Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Rok Brossa, civil de la Comuna Internacionalista de Rojava

"Hem viatjat a Rojava per viure en una societat sense Estat i entendre com funciona el procés d'organització comunal"

Rok Brossa, membre de la Comuna Internacionalista de Rojava, es troba fent una gira al País Valencià per contar les experiències viscudes / Lucas Guerra

Rok Brossa, civil de la Comuna Internacionalista de Rojava, participa en diversos col·lectius en suport de la població de Rojava des de fa 7 anys. La Comuna Internacionalista de Rojava naix amb la finalitat d’agrupar als grups internacionalistes que actuen en el camp civil a Rojava, per tal d’aconseguir una millor coordinació de la seua activitat. Brossa va estar a Afrin durant la invasió de l’Estat turc, i a Raqqa, després de l’alliberament de l’antiga capital de l’ISIS. Ara, es troba fent una gira pel País Valencià, amb l’objectiu de contar les experiències viscudes i explicar en què consisteix la Comuna Internacionalista de Rojava.


Com coneixes la lluita del poble kurd?

Vaig començar a interessar-me per temes internacionals a la Comissió Internacional del Moviment 15-M. Vèiem lluites de tot el món d’aquell moment, com les primaveres àrabs, Occupy Wallstreet, la lluita del park Gezi a Turquia, Ucraïna,… Quan va començar la resistència de Kobane, ens va cridar molt l’atenció i vam començar a seguir-ho de més a prop. En aquella època, jo venia de participar en estructures anarquistes i vaig veure que el model de societat sense Estat que es construïa a Rojava podia ser un exemple i un referent que inspirés a projectes que a Europa a vegades són molt difícils de consolidar.


Quan decideixes viatjar a Rojava?

Com hi ha poca població kurda a l’Estat espanyol, va ser difícil arribar-hi, perquè no hi havia forma de connectar amb el moviment. Abans de Rojava, des del col·lectiu Rojava Azadi, vam organitzar alguns viatges a Bakur (Kurdistan Nord), on vam entrar en contacte amb les estructures del moviment d’alliberament de Kurdistan de manera més directa. A l’estiu de 2017, arribe per primera vegada a Rojava, on la guerra contra l’ISIS ha avançat i està començant l’operació de Raqqa. És un moment en què el poble kurd està desenvolupant aquesta lluita contra l’ISIS, amb el suport de la coalició internacional i altres forces. És important remarcar que no només és el poble kurd, sinó un gran nombre de comunitats que veuen com el feixisme teocràtic de l’ISIS posa en risc la seua vida i la seua terra. Per tant, diferents grups àrabs o assiris s’uneixen a les Forces Democràtiques de Síria per a fer front a l’Estat islàmic.


Quan i per què formeu la Comuna Internacionalista de Rojava?

“Som uns quants els que viatgem en el marc civil per a conèixer la població que està desenvolupant aquest projecte, viure en una societat sense Estat i entendre com funciona el procés d’organització comunal basat en l’imaginari del confederalisme democràtic”

Sobretot a partir del 2014. Amb la lluita contra l’ISIS, veiem com molta gent viatja per a unir-se a les files militars i a brigades internacionals. Però, som uns quants els que viatgem en el marc civil per a conèixer la població que està desenvolupant aquest projecte, viure en una societat sense Estat i entendre com funciona el procés d’organització comunal basat en l’imaginari del confederalisme democràtic. Volíem viure aquest procés i aprendre, per poder agafar experiència i imaginar com replicar aquests processos d’autonomia també als nostres espais. Vam veure la necessitat d’organitzar-nos en estructures més clares com a internacionals, ja que teníem problemes i necessitats comunes, com l’idioma, o entendre el funcionament de la societat i les formes d’organització del moviment. Amb l’ajuda d’altres internacionals, que portaven més temps, s’inicia un procés de debat de com facilitar a altres internacionals integrar-se en aquest procés revolucionari. Comencem a plantejar la creació de la Comuna Internacionalista de Rojava, que és el marc organitzatiu en què els internacionalistes que treballem en el camp civil comencem a coordinar-nos per a millorar la nostra organització i facilitar el camí a altres.


Com són els primers dies?

Al principi, vam fer un procés de debat i reflexió sobre com podem organitzar-nos i ser part del procés de Rojava. No volíem crear una estructura independent del procés d’allà, sinó que volíem integrar-nos dins les estructures de Rojava i, per tant, comencem a treballar amb el Moviment de Joventut, que té una responsabilitat directa a l’hora de coordinar a la gent internacional que arriba. El Moviment de Joventut ens facilita un edifici en Qamishlo per poder fer aquests debats i tindre una interlocució directa. Després d’aquests debats, vam veure la necessitat de construir una acadèmia internacionalista a Rojava i comencem a buscar un espai adequat. El vam trobar a Derik, que és on està ara l’acadèmia, i comencem la construcció dels edificis. L’acadèmia ara dona una formació als internacionals perquè entenguen millor la societat. La formació és sobre confederalisme democràtic, la lluita de les dones, història de la societat i Orient Mitjà, moviment de dones kurdes, internacionalisme,…


Quins són els principals eixos de treball de la Comuna?

“Per altra banda, també vam reflexionar molt sobre l’ecologia, ja que vèiem que, junt amb els principis d’alliberament de la dona i la societat sense Estat, l’ecologia social és un dels tres principis bàsics del confederalisme democràtic”

Principalment, facilitar l’accés als internacionals. Al principi, vam pensar a compartir el coneixement d’altres lluites del món perquè la població kurda també aprenga d’elles. Però, ràpidament, te n’adones que tenim molt, molt més a aprendre que aportar. I aquest és un moviment molt format políticament. Hem d’entendre l’herència de més 40 anys de moviment revolucionari. La majoria de persones que estan allà tenen una enorme formació política i no només de l’Orient Mitjà, sinó de processos revolucionaris de tot el món. Sistemàticament, estudien processos de tot el món per a aprendre què va funcionar millor i on es van cometre errors per evitar-los. Per altra banda, també vam reflexionar molt sobre l’ecologia, ja que vèiem que, junt amb els principis d’alliberament de la dona i la societat sense Estat, l’ecologia social és un dels tres principis bàsics del confederalisme democràtic. Ens vam reunir amb el Comitè d’Ecologia de Cizire per conèixer el projecte que s’estava desenvolupament allà i vam decidir crear una cooperativa d’arbres en el marc de la campanya Make Rojava Green Again per ajudar en la reforestació, ja que la situació és molt delicada.

Rok Brossa, jove de la Comuna Internacionalista de Rojava |Lucas Guerra

 

En què consisteix la campanya?

Ens hem estat inspirant molt en el marc de l’ecologia social i hem fet grups de lectura i debat sobre què significa desenvolupar ecologia social en un context de guerra. Hem escrit un llibre, amb el mateix nom de la campanya, per explicar una mica el que estem plantejant en aquesta campanya. A les reunions amb el Comitè d’Ecologia de Cizire vam conèixer els estudis que han fet sobre l’aigua i la situació del sòl i vam iniciar, d’una forma bastant experimental, ja que no teníem coneixement sobre agricultura, el projecte amb la col·laboració dels agricultors locals. Tanmateix, a finals de 2017, ens vam trobar amb la invasió d’Afrin i ens va obligar a replantejar com desenvolupar la nostra feina, ja que amb aquesta invasió de l’Estat turc s’iniciava una nova etapa de la guerra.


Com va afectar la invasió d’Afrin?

Nosaltres estàvem lluny d’Afrin, però era difícil seguir centrats en la campanya d’ecologia quan estaven bombardejant als nostres companys que estaven desenvolupant diferents projectes revolucionaris a Afrin. Vam decidir llançar la campanya, però minimitzant els esforços i centrant-nos a donar suport a Afrin. Quan aquest territori està sent atacat, és important defensar la terra, perquè si no defensem la terra, no hi haurà lloc per a fer la revolució. Es van organitzar combois civils a Afrin. Jo vaig viatjar com a periodista per documentar la resistència i vam publicar vídeos diaris. Buscàvem documentar el dia a dia que vivia la població civil a Afrin, així com dels refugiats i combatents.


Com valores la situació actual?

“Vam decidir llançar la campanya, però minimitzant els esforços i centrant-nos a donar suport a Afrin. Quan aquest territori està sent atacat, és important defensar la terra, perquè si no defensem la terra, no hi haurà lloc per a fer la revolució”

L’ocupació d’Afrin va ser un colp molt fort. Quan vam veure l’ocupació militar de Turquia, país membre de l’OTAN, vam haver de replantejar la situació en la qual estàvem, ja que fer front a l’ISIS és una realitat diferent a fer font a un exèrcit d’un país membre de l’OTAN. Vam veure com la tecnologia militar de l’OTAN canviava completament la forma en què s’havia viscut la guerra. És una guerra que no pots fer front si no tens armes antiaèries. I ací, també te n’adones que el sistema capitalista i el model d’estat-nació s’ha convertit en hegemònic i qualsevol projecte que vulga desafiar-lo es trobarà enfront de la coalició militar de les estructures d’Estat. Fer front a un exèrcit de l’OTAN no és possible si no tens el suport d’altres potències que tinguen la tecnologia que siga capaç d’aturar els avions. Hem vist com la invasió de Turquia ha forçat la negociació amb Assad de forma més directa. En la guerra contra l’ISIS, la coalició internacional, liderada pels Estats Units, va donar suport, però al final, els Estats Units, com la potència hegemònica imperialista que és, i líder de l’OTAN, sempre recolzarà als aliats de l’OTAN. Per tant, el govern d’Assad, que disposa d’armament antiaeri, donat per Rússia, es converteix en l’única possibilitat de fer front a aquesta invasió, que podria fàcilment acabar amb l’existència de Rojava.


En quina situació es troben les negociacions?

Les negociacions són molt difícils. Els equips de negociació comenten la dificultat de fer entendre la necessitat d’autonomia i la negativa d’Assad per acceptar una Síria federal i més democràtica. Però, la Federació del Nord i Est de Síria tenen molt clar el projecte polític que estan construint i tenen clar que no faran concessions d’importància en relació al projecte polític. Aquestes negociacions , d’alguna manera, són la forma de guanyar temps i poder permetre que l’organització social es reforce. Tenen molt clar que allò important és tindre una organització de la societat i que, com més temps passe, més organitzada podrà estar i més autonomia podrà consolidar. Podem veure com l’estructura de comunes té la capacitat d’organitzar-se i de gestionar. Cada dia que la revolució segueix funcionant i teixint comunitat a Rojava, és un dia més que permet construir l’autonomia.


Quin és el projecte que tenen per a Síria, més enllà del Nord i l’Est?

A Rojava, hem pogut veure construir l’autonomia democràtica de forma federada i amplia. Aquest primer pas d’autonomia democràtica planteja les bases per a poder construir un procés de confederació democràtica, on aquests territoris es van federant per donar resposta i trobar solucions a les necessitats de les poblacions. El que volen és que, a les zones alliberades, aquest procés vaja acompanyat d’un procés de democratització de l’Estat en què viuen. Per tant, promouen una República Democràtica, transformant les institucions i respectant les autonomies democràtiques construïdes en el procés revolucionari. A Síria, està el Consell Democràtic de Síria, que és la coalició dels consells civils de les ciutats i províncies de l’administració autònoma, mitjançant la qual busquen construir un projecte capaç de democratitzar Síria i aconseguir transformacions que milloren les estructures de l’Estat siri. Som conscients que els estats són una realitat que no podem fer desaparèixer de la nit al dia i és important acceptar la seua existència, ser conscients que l’Estat tindrà mecanismes de defensa, i sempre que es puguen debilitar les estructures de l’Estat, aquest intentarà atacar per no perdre el control.