El Maig del 68 a l’Estat francès va servir per formalitzar a Europa el rebuig d’una generació a formes de fer política desvinculades de la vida i per fer ressorgir la voluntat general de la vida d’ésser política. Des de llavors, les alternatives polítiques han repetit aquest gest en diverses intensitats, des de l’autonomia italiana dels setanta, a les manifestacions contra el G8, fins a les mobilitzacions del 15-M. Des del punt de vista de l’acompliment dels objectius, el resultat és desolador: la política tradicional continua ferma i només sembla que trontolli per l’auge de l’extrema dreta.
Davant aquest panorama, qualsevol contribució que reflexioni críticament la nostra societat és benvinguda. Per desgràcia, moltes de les autores que s’hi han dedicat no són de casa nostra i les traduccions són escasses, o bé tenen una obra tan basta que costa de capir si no es té una forta disciplina lectora. La col·lecció “Pensament polític postfundacional”, dirigida per Laura Llevadot, es proposa “mostrar la manca de fonament de les democràcies liberals representatives i de capgirar […] el fonament polític del pensament modern”. Hi trobareu Agamben, Arendt, Butler, Foucault i un llarg etcètera de noms tractats amb cura i amor per autores –bona part joves– que tenen ganes de fer-se entendre i que contribueixen a la divulgació d’idees que han d’ajudar a acabar de capgirar la política.
