Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L'antifeixista empresonada és traslladada a Brians I i hores després el jutjat decreta el seu alliberament sota fiança de 6.000 euros

Aquest divendres al matí Ruth ha estat traslladada a la presó de Brians pels Mossos d’Esquadra  des del centre penitenciari de Wad-Ras, de forma sobtada i sense posar-ho en coneixement del seu advocat ni entorn afectiu. Però a última hora de la tarda el jutjat ha dictat una ordre de llibertat sota fiança de 6.000 euros, que li permetrà abandonar el presidi si es fa efectiva la quantitat. En un recurs remès al jutge Jaime Conejo Heredia per l’advocat de la detinguda es desmunten els supòsits de “risc de fuga” i de “perill de reiteració delictiva” que feien que romangués en captivitat des del passat dissabte. La jove va ser detinguda el dissabte 30 de març en el transcurs de les protestes per un míting de Vox a l’avinguda de Maria Cristina a Barcelona

 

David Bou | @dvdbou
Fotografia de Brais G. Rouco

Diumenge es complirà una setmana d’ençà que la Ruth, estudiant de 20 anys de l’Hospitalet de Llobregat, dorm a la presó. Després de passar cinc dies al centre penitenciari de dones Wad-Ras (Barcelona), divendres al matí la jove ha estat traslladada pels Mossos d’Esquadra a Brians I (Sant Esteve Sesrovires). “La dispersió de la Ruth és un càstig afegit a la ja injusta presó provisional, és intolerable que en lloc de la presó que li correspon se l’enviï a quilòmetres de casa seva per tal d’evitar les mostres de solidaritat a Wad-Ras”, afirma el seu advocat Eduardo Cáliz.

Tant ell com els familiars i amics de la noia s’han assabentat de la notícia un cop la veïna del barri de Bellvitge ha arribat al seu nou emplaçament i li han permès fer una trucada telefònica. Decisions com aquesta corresponen a la Direcció General de Serveis Penitenciaris, depenent del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya que actualment comanda Ester Capella, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Es dóna la circumstància que el trasllat es produeix l’endemà que la recentment creada plataforma de solidaritat amb la Ruth anunciés una concentració de solidaritat a les portes de la presó barcelonina per dilluns vinent, convocatòria que ha estat immediatament substituïda per una nova protesta divendres 5 d’abril a 2/4 de 8 de la tarda davant del Departament d’Interior, ubicat a la cruïlla del passeig Sant Joan amb el carrer Diputació de la capital catalana. Hores després, però, d’aquest sobtat moviment, l’equip de lletrats de la jove ha conegut que el jutjat decretava la posada en llibertat de l’empresonada amb la imposició d’una fiança de 6.000 euros. Des del grup de suport a la jove s’ha obert un compte corrent per recollir fons per fer front a aquest pagament.

La decisió de privar-la de llibertat la va prendre el magistrat espanyolista amb carrera juridicomilitar Jaime Conejo Heredia, basant-se en l’atestat dels Mossos d’Esquadra que la van detenir

La decisió de privar-la de llibertat la va prendre el magistrat del Jutjat d’instrucció 16 de Barcelona, l’espanyolista amb carrera juridicomilitar Jaime Conejo Heredia, basant-se en l’atestat dels Mossos d’Esquadra. Aquest relat atribueix a la jove uns fets que haurien succeït durant la protesta contra el míting del partit d’extrema-dreta VOX dissabte 30 de març a Barcelona, quan va ser detinguda.

Segons els policies que la van arrestar, les seves accions podrien ser constitutives de delictes de desordres públics i atemptat contra agents de l’autoritat amb ús d’instrument perillós, però fins al moment el jutge només tindria uns indicis de culpabilitat que no han estat provats i que en cap cas haurien de prevaldre per sobre del seu dret a la presumpció d’innocència. Així ho constata l’advocat Eduardo Cáliz, qui l’endemà d’assumir la defensa de l’antifeixista va presentar un recurs de reforma i subsidiari d’apel·lació contra la interlocutòria de presó provisional, comunicada i sense fiança.

En l’escrit de dotze pàgines el lletrat de la jove aporta nombrosa jurisprudència per demostrar que el confinament és “una mesura extremadament excepcional”. En concret fa al·lusió directa a quatre sentències del mateix Tribunal Constitucional espanyol, però també es remet a acords d’escala internacional com el Conveni Europeu dels Drets Humans, el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i les resolucions del Consell d’Europa que recomanen als governs que la presó provisional s’ha de mantenir “només quan sigui estrictament necessària i, en cap cas, s’ha d’aplicar amb fins punitius”.


Extensa xarxa social i familiar

Dels tres supòsits contemplats per la llei que justifiquen l’aplicació de la presó provisional –obstrucció de l’acció penal, reiteració delictiva, sostracció de l’acció de la justícia– el jutge considera que la Ruth compleix els dos darrers.

En primer lloc, el magistrat percep un alt risc de fuga per l’elevada pena que comportaria una sentència condemnatòria i per la manca d’acreditació d’arrelament de la Ruth. En el seu recurs, l’advocat Eduardo Cáliz afirma que en la conducta descrita a l’atestat “no es donen els requisits per considerar atemptat amb objecte perillós”, ja que el suposat llançament de pedres s’hauria produït contra agents amb el casc posat, suposant una nul·la capacitat lesiva que quedaria evidenciada amb el fet que cap policia va resultar lesionat. Així mateix, tot i que els mossos d’esquadra afirmen que l’antifeixista va “intentar evitar la detenció”, Cáliz conclou que “no resulta extrapolable el fet d’evitar ser detingut com a fonament per justificar un possible risc de fuga, un cop la investigada està a disposició de la justícia”.

Aquest extrem queda corroborat per l’extensa documentació aportada al jutjat: empadronament, vídeos de recents celebracions familiars, currículum, contractes de treball i la inscripció a una prova d’accés a estudis de grau mig convocada pel Departament d’Educació de la Generalitat, que la Ruth va omplir quatre dies abans de la seva detenció amb el propòsit de continuar amb la seva formació acadèmica.

L’arrelament de la detinguda queda corroborat en el recurs per la documentació presentada: empadronament, vídeos de celebracions familiars, currículum, contractes de treball, la inscripció a una prova acadèmica i cartes de col·lectius on participa

La seva defensa també ha presentat tres cartes del Casal de la Dona de Sant Feliu de Llobregat, el col·lectiu Akelharre de l’Hospitalet i l’associació de diables KABRA, signades per les seves respectives presidències, amb l’objectiu d’evidenciar un arrelament familiar, social i laboral-acadèmic que, unit a l'”escassa capacitat econòmica fa impossible, ni tan sols pensar, en la possibilitat de fugir per passar a una situació de clandestinitat”.

En segon terme, pel que fa a la suposada “existència de perill de reiteració delictiva”, la defensa exercida pel lletrat del despatx Arrels Advocats i l’organització antirepressiva Alerta Solidària argumenta que la Ruth no té antecedents ni penals ni policials de cap mena, “no té ni una multa de trànsit”, fet que a parer seu “redueix la possible reiteració delictiva al terreny de l’especulació, circumstància que deixaria fora de la constitucionalitat la mesura de presó provisional, donat que s’estaria convertint en un compliment anticipat de la pena”, una circumstància que està proscrita tant pel dret estatal com internacional.

En darrer terme, Eduardo Cáliz recorda al jutge que existeixen mesures menys lesives pels drets de la seva representada com ara l’establiment de fiances, la retirada de passaport o l’obligació de comparèixer periòdicament davant del jutjat. “Entenem que l’instructor no ha pogut efectuar una ponderació adequada en absència de la documentació acreditativa d’arrelament, circumstància que queda resolta amb la documentació aportada juntament amb el present escrit”, conclou. La decisió sobre aquest recurs es pot allargar més d’una setmana, temps durant el qual la Ruth seguirà tancada entre reixes.

 

CONTINGUT RELACIONAT

El jutge que ha empresonat una antifeixista de l’Hospitalet de Llobregat és un espanyolista amb carrera juridicomilitar