Després de mesos de protestes populars en contra de la gentrificació, de la construcció del campus de Google i de l’increment del preu de l’habitatge a la capital alemanya, l’associació Expropiar a Deutsche Wohnen i Companyia ha impulsat una iniciativa de llei. Si l’associació aconsegueix més de 20.000 signatures, aquesta tirarà endavant. Després d’aquest primer pas hi ha un segon, que consisteix a aconseguir 180.000 signatures, el suport d’un 7% de l’electorat berlinès. Si se supera aquesta xifra, hi haurà referèndum.
Els carrers de la ciutat s’han omplert d’adhesius com el que apareix a la fotografia de capçalera d’aquest article: “Lluitant l’especulació”, de la campanya Expropiar Deutsche Wohnen i Companyia, mentre el nerviosisme s’estén entre les elits. Les immobiliàries, la Cambra de Comerç i Indústria i grans propietaris ataquen la proposta i asseguren que és inconstitucional.
Die Linke, els Verds i alguns sectors del socialdemòcrata SPD –l’anomenada coalició vermell-vermell-verda que governa la ciutat-Estat de Berlín– han mostrat el seu suport a aquesta consulta. L’alcalde-governador de Berlín, Michael Müller (SPD), ha afirmat que “a més de nova construcció, també volem veure com podem donar una bona oferta d’habitatge, on la municipalització juga un paper important”.
Segons els càlculs realitzats, els habitatges expropiats podrien arribar als 200.000. Aquestes cases es convertirien en habitatges protegits i serien posats al mercat en règim de lloguer social a uns preus assequibles. El 85% dels ciutadans de Berlín viu de lloguer i l’any 2018 es va convertir en la ciutat del món on més havia augmentat el preu de l’habitatge.
La capital alemanya ha experimentat un augment continu en els preus del mercat de lloguer, amb increments mitjans del 8.8% entre 2016 i 2017. Els motius responen a l’escassetat d’habitatge, però també a una dècada de tipus d’interès baixos, inversió estrangera i un flux net anual de 50.000 nous residents que han acompanyat el procés de gentrificació i turistificació.
Una dècada de tipus d’interès baixos, inversió estrangera i un flux net anual de 50.000 nous residents han acompanyat el procés de gentrificació i turistificació
Segons afirma el portaveu de l’associació Expropiar a Deutsche Wohnen i Companyia, Rouzbeh Taheri, la proposta de llei no només posarà el focus a l’empresa Deutsche Wohnen. També té com a objectiu altres immobiliàries com Vonovia, la luxemburguesa ADO o la sueca Akelius.
Una enquesta acabada de publicar en el diari Berliner Zeitung afirmava que un 44% de les berlineses estan a favor de l’expropiació. Un 39% estava en contra, mentre que les abstencions rondaven el 17%. Els grans mitjans alemanys i els partits conservadors han posat en dubte la legalitat d’aquest referèndum i la constitucionalitat de l’expropiació forçada d’habitatges.
Però, segons indica Taheri, hi ha un precedent legal establert per l’expropiació de terres a Hamburg després d’una inundació en 1962, quan el Tribunal Constitucional Federal va dictaminar que el bé comú a vegades requeria que interferís amb els drets de propietat.
A la tardor de 2018, més de 680 inquilines de l’avinguda de Karl Marx van descobrir que els seus habitatges anaven a ser venuts a la immobiliària més gran de Berlín, Deutsche Wohnen, que posseeix més de 110.000 immobles a la ciutat i el capital del qual està participat al voltant del 10% per fons voltor com BlackRock. Les inquilines, després de llargues protestes i mobilitzacions, van forçar a les autoritats a intervenir.
Per la seva part, el batlle Müller va afirmar que, després de llargues negociacions, el govern va decidir iniciar un procediment per a comprar una part dels habitatges, els protegits pel seu patrimoni arquitectònic, i no permetre que un fons voltor els acapari.
Pocs mesos abans de la victòria de les inquilines de l’avinguda Karl-Marx, la majoria del veïnat del barri de Kreuzberg va aconseguir que és cancel·les la construcció d’un “Google Campus”, l’objectiu del qual era ser un espai facilitador per a la creació de start-ups al centre del conegut barri multicultural, obrer i alternatiu.
