Des de començaments d’any Rojava es troba sota una situació d’assetjament per part del govern sirià de transició, que amb el suport de milícies i grups armats afins, està forçant una reconfiguració política i social de l’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria. La vulneració de drets, tant culturals com d’autodeterminació i execució de sobirania que viu la població kurda en els diferents territoris és una realitat actual i de continuïtat històrica. Tot i les diferències de contextos que van des de la persecució a Turquia, el reconeixement a l’Iraq, les greus restriccions a l’Iran o l’actual situació a Síria, la vulneració de drets que viu el poble kurd s’emmarquen dins d’una persecució i limitació d’un moviment polític de la seva població.
Berivan Kiran és defensora kurda dels drets de les dones i dels drets lingüístics, que són fonamentals en el desenvolupament i l’ús del kurd. També és assessora parlamentària del Partit Popular per la Igualtat i la Democràcia (DEM) a la Gran Assemblea Nacional de Turquia, una formació que representa el poble kurd i d’altres minories en aquest país.
Per què és important la preservació de la llengua kurda?
La llengua no és només un mitjà de comunicació, és la memòria, el sentiment i la manera d’entendre el món d’un poble. La manera més efectiva d’acabar amb un poble és negar, invisibilitzar i prohibir la seva llengua, la seva cultura i la seva identitat. Tot i ser una població tan gran, la nostra llengua va ser prohibida i reprimida. Protegir-la i desenvolupar-la és responsabilitat nostra.
Històricament, la llengua kurda ha estat exclosa de l’educació, dels mitjans oficials i de l’administració pública. Durant molts anys el kurd va estar prohibit a Turquia i parlar-lo en espais públics podia ser motiu de detenció. Quina és la situació avui dia?
“Continuen les restriccions i les prohibicions contra el kurd, que es posen de manifest en el tancament de canals de televisió en kurd”
Continuen les restriccions i les prohibicions, que es posen de manifest en l’obstaculització de les feines en kurd i els serveis multilingües als municipis, com també en el tancament de canals de televisió, mitjans de comunicació, col·legis i associacions que treballen en kurd: no hi ha escoles que ensenyin en kurd. Vam obrir una escola primària, però l’estat la va tancar. Com també va tancar repetidament els cursos de llengua que oferíem. La lluita del poble kurd treballa per a l’augment de la visibilitat de la llengua kurda a l’espai públic, la protecció dels drets culturals, l’oposició a la normalització de la pressió lingüística; vetlla per la reconciliació de la joventut amb la seva identitat i per aconseguir que la llengua torni a tenir lloc a la vida quotidiana. En l’actualitat, està en marxa un procés de solució del conflicte kurd a Turquia, espero que amb el temps també s’acabin les pressions sobre la llengua.
En aquest context, com s’ha aconseguit preservar la llengua i la cultura kurdes fins avui?
“La meva mare em va posar un nom kurd, em va parlar en kurd i em va criar amb nanes kurdes. Per a una llengua prohibida, fins i tot aquests gestos són formes de resistència”
La nostra cultura es basa en gran manera en la memòria oral. Els relats, les nanes i el dengbêj, un cant de tradició molt antiga, generalment realitzat sense instruments, el qual transmet detalls de la llengua i de la cultura kurdes. El dengbêj es caracteritza més per la seva resistència, la seva veu forta i la seva capacitat de narrar llargues històries que pel contingut. Tots aquests elements funcionen com una memòria col·lectiva. Cadascuna d’aquestes formes de memòria oral és portadora de la història del poble kurd, una història que durant molt temps no se’ns ha permès escriure; cada paraula s’ha convertit en una forma de resistència. Jo he tingut sort en l’aprenentatge de la llengua; la meva mare em va posar un nom kurd, em va parlar en kurd i em va criar amb nanes kurdes. Per a una llengua prohibida, fins i tot aquests gestos són formes molt importants de resistència.
Quin és el paper de les dones en la resistència del poble kurd?
“Després d’anys de resistència, la dona kurda s’ha convertit en un símbol gràcies a la seva lluita i s’ha rebel·lat contra el sistema dominant al món”
Les dones kurdes són una de les majors fonts d’inspiració. Som un poble on les dones tenen un paper molt destacat, tant en la cultura com en la lluita social. En la societat i la política kurda, la dona és un símbol molt fort i està present a tot arreu. A Rojava (Kurdistan sirià), així com al Kurdistan turc, les dones s’han fet conegudes pels seus esforços i la seva resistència, que es manifesten en diverses àrees de la societat. Després d’anys de resistència, la dona kurda s’ha convertit en un símbol gràcies a la seva lluita i s’ha rebel·lat contra el sistema dominant a l’Orient Mitjà i al món. Funcionem amb un sistema de copresidència en tots els àmbits: en tots els comitès hi ha una dona i un home com a copresidents. Vivim en un sistema que pràcticament no té equivalent al món. També tenim assemblees de dones, on els homes no tenen cap dret a opinar. Pel que fa als comitès mixtos, tothom hi pot parlar, però sobre els temes de dones, només elles poden prendre la paraula. Les dones guien la societat en tots els sentits.
Com és fer la teva feina d’activista en un context com el turc?
Suposa un risc polític en si mateix. Les temàtiques com la llengua, la cultura i la identitat es polititzen constantment, i per això la feina sempre es troba sota una vigilància invisible. Sempre hi ha la preocupació de com serà percebuda la nostra tasca, ja que a vegades una activitat, una reunió o un informe poden ser mal interpretats. Aquest fet ens obliga a actuar amb cautela tant a l’hora de planificar com d’executar activitats. L’activisme no és un camp que es pugui romantitzar i es requereix una estratègia forta, un equip adequat i una preparació psicològica sòlida. Les feines relacionades amb comunitats que viuen sota pressió comporten molts riscos, els quals no es limiten només a la pressió política; les expectatives socials, les càrregues personals, el cost emocional i les tensions complexes vinculades a la realitat a terreny, converteixen el concepte de risc en un tema multidimensional. La solidaritat comunitària, la memòria col·lectiva i la tradició de resistència fan que aquesta feina sigui significativa i sostenible. L’eina més poderosa que fem servir per protegir-nos és la mateixa llengua. Tot i les prohibicions, continuem celebrant activitats artístiques i culturals. Quan es tanquen cursos, n’obrim de nous. Intentem mantenir viu l’ús de la llengua a través de la solidaritat comunitària. En plataformes internacionals intentem presentar i explicar el poble kurd i la llengua kurda.
El novembre de 2025, vas participar en la 4a edició de l’Escola de Defensores, organitzada per l’Associació Catalana per la Pau i International Action for Peace. Un espai de trobada, formació i intercanvi, on juntament amb altres defensores de drets culturals de diferents països vau poder compartir les lluites dels vostres pobles i teixir aliances. Per què és important ser partícip d’espais com aquest?
“El clima polític a Turquia està canviant i la meva prioritat més alta és assegurar que el kurd es parla en l’educació i en l’espai públic”
La cooperació per al desenvolupament aporta contribucions fonamentals per a l’enfortiment organitzatiu i la protecció dels espais de vida i de treball, contribueix a professionalitzar les organitzacions locals en àmbits com formació, planificació, comunicació i gestió de projectes. També facilita la creació de xarxes de solidaritat per protegir els espais de vida i treball de les comunitats, i permet aprendre nous mètodes que poden aplicar-se a escala local. Per exemple, al País Basc vaig participar en el Programa de Formació per a la Revitalització Lingüística de l’Associació Garabide, on vaig escriure un projecte per analitzar si el seu sistema educatiu és aplicable al nostre context. Aquest projecte es va inspirar en el mètode d’immersió del País Basc, però va ser adaptat a la nostra llengua i cultura. El vam dissenyar per crear espais d’aprenentatge vivencial, començant per Amed, ciutat considerada la nostra capital. En aquests espais no s’ensenyarà només la gramàtica; la llengua s’aprendrà vivint-la. Els “espais segurs” i els “espais pont” són paraules clau del projecte. En els espais segurs, la gent podrà parlar la seva llengua sense por ni vergonya. En els espais pont, aquesta experiència es transmetrà entre generacions. De moment no l’hem pogut posar en marxa, però el clima polític a Turquia està canviant i la meva prioritat més alta és assegurar que el kurd es parla en l’educació, en l’espai públic i en molts altres àmbits. Si s’aconsegueix implementar el projecte, s’haurà fet una passa molt gran.
