Més d’una hora caminant –sis quilòmetres de recorregut– per una carretera comarcal sense voral és el trajecte que han de fer la majoria de persones preses internes al complex penitenciari de Brians (format pels centres Brians I i Brians II) cada cop que tornen a la presó d’un permís de sortida, siguen quines siguen les condicions climatològiques. Aquests sis quilòmetres són la distància física que separa l’estació de tren de Martorell (Baix Llobregat) i el centre de reclusió, situat al quilòmetre 23 de la carretera de Capellades, al municipi de Sant Esteve de Sesrovires, que setmanalment recorren més d’un centenar de persones internes per tornar a la presó després de gaudir d’un permís –o aquelles que es troben classificades en tercer grau i no tenen ningú que les porte en transport privat.
Actualment la companyia privada de bus que gestiona el trajecte entre l’estació de Sants (Barcelona) i el complex penitenciari és Hispano Igualadina –adherida al hòlding Monbus–, que en dies laborables ofereix quatre trajectes (l’últim, amb sortida a les 15.30 h de la tarda) per un preu de 4,5 euros i set serveis durant els caps de setmana. Les persones preses i les seues famílies es queixen que els trajectes de dissabte i diumenge no tinguen parada a Martorell, fet que dificulta encara més la tornada a la presó des de l’estació de tren de la localitat durant el cap de setmana, ja que no existeix cap altre servei de bus en aquesta localitat que faça l’enllaç. A banda, el servei de taxi des de l’estació té un cost aproximat de 15 euros, fet que provoca que moltes persones no se’l puguen permetre.
Anys sense solucions
Fa anys que familiars i persones preses denuncien aquesta dificultat sense rebre cap solució per part de la Generalitat o l’ajuntament del municipi. I per aquest motiu aquest diumenge 17 de gener al migdia diversos col·lectius de suport i famílies han convocat una marxa des de l’estació de Martorell fins al centre penitenciari –on es pretén dinar plegades– per tal de fer visible aquesta problemàtica.
La marxa també pretén solidaritzar-se amb les persones preses en diferents penals de l’Estat espanyol que es troben actualment en vaga de fam rotatòria des de l’1 de setembre
Segons el comunicat publicat per les convocants, a banda d’exigir un transport públic i gratuït per a aquestes persones, la marxa també pretén donar veu a les demandes de les persones preses per visibilitzar “les constants injustícies que estan ocorrent a les presons durant la pandèmia”, com la normalització de l’aïllament preventiu com a mètode de càstig, la restricció de comunicacions i visites de familiars, els elevats preus de l’economat, la sobremedicació que reben les recluses per part dels serveis mèdics o exigir l’excarceració de persones majors de 70 anys o amb malalties cròniques, ja que entenen que suposa un risc molt elevat per a elles contraure la COVID-19 mentre estan privades de llibertat i sense una atenció mèdica adequada. Des del sindicat CNT-AIT, un dels col·lectius que se suma a la marxa, recomanen a les assistents portar armilla groga i el certificat d’autoresponsabilitat de moviment marcant la casella d’”exercici del dret de manifestació i participació política” per evitar possibles sancions per part dels Mossos d’Esquadra durant l’acció de protesta.
A banda d’aquestes demandes, la marxa d’aquest diumenge també pretén solidaritzar-se amb les persones preses en diferents penals de l’Estat espanyol que es troben actualment en vaga de fam rotatòria des de l’1 de setembre. Fins avui ja han participat en l’acció fins a quinze persones amb torns de dejuni de deu dies cadascuna, i la protesta s’estendrà com a mínim fins a finals del mes de febrer. Aquest grup de persones preses ja fa quasi cinc anys que realitzen accions amb l’objectiu de visibilitzar una taula reivindicativa amb catorze punts que, segons expliquen, “atempten contra la seua vida”. I en l’acció concreta de diumenge pretenen visibilitzar la necessitat de rebre una atenció sanitària digna –igual que reben les persones en llibertat, tal com marca la Llei orgànica general penitenciària 1/1979– i la necessitat d’excarcerar urgentment totes les persones majors de 70 anys i amb malalties cròniques.
