“El col·lectiu va néixer l’any 2018, després de molts intents, amb la intenció de crear una estructura sindical democràtica, participativa i reivindicativa”, ens diu Dario Salvetti, un dels membres de la plantilla de la fàbrica GKN de Florència, autogestionada des de fa dos anys i mig. “En un principi no volíem ser una alternativa als sindicats, però sí anar de bracet amb ells, almenys dels que tenen un model assembleari. Ens vam adonar que calia tornar a parlar del sindicalisme en clau de participació i no només com una delegació passiva. Les treballadores evidencien que l’activitat sindical existeix si hi ha participació, més enllà de si una persona té el carnet d’un sindicat o d’un altre”, afegeix.
Parlem amb Salvetti pocs dies després que, a finals de desembre de 2023, un tribunal italià tornava a suspendre els acomiadaments que l’empresa va anunciar per l’1 de gener de 2024, i també advertia l’empresa per la seva postura contrària a la sindicalització de les treballadores. Abans que arribés la sentència, l’últim dia de l’any passat, s’havia convocat una iniciativa a la fàbrica justament per plantar cara col·lectivament a l’amenaça. Però no va ser necessària. En canvi, es va poder celebrar el bloqueig del procediment amb una marxa de milers de persones que va recórrer la ciutat de Campi Bisenzio.
En aquests dos anys i mig de lluita, la plantilla de GKN ha forjat col·laboracions amb moviments d’altres llocs d’Itàlia. L’octubre de 2022 va organitzar amb el moviment per la justícia climàtica No Passante una gran manifestació contra l’ampliació d’una autopista a Bolonya. Poques setmanes després, una delegació de treballadores de la fàbrica es va desplaçar fins a Nàpols per participar en una marxa en defensa del reddito di cittadinanza –un subsidi estatal per a les persones amb pocs recursos, equivalent a una renda bàsica, al qual el govern de Giorgia Meloni ha declarat la guerra– i per a donar suport a les lluites sobre qüestions ambientals en el sud d’Itàlia. A més, obreres de la fàbrica han participat en iniciatives culturals com un festival de literatura sobre el món del treball, un cas únic a Itàlia, organitzat amb l’editorial Alegre.
El col·lectiu s’ha implicat en mobilitzacions per la justícia climàtica i altres lluites socials: “Hem entès que aquest model econòmic que contamina no es pot defensar amb l’argument que genera riquesa”
Totes aquestes actuacions s’han tirat endavant sota el paraigua del lema “Insorgiamo” (que es podria traduir com “aixequem-nos”). “Insorgiamo és una paraula que ens arriba de la Resistència de Florència contra el feixisme. Volem dir que és impossible guanyar nosaltres soles la batalla contra una multinacional i contra l’especulació. Per fer-ho, s’ha de pensar en quines són les implicacions per a tot el sistema. Una lluita sola no canvia molt, llevat que es transformi en un element per a una reivindicació més àmplia. És útil si porta les persones a aixecar-se en els llocs on es troben cada dia”, reflexiona Salvetti. La lluita de les treballadores de GKN ha trobat el suport dels moviments involucrats en la justícia climàtica, com Fridays for Future: “Des que vam ocupar la fàbrica vam rebre la solidaritat de molts grups diferents. Llavors ens vam demanar per què altres persones –com les precàries, les desocupades o les pobres– d’aquest país s’havien d’interessar pels nostres llocs de treball. Com podia ser que el nostre problema pogués atraure tanta gent i durant tant de temps? Aleshores vam entendre que la nostra lluita podia ser important només si es convertia en un símbol dels problemes que afecten moltes més persones. Per això ens vam adonar que al lema “Insorgiamo” s’hi havia d’afegir la paraula “Convergiamo” (és a dir, “convergim”). Una manifestació com la de Bolonya ens va permetre fer més forts els lligams amb altres parts del país i allà vam poder negar que aquest model econòmic que contamina i fa que les persones es posin malaltes s’hagi de defensar perquè produeix riquesa social. Llavors, no hi ha contradicció entre una lluita com la nostra i els moviments que s’ocupen del clima. A més, nosaltres, com a obreres, vam ser expulsades de la producció de cotxes i això no té res a veure amb la transició ecològica. No volem tornar a aquest sector i volem que la fàbrica funcioni, però sota la garantia d’una pressió social i fent altres productes”, ens assegura.
Les treballadores, amb l’ajut d’un grup d’expertes, han preparat un pla per reindustrialitzar l’empresa, per exemple, fent bicicletes per transportar materials i objectes. El projecte es diu GKN for Future i ara està buscant la manera de funcionar com a cooperativa i recuperar almenys una part de la fàbrica: s’ha activat una forma d’accionariat popular que ja ha recollit 600.000 euros en accions. Mentrestant, el col·lectiu dona també suport a la lluita de les operàries de la fàbrica de mobles veïna Mondo Convenienza i, després de la inundació que va colpejar la Toscana al novembre, va participar en tasques d’ajuda a les damnificades. Així i tot, encara no queda clar quina serà la sort de la fàbrica i de qui hi treballa: “Estem cansades després de tant de temps lluitant i tenim molt clar que, qui tenim al davant, fa servir el temps com un element que ens desgasta. Des de fa mesos no rebem els nostres sous. És com si els acomiadaments ja fossin efectius. Tot i que sabem que ara aquest govern i aquest Estat no té interès a fer una inversió pública a la GKN, hem de continuar amb el nostre pla, per posar en evidència les institucions i a l’actual propietat. Hem de poder fer un moviment més ampli que aglutini aquestes lluites i intentar canviar les relacions de força en el país i en tot el sistema”, conclou Dario Salvetti.
