit d’extrema-dreta VOX. Tanmateix, segons apunta SOS Racisme, això només és la punta de l’iceberg d’una societat –la catalana– on la xenofòbia continua arrelada en la seva quotidianitat, tot i que el context actual afavoreix ara la seva visibilització.
Queda demostrat amb les dades que fan públiques en el seu desè informe anual, on per sobre de tot destaca l’augment dels casos d’agressions i discriminacions entre particulars, que per primera vegada és la tipologia amb més episodis documentats, un 36% de les 151 situacions de racisme en les quals el SAiD va intervenir el 2018. Dintre d’aquesta categoria s’inclouen els incidents racistes que es produeixen en conflictes al carrer i al veïnat, que suposen un 70% de la totalitat, així com els que tenen lloc en els serveis privats, en espais de drets socials o entre companyes de feina.
Atribueixen aquest augment al context sociopolític i al creixement de posicionaments “filofeixistes” que estan aconseguint quotes de representació i estenent discursos d’odi “que impacten directament en l’espai social”
L’entitat considera que això es deu a diversos factors. En primer lloc, la manca de prevenció i promoció de la cohesió social: “en comptes de treballar les tensions socials, es magnifiquen i s’utilitzen segons interessos polítics i econòmics”, denuncien com a factor cabdal en la degradació de la convivència. També ho atribueixen al context sociopolític i al creixement de posicionaments “filofeixistes” que estan aconseguint quotes de representació pública i estenent discursos d’odi “verbalitzats des de posicions de poder que impacten directament en l’espai social”.
L’increment de casos en aquesta tipologia suposa un canvi de tendència important, ja que en només cinc anys s’ha enfilat en més de 22 punts percentuals. Contràriament, les denúncies a cossos de seguretat pública, que els darrers vuit anys havien estat a la cúspide d’aquestes anàlisis, retrocedeixen fins a la quarta posició, situant-se fins i tot per darrere de les discriminacions en serveis privats (dret d’admissió, prestació de serveis) i de les vulneracions relatives a l’accés als drets socials (salut, educació, habitatge i prestació de serveis).
De les vint situacions de racisme identificades l’any 2018 amb agents policials com a protagonistes, un 41% han estat per abusos, un 17% tracte discriminatori, un 17% per agressions i un 8% en l’àmbit del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona. Les identificacions per perfil ètnic suposen el 17% restant dels casos, però cal tenir en compte que l’informe no inclou els 80 episodis d’aquesta pràctica policial il·legal recollits durant el mateix any i que han estat inclosos en el dossier Pareu de parar-me, elaborat específicament per combatre aquesta vulneració de drets.
El mur de la denúncia
És important apuntar que la disminució respecte a altres anys no es pot atribuir a un canvi de conducta per part de les forces i cossos de seguretat pública. Segons SOS Racisme, les afectades no denuncien ni notifiquen aquestes situacions perquè “no se senten protegides i no creuen que el sistema escolti les seves denúncies i actuï”, i es mostren rotundes en afirmar que “la vulneració del dret és executada pel mateix sistema”, tant en el comportament dels agents com en l’omissió de l’administració a l’hora de desplegar tots els mecanismes de control possibles. A aquestes dificultats se li sumen les denúncies creuades que es produeixen en la majoria de situacions d’aquests tipus, quan la víctima decideix denunciar el funcionari i aquest respon amb la mateixa eina provocant que les afectades acabin centrant esforços en la seva defensa.
La directora de SOS Racisme a Catalunya, Alba Cuevas, ha afirmat en roda de premsa que “les persones no creuen que denunciar serveixi. Has de ser activista per denunciar, si no, no ho fas”
El SAiD de SOS Racisme va atendre 529 persones l’any 2018, 354 de les quals s’adreçaven per primera vegada a l’entitat. D’aquestes noves demandes, un total de 151 han estat gestionades però en només 72 s’ha interposat denuncia als jutjats. Quins factors expliquen la dificultat per obrir la via judicial? Alba Cuevas, directora d’aquesta entitat que ha atès més de 9.800 persones en els seus 30 anys de vida a Catalunya, ha manifestat en la roda de premsa de presentació de l’informe a la seu del Col·legi de Periodistes a Barcelona que “les persones no creuen que denunciar serveixi. Has de ser activista per denunciar, si no, no ho fas”. SOS Racisme apunta que el fet que una persona que ha patit racisme no denunciï és un indicador de la “situació d’indefensió en què es troba i de la manca de protecció i d’eines disponibles, sobretot en l’àmbit institucional”.
El motiu principal pel qual un 52% de les afectades decideixen no denunciar és la seva desmotivació. Un 36% consideren que la via judicial no servirà per res o directament expressen temor a optar per aquest camí, símptomes que mostra una clara manca de confiança en el sistema. Per això exigeixen que les administracions públiques que desenvolupin i apliquin els marcs normatius de protecció a les víctimes del racisme, tal com va recomanar la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància en el seu darrer informe sobre l’Estat espanyol publicat el febrer de 2018.
Per últim, de les 72 denúncies interposades el 2018 s’han de sumar a les 175 encara obertes en exercicis anteriors. De les assumides l’any passat, 34 han anat per la via penal, en ser considerades delicte d’odi, i 38 s’han tramitat com a discriminació per altres vies de resolució com ara l’administrativa. En relació al paper de la justícia i la utilització de la legislació en matèria de delictes d’odi, SOS Racisme considera que s’ha de “posar èmfasi en les violacions de drets humans que suposa tota mena de manifestació discriminatòria”. Elles prometen seguir amatents.
