L’operació antiterrorista autoritzada aquest dimecres pel jutge Juan Pablo González des de l’Audiència Nacional espanyola té una clara matriu catalana. Va ser la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra qui, el mes de desembre de l’any 2014, va demanar al tribunal madrileny l’autorització per escorcollar la Kasa de la Muntanya, l’Ateneu Llibertari del Palomar i un llarg llistat d’entitats i domicilis particulars. El conjunt de l’operació es va pensar, dissenyar i executar des de l’edifici Egara de Sabadell, on hi ha la Comissaria General d’Informació i els serveis centrals de la policia catalana. El jutge de l’Audiència Nacional només hi va donar el vistiplau. Les actuacions dutes a terme en el marc de la segona fase de l’operació Pandora també han comptat amb la signatura del jutge espanyol, però el múscul i el cervell del cas tenen segell català.
El conseller d’Interior ha reconegut que l’operació “s’ha realitzat de forma correcta i d’acord amb les previsions professionals de la policia catalana”
El conseller d’Interior, Jordi Jané, ha sortit al pas de les acusacions d’estar darrere l’operatiu i ha afirmat que “les actuacions s’han portat a terme tal com s’havien planificat, sota el comandament de l’Audiència Nacional”. El titular d’Interior, però, ha reconegut que “la predicció de persones a detenir i d’habitatges a escorcollar a Barcelona i a Manresa s’ha realitzat de forma correcta i d’acord amb les previsions professionals de la policia catalana”.
Els Mossos van pressionar l’òrgan judicial espanyol
El 29 de gener d’enguany, es va viure un enfrontament molt significatiu entre el jutge Javier Gómez Bermúdez (instructor del cas fins l’estiu passat) i els investigadors dels Mossos d’Esquadra que alimentaven la causa. Els policies pretenien allargar un mes el secret de sumari per poder fer noves indagacions i van demanar al magistrat que perllongués la presó preventiva per a les set persones recloses als centres penitenciaris d’Estremera, Soto del Real, Aranjuez i Valdemoro. Gómez Bermúdez no va secundar les intencions dels Mossos i va acordar la posada en llibertat de totes les empresonades sota previ pagament d’una fiança de 3.000 euros. A la mateixa hora que el jutge signava els autos de llibertat, el gabinet de premsa d’Interior difonia un comunicat on destacava la perillositat de les activistes anarquistes, acompanyat de fotografies de caixers automàtics destrossats per l’esclat d’artefactes explosius. La relació que suposadament hi havia entre aquestes imatges i les persones detingudes mai no ha quedat demostrada, ni tan sols de manera indiciària.
Construcció teòrica dels GAC com a organització terrorista
La construcció teòrica que s’ha emprat com a justificació per a les detencions de les diferents fases de l’operació Pandora també neix al nucli dur dels serveis d’informació del Departament d’Interior. A finals d’octubre de 2012, en el marc de les Jornades sobre intel·ligència davant la radicalització, el sergent Daniel Canals –cap de la Unitat Central d’Anàlisi d’Estratègies d’Organitzacions (UCAEO), dins l’Àrea Central d’Anàlisi dels Mossos d’Esquadra– va pronunciar una ponència en què s’assenyalava l’anarquisme “insurreccionalista” com una amenaça terrorista potencial. Un any més tard, el subgrup de la UCAEO especialitzat en la lluita contra l’anarquisme va elaborar informes on s’apuntava per primera vegada que els Grups Anarquistes Coordinats (GAC) eren una “organització terrorista”. Aquesta afirmació resulta sorprenent, si més no tenint en compte que els GAC es van presentar públicament uns mesos abans com “un espai de discussió i propaganda”, fins i tot donant a conèixer un correu electrònic per contactar amb l’organització. Les dues jornades de presentació de l’entitat es van anunciar prèviament i es van celebrar a locals de concurrència pública. En un article titulat “Trencar el cèrcol. Reflexions sobre l’Operació Pandora i la repressió de l’anarquisme a Catalunya” publicat al bloc del Grup Elissa, s’afirmava que aquesta suposada organització terrorista “només existeix en les imaginatives ments dels cretins que habiten els despatxos dels jutjats i les comissaries”.
