El 21 de juliol del 2022, la sentència 1084/2022 del Tribunal Suprem (TS) fallava finalment a favor de la construcció d’un nou telecadira a l’estació d’esquí de Baqueira-Beret (la Vall d’Aran). La ubicació, a la zona de la Peülla, obre definitivament la porta a l’ampliació de l’estació d’esquí cap a la comarca del Pallars Sobirà. Entitats com Ipcena s’hi han oposat des de fa anys, també per la via judicial, i havien aconseguit una sentència favorable als seus interessos: la sentència 4898/2020 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, del 25 de novembre de 2020, fallava a favor del recurs presentat dos anys abans per l’entitat ecologista.
Els motius esgrimits eren que la construcció del telecadira era contrària als interessos del parc nacional d’Aigüestores i Estany de Sant Maurici (PNAiESM), d’una banda, i que les obres de construcció contaminarien el naixement del riu Bonaigua, de l’altra. Els demandants denunciaven la pretensió d’ubicar el nou telecadira a la zona perifèrica del PNAiESM, en una zona explícitament prohibida pel Pla Rector del parc, tal com ho recollia també la primera declaració d’impacte ambiental emesa pel Departament de Medi Ambient, en un edicte del 9 de gener de 2002.
En concret, els capítols 3 i 5 del Decret 82/1993, estableix que es “prohibeix, entre d’altres, efectuar accions sobre un medi físic o biològic vinculat a l’aigua que en constitueixi o en puguin constituir una degradació; efectuar qualsevol actuació al riu de la Bonaigua que pugui afectar negativament l’hàbitat de la llúdriga; el trànsit de tota mena de vehicles motoritzats, restringint-lo a les pistes de 3 m d’amplada mínima; fer servir aparells, màquines o instruments que produeixin sorolls estranys a la natura, i fer accions que alterin o espantin els animals”.
Un telecadira que s’arrossega
Joan Vázquez, membre d’Ipcena que ha liderat l’oposició a aquest projecte durant anys, contextualitza aquesta infraestructura com una “obertura” de la comarca: “Als anys noranta els poders fàctics del Pallars Sobirà reclamaven a Jordi Pujol que hi fes inversions perquè és una comarca que està absolutament tancada. El túnel de Salau, a l’extrem nord oriental, era inviable des d’un punt de vista econòmic”. L’obertura cap a la Vall d’Aran permetria accedir a serveis que ara no tenen, com un hospital comarcal. El túnel de la Bonaigua va ser una prioritat per a la Generalitat que mai no s’arribaria a executar. L’estació de Baqueira es va fer gran a la Vall d’Aran i després va fer l’ampliació a Beret, “deixant-ne els pallaresos al marge”.
Al tombant de segle, el govern Pujol va aconseguir el compromís de l’estació d’esquí d’ampliar-se cap a la zona de la Vall d’Àrreu, al Sobirà. Això incloïa la urbanització a zones dels pobles de Sorpe i Boren, ubicats al terme municipal d’Alt Àneu. Ipcena i altres organismes ecologistes internacionals s’hi van oposar fins que la Comissió Europea els va donar la raó, quan va considerar que aquella zona s’havia de declarar zona de Xarxa Natura (XN) perquè així ho havia propostat el mateix govern del Pujol quan s’havia començat a dissenyar aquesta xarxa europea d’espais naturals.
Després de la contrucció de l’actual telecadira de la Peülla es va promoure el pla especial urbanístic que vol incorporar una altra línia que passa justament pel límit del parc nacional i envaeix una part de la seva zona perifèrica
Les diferents propostes d’intercanvi de zones on construir que va fer la Generalitat van desembocar en la zona de la Peülla, situada enmig d’una xarxa de carreteres i de línies d’alta tensió. La declaració d’impacte ambiental sí que permetia que allà es pogués desevolupar una xarxa de pistes d’esquí, però sense afectar la XN i la zona perifèrica del parc nacional. “Estàvem d’acord en sacrificar la Peülla sempre i quan no ultrapassessin els límis ambientals de la Xarxa Natura del 2002”, afirma Vázquez.
Va ser després de la contrucció de l’actual telecadira de la Peülla quan es va promoure el pla especial urbanístic a la zona de la Peülla, el Muntanyó i Rialba. Aquest vol incorporar un telecadira nou que passa justament en el límit del PNAiESM i envaeix una part de la zona perifèrica del parc nacional. També preveu la construcció d’un equipament d’hostaleria, a la base del port, per donar servei a una estimació de 3.000 esquiadors daris durant la temporada de neu. A més, contempla l’abocament d’aigües residuals semitractades a l’incipient riu de la Bonaigua, que a l’hivern no té cabal continu perquè està en estat gèlid.
És contra aquest pla que Ipcena va presentar unes al·legacions i recursos que, tot i arrencar una sentència favorable del TSJC, finalment han estat tombats pel Tribunal Suprem. Les discussions legals entre les parts es van centrar en la consideració de si allò delimitat com a “zona perifèrica” del parc nacional també es considera parc o no. En això, Vázquez és mostra contundent: “Les zones perifèriques també són parc nacional perquè funcionen com a matalassos. L’ordenament del PN no permet desenvolupar-hi activitats contràries a la conservació”.
Camí a Europa
L’any 2015, la directora del PNAiESM va emetre un informe denegatori respecte les obres que comportava aquest projecte. L’aleshores alcaldessa de l’Alt Àneu va enviar una carta al Conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull (CiU), demanant que hi intercedís. La directora del PNAiESM va canviar de criteri i va fer un canvi d’informe. En paral·lel, Baqueira i l’Ajuntament de l’Alt Àneu van presentar un recurs al Tribunal Suprem, que, al juliol del 2022, va revocar la sentència del TSJC que aturava la construcció de les obres. El recurs presentat per Ipcena va ser rebutjat “molt ràpidament”, segons Vázquez.
“El TS no ho va fer de manera motivada i amb arguments jurídics, sinó que va vulnerar-nos el dret a defensa i ens va deixar en situació d’indefensió”, afirma el d’Ipcena. La presentació d’un nou recurs, ara al Tribunal Constitucional (TC), no serà l’última batalla legal: si no els dona la raó, aniran a Europa. “És un tema trascendental, afecta al principal espai natural que té Catalunya, que és l’únic parc nacional”, sentencia Vázquez. Així mateix, posa en valor el turisme ambiental per davant del turisme d’esquí: “Els visitants del PNAiESM són uns 600.000 a l’any, i uns 300.000 a la zona de l’Alt Pirineu, tot això suma molt més que Baqueira. Hem de poder visitar el país sense destrossar-lo, no hem de fer coses que consumeixin el país”, assevera.
La presentació d’un nou recurs al Tribunal Constitucional potser no és l’última batalla legal, ja que Ipcena assegura que si no els donen la raó portaran el litigi a la justícia europea
Matias Griful Ponsati, advocat d’Ipcena, entén que hi ha una escletxa d’esperança. Després de presentar el recurs d’empara l’01/12/2022 davant del TC van rebre l’acusament de rebut onze dies més tard. “En el 95% dels casos el TC envia una resolució dient que el recurs no té contingut constitucional i que no s’admet a tràmit. Per tant, el fet que l’hagin admès significa que com a mínim ha passat un primer cribratge dels lletrats i que pot tenir recorregut”, explica Griful. Malgrat tot, el lletrat posa els peus a terra: d’una banda, el TC duu una demora molt elevada i la resposta pot tardar mesos o anys; de l’altra, la resposta pot ser una interlocutòria d’inadmissió més endavant o una sentència que digui que no hi ha res d’inconstitucional. Fins i tot, en el cas d’una hipotètica victòria judicial, això no evitaria la contaminació de la zona: els promotors podrien arribar a construir i que després la sentència del TC ho fes tirar enrere, però el mal ja estaria fet.
Fonts de l’estació d’esquí de Baqueira-Beret afirmen que el nou telecadira està “dins dels projectes futurs, però encara no té data de construcció”. Els dos darrers van costar al voltant d’uns deu milions d’euros i la seva amortització asseguren que depèn del pla financer. Respecte la intenció o possibilitat d’expandir l’àrea de l’estació, afirmen que “això son decisions estratègiques de l’empresa que es veuran en el futur, però mai ens aturem amb les inversions”. No obstant això, responen “no es vol comentar” després de ser preguntats respecte la previsió de duració del negoci de l’esquí donades les circumstàncies climàtiques.
Una comarca amb ‘accions de pedra’
El biòleg Oriol Bosch va formar part de la plataforma Pallars Viu, on un grup de gent havia decidit d’organitzar-se, en plena avantsala de la crisi immobiliària, “davant de totes les bestieses urbanístiques previstes a tot el Pallars Sobirà que vam conèixer el 2007 gràcies al Pla Director Urbanístic (PDU)”. Aleshores, segons explica, una colla de gent es van reunir per estudiar-ho tot i presentar totes les al·legacions possibles. Un dels fruits d’aquesta feina que van fer és una taula força detallada amb dades de cada municipi i de cada nucli de la comarca, que van elaborar gràcies a l’ajuda de tècnics o funcionaris municipals que es van implicar. “En aquesta taula hi ha, entre altres dades, el nombre d’habitatges de primera i de segona residència existents, el nombre d’habitatges nous planejats, l’estat de tramitació o de desenvolupament d’aquests planejaments, etc.”, detalla Bosch.
En aquells moments, el pla urbanístic de Sorpe inclòs en el pla del municipi d’Alt Àneu ja tramitat i aprovat anteriorment, planejava la construcció de 304 habitatges. Aleshores, Sorpe tenia 24 habitatges de primera residència i 76 de segona, però el pla considerava això un “creixement moderat”. A Esterri d’Àneu, el PDU hi preveia 561 habitatges nous quan al poble ja hi havia 963 habitatges dels quals 282 eren de primera residència i 681 de segona. “Ara mateix continua havent-hi moltíssim habitatges buits, en venda a preus desorbitats, o en lloguer també a preus exagerats, o ni en venda ni en lloguer, simplement sempre tancats”, denuncia Bosch.
“Òbviament, les al·legacions que vam presentar per aturar aquests plans salvatges ens les van rebutjar totes, amb els típics arguments: que eren plans urbanístics ja prèviament aprovats a nivell municipal, que amb els plans ja aprovats el PDU es limitava a recollir-los, i que tirar-los enrera era molt difícil jurídicament i econòmicament inassumible per l’administració perquè hauria de pagar grans indemnitzacions als promotors”, critica el biòleg.
El biòleg Oriol Bosch apunta directament cap a l’estació d’esquí: Baqueira-Beret també té aprovat des del 2009 un altre pla a Isil d’uns 66 habitatges, amb una extensió semblant a la del poble actual
Bosch apunta directament cap a l’estació d’esquí: Baqueira-Beret també té aprovat des del 2009 un altre pla a Isil d’uns 66 habitatges, amb una extensió semblant a la del poble actual. “Baqueira també és el promotor i el propietari dels terrenys. També hi vam presentar al·legacions i un recurs i també ens ho van tombar els serveis territorials de la Generalitat”. El biòleg subratlla que la carretera Borén-Sorpe construïda l’any 2007 amb diners públics hi té molt a veure, ja que escurça molt el trajecte d’Isil a Baqueira-Beret. “Justament la va inaugurar l’aleshores conseller Joaquim Llena, ex-alcalde d’Alt Àneu amb coneguts interessos urbanístics i molt favorable a Baqueira-Beret”, remata.
El de Pallars Viu denuncia que tots els projectes recollits pel PDU van quedar en letàrgia amb l’esclat de la bombolla immobiliària i financera, però que no han quedat morts ni enterrats. Especialment el de Sorpe, projecte urbanístic on creu que hi ha el veritable negoci: “personal d’una immobiliària d’Esterri d’Àneu ens va confirmar que, entre els habitatges suposadament de segona residència (o sempre tancats) que ja hi havia aleshores al municipi, n’hi havia que havien estat comprats per persones físiques o jurídiques amb seu a les Illes Caiman i d’altres paradisos fiscals”.
Així, denuncia l’existència d’habitatge que en realitat no ho és “perquè simplement és un objecte d’inversió, el que alguns anomenen accions de pedra, és a dir, com les accions de la borsa però de pedra, enlloc de paper, i que ocupen una superfície de nucli urbà que és limitada, una dada important a tenir en compte”. El que donaria valor extra a aquestes accions de pedra és la proximitat a Baqueira, i per això Bosch pensa que bona part dels nous habitatges previstos tant a Sorpe com a Isil segurament acabaran convertits en el mateix, “ni tan sols segona residència ni encara molt menys l’habitatge de primera residència necessari al Pallars”.
Les institucions s’hi posen de perfil
Fonts del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural asseguren que “l’impacte paisatgístic del nou telecadira és considerable”, malgrat afirmar que a molt pocs metres “existeixen d’altres infraestructures que ja generen un gran impacte, com línies d’alta tensió, antenes de telefonia mòbil o l’arribada del telecadira de la Peülla”. Pel que fa a noves obres, reiteren que cal procurar que l’impacte sigui mínim, segons indica la normativa del PEU (Pla Especial Urbanístic) i, respecte les aigües residuals, insisteixen en la necessitat d’avaluar-ne l’afectació: “Caldria aportar més documentació tècnica justificativa en la fase de projecte que hauria de ser avaluada detingudament”
Fonts del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural asseguren que “l’impacte paisatgístic del nou telecadira és considerable”
Les mateixes fonts asseguren que una de les línies de treball del parc Nacional és “la gestió preventiva de qualsevol actuació que es fa al parc Nacional, assegurant que no es duen a terme actuacions incompatibles amb el caràcter de l’espai protegit”. Així mateix, asseguren que el darrer anys s’ha incrementat la inversió destinada a la millor de les infraestructures pròpies del PN i que ho fan “no només des d’una vessant de conservació i d’ús públic, sinó també per al sector primari i la població local que viu en aquest territori”. És per això que subratllen que el Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) explicita com a cabdal “poder arribar a l’equilibri entre la conservació i el desenvolupament socioeconòmic d’aquestes comarques”.
Per la seva banda, fonts del Departament de Territori asseguren que no tenen cap paper en el desenvolupament d’aquest pla, motiu pel qual no volen fer declaracions. Els ajuntaments d’Alt Àneu i d’Esterri d’Àneu i Turisme del Pallars Sobirà, que depèn del Consell Comarcal, també s’han negat a fer cap tipus de declaracions.
