Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L'extrema dreta valenciana, sota la lupa de les ciències socials

El col·lectiu La Comarca Científica, especialitzat en l’anàlisi social, projecta el pròxim 29 de gener, al saló d’actes de la facultat de Ciències Socials de la Universitat de València, el documental ‘Viatge a l’extrema dreta’, on es radiografia l’extrema dreta valenciana des de la perspectiva de les ciències socials, oferint així una visió en profunditat sobre les causes i conseqüències de l’auge de la ultradreta, i una anàlisi del seu discurs i evolució

 

Ester Fayos | @Ester_Fayos

El passat mes de desembre, la societat es mostrava sorpresa davant la irrupció de Vox al Parlament andalús. Un partit amb menys de cinc anys de trajectòria i amb un programa electoral antifeminista, islamòfob i neofranquista ha aconseguit obtenir dotze diputats. Al País Valencià, després que l’extrema dreta sembrara el terror durant la Diada del 2017, hi ha hagut una nova onada d’atacs anticatalanistes i feixistes. Tot i això, la resposta antifeixista és cada vegada més forta, prova d’açò va ser la unió de tot el moviment antifeixista autònom i de base del territori valencià per organitzar la manifestació del 9 d’Octubre de 2018.

“Estem vivint un canvi de paradigma. La Transició no va ser una transició o va ser una transició inacabada. Mai es van depurar les responsabilitats i eixa realitat està tenint un impacte en el marc polític actual”, reflexiona Idoia Arreaza, politòloga valenciana especialitzada en l’anàlisi de dades per a l’estudi de campanyes electorals. Amb les mobilitzacions del 15-M o de la Primavera Valenciana en l’any 2012, i després de les eleccions de 2015, es va trencar el bipartidisme i l’ordre que ha caracteritzat el sistema polític de l’Estat espanyol. A les Corts Valencianes i als ajuntaments de molts municipis del País Valencià, van irrompre forces com Compromís o Podem que, després de més de 20 anys de govern del Partit Popular, “mai haguérem pensat que podrien estar governant”, recorda Arreaza. Tanmateix, considera que en l’actualitat està arribant el moment de les persones que “no van participar aquell 2015”. “Açò es veu clarament a Andalusia, on no es va produir cap canvi, on s’ha perpetuat el PSOE des de la Transició, i ara, ha començat un canvi cap al neofeixisme”.

Per a ella, aquest és un dels factors claus per entendre la irrupció de Vox, al qual li suma les reticències d’una part de la societat al progrés i als canvis socials que hi han hagut durant els últims anys. Aquesta força vol derogar la llei de violència de gènere, així com acabar amb els organismes feministes subvencionats o crear un Ministeri de Família, que promulgue una llei per protegir “la família natural”. D’aquesta manera, “està donant una resposta feixista i errònia a la revolució feminista, al canvi social, que s’ha donat al segle XXI”, matisa Arreaza.

Es tracta del primer documental que realitzarà una anàlisi de l’extrema dreta valenciana des del punt de vista de les ciències socials, per tant, “es donarà una visió molt profunda sobre les causes i conseqüències de l’auge de l’extrema dreta que estem vivint”

Una resposta “feixista” que està calant en una part de la societat que abans no s’atrevia a dir públicament allò que pensava sobre el moviment feminista, per exemple, però que ara es troba emparada sota el paraigua de Vox. Encara que des de l’inici de la Transició, el País Valencià ha patit la violència de l’extrema dreta, semblava que aquests grupuscles s’havien debilitat, però els canvis socials i polítics que s’han produït al territori valencià haurien fet ressorgir la ultradreta valenciana. Aquesta és una de les conclusions a la qual arriben les veus que participen en el documental Viatge a l’extrema dreta, produït pel col·lectiu La Comarca Científica, i que es projectarà per primera vegada el pròxim dimarts, 29 de gener, a les 18.30 h, a la facultat de Ciències Socials de la Universitat de València.

Es tracta del primer documental que realitzarà una anàlisi de l’extrema dreta valenciana des del punt de vista de les ciències socials, per tant, “es donarà una visió molt profunda sobre les causes i conseqüències de l’auge de l’extrema dreta que estem vivint”, explica Alexis Lara, sociòleg i director del documental. En aquest hi han participat veus com la de Rosa Roig, politòloga de la Marina Baixa; l’historiador Juan Carlos Colomer, qui farà un recorregut per l’últim període del franquisme al territori valencià, el compararà amb l’extrema dreta valenciana actual i analitzarà les similituds dels discursos de la ultradreta en aquests dos moments; o el doctor en comunicació Fran Garcia, que explicarà en quines comarques valencianes Vox té més presència a les xarxes socials i analitzarà algunes de les paraules més utilitzades pel discurs de la formació de Santiago Abascal.


El discurs xenòfob a l’alça

“El discurs de Vox està impregnat de nacionalisme espanyol. Busca generar odi i confrontació entre la idea d’una societat multicultural i una altra molt més individualista i poc democràtica a l’hora d’acceptar la diversitat en tots els sentits”, subratlla Lara. Un discurs que coincideix amb el de Marine Le Pen, del Front Nacional, qui s’inspira al mateix temps en el vicepresident i ministre d’Interior italià Matteo Salvini. Al discurs xenòfob i d’odi se suma el recurs de les fake news, molt emprat pel president dels Estats Units Donald Trump. De fet, l’assessor de Trump a les eleccions de 2016, Steve Bannon, també assessora Vox per definir la seua estratègia política. Així, el documental també analitza com Vox adapta el seu discurs a la societat. “A Andalusia l’extrema dreta té un discurs que canvia al País Valencià”. Hi ha unes idees bàsiques, com l’antifeminisme o la islamofòbia, “però hi ha unes altres que s’adapten”, afirma Arreaza.

Tant Lara com Arreza, qui també ha participat en la gravació del documental, coincideixen que al País Valencià Vox es troba en una situació de creixement, tot i que, segons Lara, “tenen una disputa per la direcció i no tenen una estructura tan definida” com a Andalusia. El fundador de Coalició Valenciana i expresident del Grup d’Acció Valencianista (GAV), Juan García Santandreu, afiliat a Vox des del passat estiu, es troba immers en una lluita pel lideratge del partit al territori valencià, on pretén ser cap de llista en les pròximes eleccions, disputant-se la direcció amb l’actual president, José María Llanos. Fins i tot, la direcció del partit a València l’ha denunciat al comité nacional de garanties de la formació per haver iniciat una campanya, amb l’objectiu de convertir-se en el cap de llista a l’Ajuntament.

El fundador de Coalició Valenciana i expresident del Grup d’Acció Valencianista (GAV), Juan García Santandreu, afiliat a Vox des del passat estiu, es troba immers en una lluita pel lideratge del partit al territori valencià, on pretén ser cap de llista en les pròximes eleccions

Una baralla que fa recordar la que existeix des de fa anys entre José Luis Roberto, el Cojo, fundador de la formació d’extrema dreta España 2000, i Santandreu. Durant anys el partit de Roberto ha concentrat gran part del vot ultradretà al País Valencià, però l’augment del protagonisme de Vox a l’Estat amenaça de llevar-li l’hegemonia.Tot i això, Lara adverteix que Vox també podria irrompre a les Corts Valencianes, ja que “l’anticatalanisme ha tingut molt de poder”. Tanmateix, considera que, ara mateix, Compromís i Podem “estan funcionant, en certa mesura, de tap, amb un discurs en defensa de la pluralitat i la cultura valenciana”. En la mateixa línia, Arreza incideix en què, si s’estudia el perfil de la votant valenciana del PP, “la fugida d’aquest vot cap a Vox no serà tan factible, perquè el votant del PP és regionalista i no casa en certes idees que defensa Vox”.

Alguns d’aquests aspectes es tractaran al documental Viatge a l’extrema dreta, amb què La Comarca Científica pretén oferir una anàlisi des de diferents perspectives, a través de la veu de diversos professionals. El col·lectiu, que va nàixer en abril de 2017, es defineix com un “refugi per a l’anàlisi social”. Ara mateix, es fonamenta, principalment, en quatre projectes: la gravació d’entrevistes audiovisuals a expertes sobre assumptes socials que afecten les comarques valencianes, el CIS valencià, en què Arreaza analitza les dades de diferents estudis o baròmetres aplicant tècniques estadístiques en l’àmbit del País Valencià, que el contrasta amb el de l’Estat espanyol; un projecte d’anàlisi on es recullen experiències de científiques socials; i per últim, La comarca política, en què entenen la comunicació política com una eina aglutinadora de moltes eines socials, com l’antropologia, la història o la geografia.