El 26 d’octubre de 2014, Dilma Rousseff guanyava les eleccions presidencials del Brasil amb un 51,64% dels vots a la segona volta. Era el seu segon mandat i el quart consecutiu del Partit dels Treballadors (PT) després de dos governs de Luiz Inácio Lula da Silva. La victòria era ben ajustada i, per tant, el PT deixava de gaudir d’una governabilitat còmoda al Congrés. A l’equador d’aquest mandat, la incomoditat es va convertir en judici polític. Acusada de delictes de responsabilitat fiscal, la primera presidenta dona del Brasil va ser destituïda el 12 de maig de 2016 després d’un procés d’impeachment titllat per un ampli sector de la societat com un cop d’estat orquestrat des dels poders judicial i mediàtic.
Cop i presó per al PT
“L’impeachment a la presidenta Dilma és fruit d’una construcció de l’elit brasilera, les forces del retrocés representades a través del poder judicial, legislatiu i a través dels mitjans de la gran premsa que no es van conformar amb la derrota electoral de 2014: van desconsiderar les normes del joc electoral”, assegura Débora Nunes, lideressa nacional del Moviment de Treballadors Rurals Sense Terra (MST). Aquest procés va dur el vicepresident Michel Temer, tecnòcrata conservador del Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB), coalició electoral del PT, a liderar el país tropical fins a les següents eleccions. Una reforma laboral aniquiladora de drets de les treballadores i el congelament durant vint anys del pressupost en salut i educació eren les primeres mesures antisocials explícites. Segons Nunes, “el colpista Temer inicia un procés accelerat de desconstrucció d’una sèrie de polítiques i victòries que la classe treballadora havia conquistat, no només durant el període del PT sinó des del procés de redemocratització brasilera iniciat el 1988”.
Sis mesos abans de les eleccions, l’expresident i candidat Lula da Silva entrava a presó
Sis mesos abans de les eleccions d’octubre de 2018, el candidat que liderava les intencions de vot i les esperances de ben bé la meitat del país, l’expresident Lula da Silva, entrava a presó. L’operació Lavajato contra les trames de corrupció de les empreses Petrobras i Odebrecht que ha esquitxat líders polítics de tota l’Amèrica Llatina ja apuntava cap al líder brasiler pel cas d’un triplex no declarat. Amb Lula a la presó per corrupció passiva i rentatge de capital, on ja duu més de 300 dies, els blocs conservadors tenien el camí força més planer cap a la victòria electoral. Tot i així, a aquelles altures poques podien imaginar que el congressista que en el moment de votar a favor de la destitució de Dilma Rousseff va exclamar “per la memòria del coronel Brilhante Ustra –militar de la dictadura brasilera (1964-1985) que va torturar Rousseff– i per Déu per sobre de tot” seria aviat el nou president del Brasil.
Instauració del discurs d’odi
L’ambient preelectoral va estar marcat per la violència extrema i la manipulació mediàtica. Pel PT, a falta de Lula, es presentà Fernando Haddad, exalcalde de São Paulo i professor, un rostre simpàtic i pedagògic que contrastava amb les expressions grolleres i l’agressivitat del que a poc a poc i per sorpresa i incredulitat de moltes es va anar consolidant com a favorit: Jair Bolsonaro, congressista del Partit Social Liberal (PSL) i exparacaigudista de l’exèrcit, partidari de facilitar l’armament de la població i de l’expansió de les grans hisendes agrícoles en territoris tradicionals d’indígenes, quilomboles –afrobrasileres– i camperoles. Entre polèmiques per les anomenades fake news, el candidat ultradretà va rebre una punyalada a l’estómac enmig d’un acte electoral que gairebé li pren la vida. L’endemà, les intencions de vot per l’agredit pujaven.
El 28 d’octubre de 2018 Jair Bolsonaro obtenia un 55,7% dels vots a la segona volta. L’1 de gener de 2019, amb algunes mans dretes alçades al més pur estil hitlerià, Jair i Michele Bolsonaro desfilaven fins al Palau de Planalto, on ràpidament començarien a aplicar la seva promesa “mà dura”. El seu primer decret fixava el salari mínim en 998 reals –235 euros–, per sota del previst. De seguida va procedir a despetitzar –expressió que fa referència al PT– la gestió de govern acomiadant més de 300 servidores públiques. Va anunciar l’extinció del Consell de Desenvolupament Econòmic i Social, el de Seguretat Alimentària i la Secretaria de Diversitat i Inclusió. Quan es va definir l’estructura del Ministeri d’Educació, es va prioritzar promoure les escoles “civicomilitars”. L’1 de novembre anunciava que traslladaria l’ambaixada brasilera d’Israel a Jerusalem. Uns dies després, anunciava també la fi del Ministeri de Treball com a tal. Des de la perspectiva d’Ivo Coser, doctor en Ciència Política de la Universitat Federal de Rio de Janeiro (UFRJ), “el sistema polític brasiler, amb la seva estabilitat i predictibilitat, amb els plans econòmics implementats i les polítiques socials adoptades, ha sigut i està sent ara mateix abatut”.
Atac a moviments socials
Mirant al camp brasiler, on viu un 26% de la població segons l’Institut Brasiler de Geografia i Estadística, el govern Temer ja havia eliminat polítiques que possibilitaven la resistència i pervivència a les zones rurals. Ara, el de Bolsonaro està afavorint de manera directa mesures per reconcentrar la propietat de la terra i ja ha legalitzat productes agroquímics que havien sigut retirats del mercat prèviament per la seva insalubritat. A l’extinció del Ministeri de Desenvolupament Agrari que cuidava l’agricultura familiar, s’hi suma “el desmantellament de l’Institut Nacional de Colonització i Reforma Agrària (INCRA) a nivell pressupostari”, explica Nunes.
Luiz Antonio Nabhan, terratinent i president la Unió Democràtica Ruralista –col·lectiu conegut per l’organització de milícies armades contra les ocupacions de les camperoles sense terra–, ha sigut nomenat secretari especial d’Assumptes Fundiaris del Ministeri d’Agricultura. Nabhan ja ha categoritzat l’MST com a “organització criminal” i defensa la necessitat de posar fi a les escoles rurals del moviment, on estudien prop de 200.000 criatures, classificades per ell com a “petites fàbriques de dictadors”. Passa a estar a les seves mans la distribució d’assentaments dels col·lectius de lluita per la terra i la demarcació de terres indígenes. Segons la portaveu de l’MST, “es tracta de reafirmar que a les sense terra se’ns ha de rebre a bala [expressió utilitzada per Bolsonaro]”.
I a bala són tractats també els pobles originaris. Des de la victòria del Trump tropical s’han reportat diversos casos d’atacs armats per part de terratinents contra aldees indígenes. Clever Buzatto, membre del Consell Indigenista Missioner (CIMI), cofundat per Pere Casaldàliga, assegura que “els efectes d’aquestes polítiques són devastadors”. Segons l’activista, el discurs d’odi del president i els seus ministres “està alimentant pràctiques il·legals i criminals d’invasió, venda i desforestació de regions dins de terres indígenes ja demarcades i reconegudes, especialment a la regió amazònica. Pobles com el karipuna o l’uru-eu-wau-wau han sigut víctimes d’invasions i hi ha informació sobre la presència en aquelles regions de pobles aïllats, grups d’indígenes no contactats. Si no hi ha acció dels òrgans de control de l’Estat, el risc de genocidi contra aquests grups és bastant alt”.
L’homofòbia i el racisme han crescut des de l’assassinat de la regidora Marielle Franco
Segons el politòleg de la UFRJ, hi ha una clara “pujada del caldo de violència, legal i il·legal contra sectors LGTBI, moviments socials en general i totes les perspectives són d’augment de la violència i de la inseguretat de la ciutadania”. L’homofòbia i el racisme han crescut des de fa mesos: el 14 de març de 2018 era assassinada a trets a Rio Janeiro la regidora feminista afrobrasilera Marielle Franco; aquest 24 de gener el diputat federal obertament homosexual Jean Wyllys anunciava que sortia del país per serioses amenaces de mort, aterrat “pel lligam entre el clan Bolsonaro i les milícies” que presumptament van assassinar Franco.
El dèficit d’habitatge a les grans metròpolis i l’atur registren índexs altíssims en un dels deu països més desiguals del món segons dades d’OXFAM, i “el govern no se’n preocuparà pas, com tampoc no es preocupa del problema de la joventut negra pobra que està sent exterminada a la perifèria: el Brasil mata més de 60.000 persones a l’any, més que països que viuen en guerra”, s’exclama Débora Nunes. En dos mesos d’administració, “el govern Bolsonaro es reafirma com un govern autoritari que nosaltres hem denominat de neofeixista i ultraliberal”, assegura la lideressa de l’MST, qui també afirma que “el que està passant al Brasil forma part d’un procés molt més ampli que extrapola el nostre país i que rau en interessos del capital financer internacional”. “El moviment indígena demostra disposició per continuar el procés de mobilització i enfrontament a aquestes polítiques etnocides i genocides”, afirma Clever Buzzato. “Seguirem marxant i ocupant”, assegura Nunes.
L’article forma part del suplement sobre la Mostra de Cinema Llatinomericà de CineBaix, publicat amb el número 472 de la ‘Directa’
