Poc abans que Jair Bolsonaro fos escollit president del Brasil el passat octubre, va rebre una carta del vicepresident i ministre de l’Interior italià Matteo Salvini. El leguista volia ser el primer a felicitar-lo per la victòria que tots els sondejos li atribuïen, i li oferia teixir una aliança entre els dos països. Bolsonaro va correspondre el gest amb una promesa. “Et faré un regal: Battisti!”, va dir-li, rient, dirigint-s’hi a través d’un vídeo. Va complir la paraula. El Brasil va firmar l’extradició de l’exactivista comunista dels anys de plom italians Cesare Battisti, que havia aconseguit l’asil polític sota el govern de Lula da Silva. El 13 de gener la Interpol el va detenir a Bolívia, on havia fugit. Tot el que va seguir al seu arrest i l’arribada a Itàlia va ser convertit, per part del govern grillinoleguista, en un obscè circ mediàtic amb aires de revenja ideològica, i va desembocar en una competició entre els dos socis de govern per veure qui n’obtenia més benefici.
Cesare Battisti, exmembre de l’organització armada activa a finals dels anys setanta Proletaris Armats per al Comunisme (PAC), havia fugit d’Itàlia el 1981, després d’escapar-se de la presó de Frosinone, on complia una condemna de dotze anys per “accions subversives contra l’Estat”, que ell no va negar. Es va establir a l’Estat francès, on va trobar el suport de diversos intel·lectuals de la gauche caviar i va iniciar una carrera d’escriptor de novel·la negra amb l’editorial Gallimard. El 2004 va escapar-se al Brasil poc abans que un tribunal francès concedís l’extradició a Itàlia. Paral·lelament, la justícia italiana havia continuat el seu curs. El 1991 la cort suprema d’Itàlia l’havia condemnat a cadena perpètua per quatre homicidis reivindicats pel PAC; de dos policies, un joier i un militant feixista. De la mort dels dos policies el van declarar autor material; dels altres dos, no.
El judici, que es va realitzar sense la presència de Battisti –per tant, sense la possibilitat de defensar-se–, va ser molt controvertit. La prova principal en contra seu era la declaració d’un exmembre del PAC, Pietro Mutti, convertit en col·laborador de la policia. A canvi de dir noms li van oferir la llibertat i una nova identitat. Battisti va donar la seva versió en una llarga carta que va escriure als jutges del Suprem del Brasil. Es declarava innocent dels homicidis, proclamava l’aversió a la sang des de petit i haver estat partidari de la lluita armada només defensiva, mai ofensiva.
El cert és que Battisti no havia tingut mai un rol de pes dins del PAC, ni era cap ideòleg. Però el fet que aconseguís fugir durant tants anys i la protecció de persones influents –els exmandataris François Mitterrand i Lula da Silva i el filòsof Bernard-Henry Lévy, entre d’altres– van engegantir-ne la figura. Així, quan el Brasil de Bolsonaro va ordenar-ne l’extradició i la Bolívia d’Evo Morales no s’hi va oposar, la Itàlia grillinoleguista va rebre la notícia com una victòria històrica.
L’arribada de Battisti va ser un espectacle retransmès en directe televisiu. Salvini, vestit amb la seva inseparable jaqueta de la policia, i Alfonso Bonafede, el ministre de Justícia grillini, van anar a treure pit a l’aeroport militar. Des d’allà, Salvini va dir que “el terrorista comunista es podrirà a la presó”, i Bonafede, que rebrà el tracte més sever possible: aïllament durant sis mesos i cadena perpètua a la presó d’Oristano (Sardenya).
Tant el Moviment 5 Estrelles com la Lliga han utilitzat les institucions per fer propaganda, fins a arribar a l’exhibició deshumanitzada d’un presoner
En l’afany de competir amb Salvini, Bonafede va publicar un videomuntatge a Facebook titulat “La història d’una jornada que no oblidarem mai!”. Arrenca amb imatges antigues de Battisti brindant. A continuació, el ministre grillini arriba triomfal a l’aeroport, saluda la policia i observa com aterra el detingut. A Battisti se’l mostra emmanillat, capcot, mentre se l’identifica, mentre el transporten cap a la presó… Tot plegat acompanyat d’una banda sonora de música èpica. El vídeo, de gairebé quatre minuts, no respecta el dret a la intimitat del detingut i en vulnera la dignitat. Convertit en objecte, espectacularitzat, humiliat amb fins propagandístics mentre és sota custòdia de l’Estat. I el més greu: qui ho va fer és ministre de Justícia.
Tant el Moviment 5 Estrelles com la Lliga han utilitzat les institucions per fer propaganda, fins a arribar a l’exhibició deshumanitzada d’un presoner. I és que la gestió del cas Battisti exemplifica a la perfecció la manera de fer política dels dos partits, i ajuda a entendre per què governen junts i què ens espera en matèria de llibertats i drets humans a Itàlia.
