Najat Najmaoui és una catalana d’origen marroquí. Viu, estudia i treballa a Catalunya des de l’any 2008. Fa aproximadament un any que intenta reagrupar-se amb el seu marit però encara no ho ha aconseguit per diversos obstacles burocràtics: “L’Estat espanyol em va donar una resolució favorable al mes d’octubre. Només quedava el tràmit d’aconseguir una cita per al visat al consolat espanyol de Casablanca, però va haver-hi un esgotament de cites. Tothom parlava de corrupció”. Tot això amb l’agreujant que l’Estat espanyol només deixa un marge de dos mesos per aconseguir la data. Si no s’aconsegueix en el termini establert, la petició de reagrupament familiar queda obsoleta.
Tal com afirma l’article 18 de la llei d’estrangeria, “els estrangers poden exercir el dret al reagrupament familiar quan hagin obtingut la renovació de la seva autorització de residència inicial”. Els fills majors d’edat no són reagrupables segons la normativa: “L’estranger resident té dret a reagrupar a l’Estat espanyol el cònjuge o parella i els fills menors d’edat”. Els demandants han d’acreditar també “un habitatge adequat i mitjans econòmics suficients”.
Tal com afirma l’article 18 de la llei d’estrangeria, “els estrangers poden exercir el dret al reagrupament familiar quan hagin obtingut la renovació de la seva autorització de residència inicial”
L’Estat espanyol va externalitzar els tràmits de visats l’any 2006 i en fa quatre que el servei va passar a mans de BLS International. El Ministeri d’Exteriors va contractar aquesta empresa hindú per 175 milions d’euros anuals. BLS International s’ha vist esquitxada per escàndols a diversos països com l’Índia o els Estats Units. L’any 2016, la companyia BLS Management, grup del qual forma part, es va veure implicada en un escàndol de comerç il·legal de dades personals a l’Índia. El diari India Today va informar de la filtració de més de 4.000 fitxers que contenien trucades telefòniques personals. La policia va detenir quatre treballadors de la companyia per la seva implicació en el tràfic de dades personals.
Des que BLS International proporciona els visats al Marroc, les cites s’han de pagar en el moment de la reserva. Costen al voltant de 500 dírhams, l’equivalent a uns 50 euros. És una quantitat significativa per a la població local si tenim en compte que el salari mínim interprofessional del regne alauita és de 209,4 euros mensuals.
Opacitat burocràtica
El sistema informàtic del Consolat General d’Espanya a Casablanca va col·lapsar l’octubre de 2019. A la pàgina de BLS no es podia reservar cap cita. El marit de Najmaoui no podia demanar cita per al visat. Segons Hassan Abouhssen, qui també és d’origen marroquí i resideix a Catalunya des de fa dotze anys, amb el bloqueig del consolat estan aplicant una nova manera de treure cites: “Activen el web de forma sobtada durant mitja hora un sol cop al mes. L’últim mes van sortir a les cinc del matí. Si no ho aconsegueix, has d’esperar un altre mes, i recorda que només tens dos mesos de marge”.
Hassan Abouhssen explica que va haver de comprar la cita a un mercat paral·lel per portar la seva dona i la seva filla menor d’edat a Catalunya
Abouhssen explica que va haver de comprar la cita a un mercat paral·lel per portar la seva dona i la seva filla menor d’edat a Catalunya. Els seus dos fills grans no han pogut venir perquè, en ser majors d’edat, la diligència no ho permet. “Finalment ho vaig aconseguir, després d’un gran desgast econòmic i psicològic. Aconseguir una cita es va fer impossible, ho vaig aconseguir comprant-la per una via no oficial”, confessa.
Najat Najmaoui també lamenta la ineficiència de les institucions: “Si ja és difícil tenir una resolució favorable aquí, els tràmits que s’han de fer al Marroc són encara més complicats. El consolat no responia cap trucada ni cap correu electrònic. A més, existeix un mercat de revenda de cites”.
La Casa Amaziga de Catalunya ha denunciat la situació en un comunicat oficial en què la va qualificar d’”abús administratiu”. L’entitat manifesta que han rebut “un nombre considerable” de denúncies de famílies afectades, en alguns casos en un segon intent de reagrupar la família i després de deu anys amb algun dels membres vivint separats de la resta. “És vergonyós que aquesta escletxa hagi servit per acabar atorgant una concessió de la gestió de cites a l’empresa BLS International, la qual actualment està operant el servei amb una absoluta ineficàcia”, sentencia la Casa Amaziga de Catalunya.
La polèmica als consolats d’Espanya al Marroc no és nova. Existeix una llarga llista d’escàndols que s’han fet públics a través dels mitjans. Les ciutats de Rabat (2016 i 2018), Tetuan (2003), Tànger (1996 i 2010) i Casablanca (2007) han protagonitzat denúncies de casos de compra de visats il·legals als consolats espanyols. El cas més recent, a Rabat, l’any 2018, va sortir a la llum gràcies al diari Assabah. El rotatiu magrebí va desvelar la complicitat de quatre funcionaris amb “una banda composta de tretze membres, dirigida per un funcionari consular” i especialitzada en el frau de visats per a l’Estat espanyol.
L’últim any ha sigut un calvari per a Najmaoui: “Hem hagut de passar per moltes traves. Volia deixar la feina però no podia. Van venir a valorar el meu pis. Quan vaig presentar tots els papers, vaig haver de contractar un advocat. No hi havia cites a la Secretaria d’Immigració. Vaig haver de gastar temps de les meves vacances. I després, tot el drama del bloqueig de les cites del consolat”.
El calvari estava punt d’acabar. El seu marit va aconseguir una cita per via oficial per al 23 de març. Però amb el brot mundial de la pandèmia de la COVID-19 tots els tràmits s’han paralitzat. Un cop passi aquesta treva, les famílies d’origen marroquí com la de la Najat Najmaoui s’hauran de tornar a enfrontar a totes les traves que implica el reagrupament familiar.
