Dos intents de desallotjament fallits realitzats entre el gener i l’abril d’aquest any han fet front les persones que integren el projecte Casa Àfrica. Des de 2018 l’espai és “una alternativa habitacional però també un lloc de trobada política i cultural que ha desenvolupat formes creatives de resistència”, tal com s’indica en un dels seus comunicats, on s’afirma que volen donar “resposta a l’ineficiència dels serveis d’asil, els quals acaben configurant un engranatge més del racisme estructural”. Aquest és un dels detonants de l’okupació que s’ha fet publica aquest dissabte 18 de maig, en un nou projecte ubicat en un edifici al carrer Ciutat de Granada 110, al barri del Poblenou de la ciutat de Barcelona.
Fins ara, Casa Àfrica okupa l’immoble que, del 2007 al 2018, acollia el Centre Social Okupat Autogestionat La Teixidora. Els responsables de La Teixidora volien donar per tancades les seves activitats a la finca del carrer de Marià Aguiló el passat mes d’octubre, quan els va contactar el col·lectiu d’activistes Emergència Frontera Sud (EFS). “Aquest estiu van arribar moltes persones amb els autobusos de la Creu Roja fins a Barcelona i ens trobàvem desbordats. Trobar aquesta casa significava que vint persones no havien de dormir al carrer”, explica un dels membres del grup.
Els més d’una trentena de joves procedents del Marroc, el Camerun, Costa d’Ivori, Burkina Faso, Algèria, el Sàhara, Senegal, Guinea Conakry, Palestina o Gàmbia, entre d’altres, expliquen que es troben davant d’una situació de desempar en arribar a la ciutat. El col·lectiu assegura que hi ha tres mesos de llista d’espera per accedir a un alberg municipal. Així que les persones que arriben a la ciutat, es queden al carrer. “Baixen de l’autobús i la Creu Roja els dóna un mapa per arribar al SAIER. I prou. No coneixen l’idioma. No coneixen la ciutat. No saben què és el SAIER”, rebla l’activista Nebon Babou Bassono.
Segons les dades proporcionades per l’Ajuntament de Barcelona i la Creu Roja, el 2018 van arribar a Barcelona 4.758 persones des de la frontera sud de l’Estat espanyol. A l’estiu, l’Ajuntament va habilitar 500 places noves en un dispositiu d’emergència per donar assistència bàsica a més persones. “Aquest dispositiu es va posar en marxa a l’agost”, puntualitza un membre d’EFS, “però ja al juliol van arribar moltes persones que no van poder ser ateses”.
Així doncs, el nou bloc okupat no és tan sols una resposta a curt termini, també es el plantejen com “una resposta històrica als processos de colonització i usurpació i a la dinàmica social de la jerarquia de la racialitat a partir de l’acció conjunta i autònoma de Casa África, de la plataforma de Suport a Casa África i dels múltiples suports del veïnat i l’activisme de la ciutat”.
Aquesta xarxa solidària s’ha plasmat en la jornada festiva i reivindicativa d’aquest dissabte, en la que a ritme de batucada, tambors i concerts, s’ha inaugurat un nou punt d’acollida a la ciutat de Barcelona.
